PER CULPA DE LA LLET

PER CULPA DE LA LLET

Si prenc molts aliments amb sucre la meva llet serà més dolça? Si menjo sense lactosa la meva llet serà també sense lactosa? El bròquil provoca gasos o còlics al bebé? Canvia el gust de la llet segons l’alimentació de la mare?

Durant els primers mesos de vida es produeix el que cada dia més es coneix com a exterogestació. Un temps d’adaptació a la vida extrauterina. La trancisió entre el confort, homeostasis i contenció de l’úter matern i una vida plena de llum, sorolls, estímuls i un espai infinit.

Aquesta adaptació no és fàcil per tothom. Hi ha moltes coses que nosaltres podem fer per fer-ho una mica millor: portejar,  pell amb pell, amamantar (o bé donar biberó però ben aprop ben aprop com si fos pit). Però tot i que ho fem tot perfecte, sempre hi haurà dies en que tot anirà al revés, en que el nadó plorarà i no entendrem perquè. Nits que dormirà molt, i nits que no dormirà dues hores seguides.

El culpable? La llet. Si dones biberó et diran que és la llet, que canviïs de marca, que el fill de la veïna li va donar tal marca i que oli en un llum. Si és una mica més gran, que li afegeixis cereals, que segur que així s’atipa i millora. I algun dia funcionarà, i molts altres no.

Si dones pit, sovint  la culpable directament serà la teva llet: que la llet no atipa i per això plora, que la dieta de la mare no és bona, que si has menjat tal o altre cosa i li ha passat a la llet i li ha caigut malament. Que si només li dones pit, que ja és hora d’introduir nous aliments.

És cert que hi ha casos molt concrets en que hi ha un problema real i  en el que un canvi en la llet de fòrmula o un canvi en la dieta de la mare poden millorar l’estat de salut d’un nadó. Casos concrets, i sempre després de la valoració d’un professional.

Però de manera general, la dieta de la mare no afecta gairebé gens la composició de la llet.

La llet materna, una fórmula constant:

La llet materna, sempre té la mateixa composició, independentment del que mengem. És un aliment dissenyat de manera precisa i exacta per alimentar el més valuós per la supervivència de l’espècie: les cries.

Podeu trobar la composició exacta aqui. Té un percentatge concret de sucre, un de proteïnes i un de grasses, vitamines, amioàcids, minerals…

No obstant, dins aquests percentatges estables del tipus de nutrients, si que hi ha certa variabilitat en algun aspecte, per exemple  en el tipus d’àcids grassos. Es a dir, la llet sempre té el mateix percentatge d’àcids grassos, però depenent de la nostra dieta aquest seran més o menys saludables. Per tant, és preferible consumir peix  (ric en DHA, que ajuda al desenvolupament del nadó) que brioixeria industrial (rica en àcids grassos trans que poden afectar negativament el desenvolupament)

També hi ha certa variabilitat (mínima) en el percentatge d’alguns minerals (zinc) en mares que fan una dieta vegana. Però tret d’aquesta variació, es manté intacte l’aport de proteïnes, hidrats de carboni i greixos.

La lactosa és el sucre de la llet:

El sucre de la llet es la lactosa, que es forma a partir dels sucres que nosaltres ingerim. La llet de la mare sempre tindrà al voltant de 7 g/100 ml de lactosa, independentment de si ens hem menjat un gelat de xocolata o una fulla d’enciam. I com que la lactosa es forma quan es composa la llet, encara que nosaltres mengem llet sense lactosa, la nostra llet en contindrà. Sempre. 7 grams per cada 100 ml.

La intolerancia a la lactosa per part dels nadons és extremadament rara. Podeu trobar més informació d’aquest tema aqui.

El gust de la llet:

Alguns amionàcids o olis escencials dels aliments poden canviar lleugerament el gust de la llet. El canvi és subtil i rarament és causa de rebuig per part de l’infant. Alguns dels aliments que poden modificar el gust son per exemple  l’all o els espàrregs. De fet, aquesta variació mínima en el gust resulta positiva, doncs en iniciar l’alimentació complementària poden fer que l’infant accepti millor els sabors nous.

Aliments flatulents:

També és molt extesa la creença que els aliments gasosos o flatulents (llegums, coliflor…) poden causar gasos al nadó. Això no s’ha pogut demostrar, ja que tant el gas com la fibra s’eliminen a nivell de l’intestí de la mare i mai arriben a passar a la sang ni, per tant, a la llet materna.

Altres aliments que generen dubte:

Respecte l’alcohol i el cafè durant la lactància podeu trobar més informació aqui i aqui, però el resum és que es poden consumir amb moderació i seguint algunes precaucions.

En una ocasió em van preguntar si es podia menjar sushi durant la lactància. La resposta és òbviament si. El principal problema del sushi, així com altres aliments crus és el risc d’infecció. Infeccions que representen un perill pel nadó durant l’embaràs pero no durant la lactància.  Perquè una infecció passés a la llet materna, primer hauria de passar a la sang i la mare tindria signes evidents d’infecció. Fins i tot en aquest cas, i un cop iniciat l’antibiòtic, estaria indicat continuar amb l’alletament. Incloem també dins aquest grup els formatges no pasteuritzats.

Preparats naturals però no innocus:

Tot i que sovint s’eviten aliments sense que n’hi hagi necessitat, també a vegades, amb l’afany de tractar suposats problemes de salut del nadó, s’ingereixen preparats naturals. Tot i que siguin “naturals” poden contenir principis actius (de fet, molts dels medicaments provenen de plantes) i per tant poden tenir també efectes indesitjats. El més clàssic és l’anís estrellat. Una infusió que antigament es donava pels còlics i que fou retirada per provocar quadres neurològics en bebès, però que encara en ocasions es recomana en forma d’infusió per la mare. En cas de dubte, també per a infusions, podeu consultar a la pàgina e-lactancia.

Amb una nutrició subòptima, es pot seguir alletant:

La quantitat de llet que produeix una mare no va en relació amb la nutrició que rep, sinó amb les vegades que es posa el bebé a succionar i amb unes bones pràctiques en la instauració de la lactància. És important seguir una dieta rica i variada, perquè una mare que rep una nutrició adequada podrà enfocar millor els canvis que implica la maternitat, sentir-se amb més energia i millor a nivell de salut. Però la producció de llet no s’afecta fins a estadis molt avançats de malnutrició.

Necessitem suplements vitamínics durant la lactància?

Els suplements vitamínics que es prenen durant l’alletament, tenen sentit sobretot per evitar carències en la mare. Perquè ja que per fer la llet el cos pren el que necessita, pot ser que a la llarga sigui la mare qui en pateixi la carència. Una mare abans quedarà anèmica que produir una llet sense ferro.

Canvis fisiològics de la llet: 

Dins la mateixa presa de llet, la llet va canviant i no és la mateixa la composició de la llet al principi de la presa (principalment aigua) que la del final (principalment grasses). Per això és important buidar sempre el pit fins al final. La composició també varia segons l’edat del nadó. No és el mateix el calostre (la llet que es produeix les primeres hores, molt rica en immunoglobulines) que la llet madura (a partir del primer mes de vida). I finalment, podem observar canvis en la llet quan per exemple el nadó està malalt, augmentant la quanitat d’immunoglobulines.

Com veieu, la dieta per una mare lactant no és complicada i la llista d’aliments a evitar és ben curta. Es recomana seguir una dieta variada i amb la que la mare se senti a gust, amb energia i còmode. I sense culpes. Perquè la gran majoria de vegades no, la culpa no és de la llet. 

I vosaltres, esteu evitant algun aliment durant la lactància? Animeu-vos a deixar un comentari i mirarem si realment és necessari!

Moltes gràcies per seguir-me. Si aquest article t’ha resultat últil, comparteix!

 

Posts relacionats: Còlics, mal de panxa i canvis de llet, 5 idees per calmar el còlic del lactant, llet de vaca: tan bona o tan dolenta?,

Bibliografia:

  • Lawrence RA, Lawrence RM. Breastfeeding: a guide for the medical profession. Philadelphia (PA) Mosby/Elsevier, 2011 (http://iums.ac.ir/files/vch/files/laranc.pdf)
  • Goun Jeong,MD, Sung Won Park, MD et al. Maternal food restrictions during breastfeeding. Korean J. Pediatr. 2017; 60 (3) 70-76.
  • LA LECHE HUMANA, COMPOSICION, BENEFICIOS Y COMPARACIÓN CON LA LECHE DE VACA Extraído y adaptado de Manual de Lactancia para Profesionales de la Salud. Comisión de Lactancia MINSAL, UNICEF. Editoras C Shellhorn, V Valdés. Ministerio de Salud, UNICEF, Chile 1995
  • American College of Obstetricians and Gynecologists; American Academy of Pediatrics, editors. Breastfeeding handbook for physicians. Elk Grove Village: American Academy of Pediatrics 2006.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *