10 ERRORS HABITUALS DEL SON INFANTIL
És una situació freqüent: Els mesos passen i el nostre fill ja no és un recent nascut que necessita menjar cada 2 o 3 hores. Però segueix sense dormir tota la nit seguida. Pot ser que només es desperti una o dues vegades, en aquest cas ens podem considerar afortunats. Altres es desperten set o vuit vegades cada nit, i és un autèntic problema pels pares.
A vegades, nens que les primeres setmanes dormien 6 i 7 hores seguides, comencen a despertar-se més a partir dels 3 mesos. També és normal.
Però no perquè sigui normal vol dir que no puguem fer res per millorar la situació.
Hi ha desenes de llibres escrits sobre el son infantil. Però una cosa és certa, només el 15% dels nens alimentats amb lactància materna dormen tota la nit seguida als 6 mesos.
Despertar-se és un instint de supervivència, primera per assegurar-nos que la mare segueix al nostre costat, i segon, per estimular la lactància i que la mare segueixi produint llet. Ah, i sabeu per què més? La lactància nocturna inhibeix la ovulació i evita que la mare es torni a quedar embarassada, així no hi haurà competència per la llet com a mínim fins que el nadó pugui alimentar-se per si sol. La naturalesa és sàvia!
Per això, l’únic remei perquè un nen aprengui a dormir tota la nit (i els pares també) és el temps. Sabem que al voltant dels 2 anys, un nen sa a qui no se li han aplicat entrenaments per dormir, de manera natural dormirà tota la nit.
En aquest post no descobrirem cap remei màgic, però hi ha alguns errors habituals que poden fer que un nen que ja està preparat per dormir unes quantes hores seguides a la nit, no ho faci.
- Esperar que estigui profundament adormit per passar-lo al llit o al cotxet.
Si el nadó s’adorm en braços, o al pit o al sofà i després el passeu al bressol i allà dorm unes quantes hores seguides, no canvieu res!
Però a vegades passa que si s’adorm en braços, en els petits microdespertars nocturns, no sap tornar-se a adormir si no és en braços. És com si nosaltres ens adormíssim en un sofà calentet i tou i ens despertéssim al terra. Pensaríem: ep! Que ha passat aquí?
Per això no cal esperar que el nadó estigui profundament adormit per canviar-lo d’ubicació. Just quan està apunt d’adormir-se el canviem i el podem acabar de calmar amb unes carícies perquè s’adormi al lloc on es despertarà.
En aquest mateix punt, cal intentar adormir-se en una situació similar a la que es trobarà quan es desperti a la nit. Idealment no adormir-se prenent el pit o el biberó (si es clar, com si fos fàcil!). Podem utilitzar la succió de pit/biberó/xumet per relaxar-se i retirar-lo a l´últim moment perquè s’adormi sense “ajuda”. També recordar utilitzar les mateixes condicions de llum que es trobarà durant la nit. (No adormir-se amb el llum obert i la tele a tot volum i despertar-se amb foscor absoluta)
- Deixar-lo plorar una mica, a veure si es torna a adormir sol:
Si el nadó simplement està fent sorolls de dormir (petites vocalitzacions, moviments, alguna queixa) potser només està canviant de fase de son i és probable que si no fem res es torni a adormir sol. Si ell/a està despert i plora, el millor que podem fer es atendre’l ràpid, doncs com més estona estigui plorant, més difícil ens resultarà que es torni a adormir.
- Sobrecarregar l’últim biberó.
“Un biberó ben carregat de cereals perquè dormi millor”. Apart de que els cereals és millor donar-los amb cullera, el mític biberó de cereals la majoria de cops no té l’efecte desitjat. A alguns nadons els hi fan venir més set a la nit, a altres mal de panxa o gasos. Si és el vostre cas, canvieu el sopar per una cosa més lleugera. Nosaltres també dormim millor quan sopem més suau (que us cau millor a la nit, una mica de verdura o un bon plat de pasta?)
- Sobrealimentar a la nit:
Quan un nadó es desperta a la nit, tendim a pensar que té gana, perquè això era el que passava les primeres setmanes de vida. A vegades fins i tot interpretem que amb el pit no en fa prou i comencem a preparar biberons a la nit. És un error. Si bé es cert que els nens de pit solen fer una o dues preses nocturnes, no cada vegada que es desperten és per gana. De fet sovint agafen el pit i s’adormen al cap d’uns segons. Començar a incrementar la ingesta nocturna només farà que es converteixi en una necessitat i que aprengui a despertar-se per menjar.
- Dormir menys durant el dia:
Els adults si dormim molt de dia, a la nit no tenim son. Però en els nadons funciona exactament al revés. Ells necessiten fer una o més d’una migdiada durant el dia per poder relaxar-se i conciliar millor el son a la nit. Durant el dia, observeu el nadó, i a la que mostri signes de son, doneu-li l’oportunitat de fer migdiada. Sinó, arribarà a la nit tan excitat, que serà molt difícil que agafi i mantingui el son.
- Crear noves necessitats:
Un biberó a les tres de la matinada, una passejada amb cotxe a les 4, carretejar el bebè amunt i avall pel passadís…Si creeu una necessitat que abans no tenia, cada vegada que el vulgueu fer dormir l’haureu de repetir. Opteu per una cosa senzilla, amb la que gairebé no us desvetlleu: Unes carícies, donar-li la mà, acostar-lo a vosaltres…etc.
- Canviar constantment d’estratègia:
Aquesta és la causa de molts dels verdaders problemes de son en nens. No haver sabut donar seguretat en el moment de dormir. Fer cada dia una cosa diferent, un mètode diferent, llegir-se deu llibres i provar-los tots. Llegiu, investigueu, parleu, però prepareu el vostre propi mètode i seguiu-lo.
- Abrigar-lo massa o massa poc:
En general, massa. Hi ha nens que dormen amb body, pijama, pijama-manta i edredó. I a sobre, la calefacció perquè no tingui fred. I això és massa. Recordeu: només una capa més que nosaltres.
- Passar-lo massa aviat a la seva habitació:
No hi ha un moment per passar els nens a dormir a la seva habitació. Alguns estan preparats als 6 mesos, altres als 6 anys…Es recomana dormir a l’habitació dels pares com a mínim fins als 6 mesos i a partir d’aquí, fer el canvi quan ja es desperti una o cap vegada a la nit. Si el passem abans que estigui preparat només aconseguirem aixecar-nos més vegades a la nit, descansar pitjor i posar-nos de mal humor.
-
Crear-se falses expectatives al voltant del son.
I aquest és el gran error. Fer-nos grans expectatives. Pensar que els nostres fills dormiran tota la nit. Que si els dels altres no ho fan és perquè alguna cosa han fet malament. I un cop ens hi trobem, creure’ns tot el que ens diuen, i creure’ns que, a casa els altres, els nens dormen tota la nit. És millor pensar que és una fase, que passarà. I acceptar els nostres nens tal com son.
Moltes gràcies per llegir-me. Si aquest post t’ha resultat útil, comparteix!
I si voleu compartir què us ha funcionat a vosaltres per dormir una mica millor, deixeu-nos un comentari. Gràcies!
Articles relacionats: El nen dorm amb vosaltres? Carinyo, i si provem el mètode Estivill? Aprenent a dormir: El llibre d’Elisabeth Pantley
12 thoughts on “10 ERRORS HABITUALS DEL SON INFANTIL”
Molt interessant!
El tema d’abrigar-los durant la nit és el que pitjor porto. Les meves filles no es volen tapar mai mentre dormen i s’han arribat a despertar quan han notat que les tapo, perquè em fa patir que tinguin fred, i els ha costat tornar-se a adormir. Segurament el fet que jo sigui fredolica no ajuda però a l’hivern em costa creure que amb pijama-manta (o com sigui que es diu) en tinguin prou. Per una altra banda penso que si realment tinguessin fred m’hoo farien saber d’alguna manera o no descansarien… No ho sé, és complicat a vegades.
Exacte Cristina! En contra del que moltes vegades es diu, dormir destapat no fa que es posin malalts. Si descansen bé, senyal que es troben còmodes en aquesta temperatura. També pots provar de tocar-los el nas o les mans. Si no estan freds, no tenen fred 😜
Hola i moltes gràcies pel blog, molt interessant i útil!
Nosaltres tenim un nadó de 6 setmanes que per la nit es desperta cada hora i mitja o dues hores màxim. Dorm amb nosaltres al llit (hem intentat deixar-la en el petit llit de co-llit però no vol, és queixa i plora, el mateix ens passa durant el dia).
Entenem que és normal i ella està bé de salut, però voldríem saber què podem fer per ajudar-la a dormir una mica més cada vegada (i també descansar una mica més nosaltres, és clar) . Intentem fer tot el que diu el post. Potser les úniques diferències són que ella s’adorm al nostres braços i al nostre costat al llit. I també que cada vegada que es desperta sembla que vol prendre el pit i per això li dono.
Tindries algun consell? Potser ajudaria insistir en que es dormi en el petit llit de co-llit (ho hem intentat però no hi ha manera…)
Moltes gràcies!
Hola Carla!
Amb 6 setmanes encara és molt petit. Jo et recomano que segueixi dormint aprop vostre. Encara necessita prendre el pit a la nit. De fet, amb el mètode d’E. Pantley pots seguir compartint llit amb el teu nadó sense que això estigui renyit amb un son de qualitat.
A les 6 setmanes ells encara no son capaços de seguir un ritme circarià de dia o nit, així que només us puc recomanar paciencia.
Podreu començar a seguir una rutina del son cap als 3-4 mesos, però de manera molt suau, sense forçar les coses i sobretot no deixar-lo mai plorant al seu bressol.
Ara per ara l’únic que podeu fer es ensenyar-li diferents circuits per adormir-se a més del pit (braços, porteig, passeig…etc)
Ànims i paciència!
Moltes gràcies pel teu temps i coneixement! Aleshores, a partir de quan recomanaries provar el mètode Pantley?
Gràcies!
Doncs mira, el llibre ja te’l pots llegir, perquè te justament 2 parts: una per bebès de menys de 4 mesos i una altra per mes grans de 4 mesos. Les estratègies son diferents, però totes respectuoses amb la família i amb el nadó.
Després de llegir-lo tu et fas el teu propi mètode.
Espero que t’agradi, i que t’ajudi!
Hola Mariona i moltes gràcies pels consells! m’ha semblat interessat el de número 4, pq es veritat que el meu petit de 4 meses encara es desperta cada 2 hores a la nit i per inèrcia le vaig donant pit igual q fèiem al principi… potser no cal i hauria de probar acariciarlo o donar-li el xumet o alguna altre cosa millor? Que no vull crearli jo la necessitat de fer tantes presses nocturnes si es que no la té… perquè la veritat és que es bastant agotador despertarse per mamar tant sovint… Gràcies! un petó!
Hola Mariona,
Gràcies per compartir els teus coneixements, m’ha agradat molt el post.
Tinc una filla de 8 mesos i mai ha volgut xumet, només s’adorm amb el meu pit. Quan era molt bebè ho aguantava bé, però ara ja em molesta perquè xuma més fort i pot passar hores xumant abans d’agafar un son més profund i és clar, jo no puc estar tota la nit fent-li de xumet (bàsicament perquè haig de fer mil coses més abans d’anar a dormir!). Encara no vull deixar de donar-li el pit com a base de la seva alimentació i comfort, però sí que vull deixar de fer-li de xumet tota la nit, però si la desenganxo o deixo que l’adormi el seu pare pot passar més de 20min plorant molt fort, fa patir molt! No sé què puc fer, qualsevol suggeriment serà benvingut!
Moltes gràcies.
Hola Elisabet!
L’ideal és que s’adormi sense pit ni xumet, sinó cada vegada que té el microdespertar, busca el pit o el xumet per tornar-se a adormir.
O bé que, si porta xumet, ella mateixa sigui capaç de posar-se’l sola.
Ah, i això no vol dir que hagis de deixar el pit, al contrari! Es una gran eina que, ben utilitzada ajuda al descans nocturn!
I tampoc que hagi de plorar per adormir-se! És important que s’adormi tranquila i amb seguretat (no plorant)
Et recomano el llibre d’Elisabeth Pantley “el sueño del bebè sin lagrimas”. Allà hi trobaràs un qüestionari del son i un pla que podràs personalitzar segons la vostra situació.
Ànims! 💪🏻
Moltes gràcies, buscaré aquest llibre.
És cert que tendeixo a abrigar-lo massa… rectificaré i a veure que tal van les properes nits
Gràcies