CÒLICS, MAL DE PANXA I CANVIS DE LLET

CÒLICS, MAL DE PANXA I CANVIS DE LLET

Els còlics, altra vegada. O allò que les mares anomenem còlics i que moltes vegades dista bastant de la definició mèdica dels còlics en si. Em refereixo a aquella sensació de malestar abdominal que a vegades tenen els nadons, sovint cap a la tarda, i que ja no saps si és que té gasos, mal de panxa, està cansat o ets tu la que està cansada. Canvis en les deposicions, regurgitacions més abundants que habitualment o  símptomes inespecífics que s’interpreten erròniament com una intolerància alimentària. En resum, en la recerca de la solució al problema, son molts els que opten per canviar la llet, moltes vegades sense proves diagnòstiques ni consultar al pediatra.  

Mares que canvien totalment la seva alimentació quan estan lactant perquè creuen que certs aliments perjudiquen el nadó, múltiples canvis en la llet de fòrmula intentant que l’infant tingui menys gasos o canvi a llet sense lactosa davant qualsevol diarrea. Aquests son alguns dels canvis de llet que pares, pediatres o farmacèutics fem i que a vegades son totalment innecessaris.

Lactosa i proteïnes de llet de vaca:

Tot i que moltes vegades es confonen, la lactosa i les proteïnes de la llet de vaca no son el mateix. Una llet sense lactosa, conté proteïnes de llet de vaca i una llet hidrolitzada o elemental (amb les proteïnes de llet de vaca fragmentades) pot contenir lactosa.

La lactosa:

La lactosa és el sucre de la llet, els hidrats de carboni. Tant la llet materna com la llet d’altres animals contenen lactosa. Aquesta lactosa es fabrica a la glàndula mamària, i quan arriba a l’intestí no és absorbida, sinó que es divideix en dos molècules (glucosa + galactosa) que si que son absorbides i passen a la sang.

Per tant, una mare que prengui llet sense lactosa, inevitablement seguirà produint lactosa a la seva glàndula mamària i per tant el seu lactant rebrà llet amb lactosa. Això no representa cap problema perquè pels nounats, la intolerància a la lactosa és una condició extremadament rara. El dèficit congènit de lactasa afecta 1/60.000 i es manifesta amb diarrees i deshidratació des de la primera ingesta de llet.

Com ens podem tornar intolerants a la lactosa?

Per poder ser absorbida, la lactosa es degrada a l’intestí gràcies a un enzim que es diu lactasa. Els nounats tenen aquest enzim en grans quantitats, però es comença a perdre a partit de l’edat del deslletament natural (entre els 3 i els 7 anys). És un enginy de la naturalesa perquè la llet només sigui ben tolerada per aquells qui la necessiten de veritat: les cries.

Durant l’evolució, però, algunes poblacions han desenvolupat un gen que permet seguir sintetitzant lactasa en l’edat adulta, per això actualment hi ha adults que toleren la lactosa sense problemes. I molts altres que la toleren només de manera parcial. Per tant, fer-se gran es la principal causa d’intolerància a la lactosa.

Una altra causa de deixar de produir lactasa és una inflamació de l’intestí. Pot ser per una gastroenteritis, per una malaltia intestinal (celiaquia, malaltia inflamatòria intestinal)…etc. El fet es que amb la inflamació de l’intestí no s’absorbeix la lactosa i aquesta fermenta provocant malestar abdominal, gasos i diarrea. Moltes vegades és una situació transitòria, que millora en recuperar-se l’intestí.

Mentre dura la gastroenteritis, es millor prendre llet sense lactosa?

Tot i que pot millorar la simptomatologia d’entrada, no és una bona idea retirar la lactosa en una gastroenteritis simple. Si retirem la lactosa, cada vegada es va produint menys lactasa, i cada vegada costa més digerir la lactosa. I una cosa que s’hauria resolt sense mes problemes quan s’hagués resolt la infecció, es transformarà en un problema real d’intolerància a la lactosa.

En nens que prenen pit, cal canviar l’alimentació durant les gastroenteritis?

Definitivament, no. Tot i que la llet materna és rica en lactosa, ja hem comentat que això rarament suposa un problema pels nadons. En cas d’una intolerància parcial (per exemple durant una gastroenteritis) els components de la part final de la presa de pit ajuden a digerir la lactosa. El que és important en aquesta situació és buidar bé el pit a cada presa per aprofitar tot els components de la llet. Molts d’aquests components tenen propietats antisèptiques que ajudaran a resoldre la gastroenteritis

Les proteïnes de llet de vaca:

L’al·lèrgia a les proteïnes de llet de vaca (APLV) afecta entre un 1 i un 3% dels menors d’un any, suposant un 20% de les al·lèrgies alimentàries infantils. Segons el mecanisme immunològic implicat en trobem de dos tipus.

  • APLV IgE mediada: Es manifesta immediatament després de la ingesta (en les primeres 2 hores) amb símptomes respiratoris, gastrointestinals o cutanis. Es pot diagnosticar amb una analítica de sang (RAST)
  • APLV no IgE mediada (també coneguda com intolerancia a les proteïnes de llet de vaca): Es manifesta de manera més progressiva, amb forma de diarrea crònica, malestar abdominal, gasos, sang a les deposicions o problemes de creixement.

En aquests casos si que serà necessari, després del diagnòstic, fer un canvi de llet a llet hidrolitzada, elemental o vegetal, segons el cas.

Algunes de les proteïnes de la llet de vaca (PLV) poden passar íntegrament al torrent sanguini i per tant, a la llet materna. En nadons al·lèrgics això pot suposar un problema. Però té una solució: si la mare lactant fa una dieta lliure de proteïnes de llet de vaca, la seva llet serà completament apte per aquest infant.

Respecte als còlics, hi ha experts que suggereixen que la immaduresa del sistema digestiu del nadó fa que hi hagi una certa intolerància a les proteïnes de llet de vaca. Per això a vegades es recomana als nadons amb còlics l’eliminació de les PLV de la dieta materna.

També podeu trobar altres idees per millorar els còlics del lactant aquí.

En resum:

  • La lactosa i les proteïnes de llet de vaca (PLV) son coses diferents. La lactosa és el sucre de la llet i les PLV les proteïnes. Per tant, en cas d’intolerància, el seu tractament és completament diferent.
  • La intolerància a la lactosa és extremadament rara en menors de 3 anys. En tot cas es pot tenir una intolerància temporal secundària a la inflamació de l’intestí, que es resoldrà automàticament en resoldre’s el procés.
  • Una intolerància a la lactosa secundaria a gastroenteritis o procés inflamatori intestinal no és una contraindicació de continuar amb la lactància materna. En aquest casos és especialment important buidar tot el pit, ja que es a la part final de la presa on s’obtenen més beneficis.
  • No canvieu a llet sense lactosa sense la supervisió del vostre pediatra. A la llarga això pot causar una verdadera intolerància a la lactosa.
  • En cas d’al·lèrgia a les proteïnes de llet de vaca, si el nen pren alletament matern, caldrà eliminar completament les PLV de la dieta de la mare i si pren llet artificial caldrà canviar per una fórmula elemental, hidrolitzada o vegetal.
  • Abans de fer canvis de llet, consulteu el vostre pediatre, qui mitjançant proves diagnòstiques us podrà orientar per prendre la decisió correcte.

Moltes gràcies per seguir-me. Si aquest post t’ha resultat útil, comparteix!

Articles relacionats: 5 idees per calmar el còlic del lactant, Llet de vaca tan bona o tan dolenta, Una visita a mitjanit: Crisis de lactància i biberons. 

Bibliografia:

  • Tormo R., Martín de Carpi, J. Alergia e intolerància a la proteïna de leche de vaca. Protocolos diagnostico-terapéuticos de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica SEGHNP-AEP
  • Alergia a las proteínas de leche de vaca no mediada por IgE Documento de consenso de la Sociedad Española de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica (SEGHNP), la Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria (AEPap), la Sociedad Española de Pediatría Extrahospitalaria y Atención Primaria (SEPEAP) y la Sociedad Española de Inmunología Clínica, Alergología y Asma Pediátrica (SEICAP)
  • LA LECHE HUMANA, COMPOSICION, BENEFICIOS Y COMPARACIÓN CON LA LECHE DE VACA Extraído y adaptado de Manual de Lactancia para Profesionales de la Salud. Comisión de Lactancia MINSAL, UNICEF. Editoras C Shellhorn, V Valdés. Ministerio de Salud, UNICEF, Chile 1995.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *