EXPLORANT EL MOVIMENT LLIURE
Sempre dic que en el meu cas, ser mare em va fer millor pediatra. És veritat que durant el final de la meva residència, la falta de son no em permetia estudiar tant com voldria, però a canvi vaig aprendre del meu fill gran algunes pautes de criança que m’han servit per aconsellar altres mares al llarg d’aquest temps.
Amb el nen vaig aprendre les bases del porteig ergonòmic i el baby led weaning. Vaig aprendre també a seguir el meu instint i a no fer res amb el que no em sentís còmode, com per exemple deixar-lo plorar perquè aprengués a dormir. Tot i que algunes coses penso que les vaig fer bé, també crec que en algunes altres em vaig equivocar.
Per exemple, ell mai va gatejar. No resulta un problema que un nen no gategi si se li ha donat la oportunitat però…realment els hi donem? O a vegades tenim tanta pressa per assolir certes fites que ens oblidem de deixar-los el seu temps?
Amb la nova maternitat, quan la nena estava apunt de complir sis mesos, i gràcies a la fisioterapeuta infantil Àgata, vaig començar a endinsar-me en el mon del Moviment lliure. El moviment lliure és una corrent iniciada per Emmi Pikler en la que l’adult gairebé no intervé en el desenvolupament psicomotor del nadó.
Perquè el desenvolupament sigui òptim, no es necessiten ni tumbones, ni caminadors ni altres artilugis que pretenguin aguantar el nadó en una posició a la que no podria arribar per si sol.
Si ho pensem bé, la resta de mamífers, o de primats més concretament, no disposen de cap d’aquests artilugis, i tots assoleixen un adequat desenvolupament psicomotor. Moltes vegades aquests elements externs no responen a una necessitat del nadó sinó a una necessitat o impaciència dels pares. “Perquè aprengui a caminar”. A caminar n’aprendrà igual, està programat per aprendre’n. Potser no en el moment que els pares volen, però si en el moment que ell estigui preparat.
Cada moviment és la culminació d’un procés molt més complex.
Per aconseguir desenvolupar un moviment (donar la volta, asseure’s, gatejar…) primer s’han de posar en marxa una sèrie de circuits neuronals. Aquests circuits serveixen per fer el moviment en si, però també per desenvolupar altres capacitats (l’equilibri, la lateralitat, l’atenció, la preparació a la lecto-escriptura…). Així, quan un nadó comença a gatejar, ha hagut de passar abans per una sèrie de fases (voltejar, aguantar equilibri en 4 potes, asseure’s…) i cada una d’aquestes fases té una funció i unes implicacions futures.
Si nosaltres el posem a jugar assegut abans que ell hi arribi per si sol (tot i que s’hi aguanti!), estem impedint que es desenvolupin (totalment o en part) aquestes capacitats.
Això vol dir que no els podem asseure mai fins que arribin a la posició per si sols?
No necessàriament. Això vol dir que els hem de proporcionar moltes estones de joc a terra, de possibilitat de voltejar, de posar-se a quatre potes, d’explorar el territori. En condicions normals, la capacitat de seure sols (que no d’aguantar-se assegut!) s’adquireix al voltant dels 7-10 mesos. Abans d’aquest moment, en algunes ocasions serà “obligatori” asseure’ls (la cadireta del cotxe, la trona per menjar…). No és problema mentre sigui d’una manera ocasional, i mentre proporcionem espais per jugar i desenvolupar-se al terra.
Com podem afavorir el moviment lliure?
Si volem explotar al màxim la capacitat psicomotora del nostra nadó, hem de proporcionar-li un espai ampli i segur on poder, al principi estar estirat boca amunt, després voltejar i més tard asseure’s o gatejar amb llibertat.
El parc pot ser una bona alternativa per mantenir el nadó segur un moment concret, però l’ideal és un espai ampli de joc a terra amb pocs objectes que li resultin atractius per jugar, que no necessàriament han de ser joguines.
Hem de dedicar-nos a estar una estona amb ell/a al terra, fent-li companyia i mostrant-nos disponibles però sense posar-li les joguines a la mà ni posant-lo en posicions que encara no li toquen. Existeixen diverses pautes i lectures (veure el final del post) que ens ajuden a estimular a cada moment evolutiu la capacitat adequada. Si veiem que s’inquieta mes val agafar-lo i tornar-ho a provar en un altre moment.
Es que si no l’ajudo no avancem.
Tot i que moltes vegades ens sembli que no fa res, que passen els dies i el seu desenvolupament no avança (encara no fa la volta, encara no fa tal o qual cosa) cada moviment té un propòsit. Per exemple, quan es passa el dia estirat boca amunt amb els peus a la boca, en realitat està treballant la força abdominal que serà clau quan vulgui començar a asseure’s o gatejar. Si enlloc de permetre-li el que fem és posar-lo a la tumbona o al cotxet, ens estem saltant un aprenentatge que serà útil més tard.
Hi ha nadons que s’han passat els primers sis mesos de la seva vida del cotxet a la tumbona o a la trona, sense massa possibilitat de moviment i aleshores és normal que els costi més assolir certes fites.
Afortunadament, el cervell infantil és un òrgan extremadament plàstic i si ens hem saltat alguna fase del desenvolupament, hi ha maneres i exercicis per reprogramar-ho més tard. Moltes vegades, per si mateix el cos troba la manera, i altres cal ajuda professional, per exemple amb un fisioterapeuta infantil.
El porteig ens ajuda, i molt!
Portejar el nostre nadó de manera ergonòmica i amb el portabebès adequat a l’edat, ajuda a un millor desenvolupament psicomotor. Ajuda perquè millora la interacció amb l’espai i contribueix a desenvolupar l’equilibri i també el to muscular. També és important tenir els nadons en braços o a la falda el màxim de temps possible i reservar els elements externs (tumbona, cotxet…) només per quan els necessitem.
Alguns artilugis innecessaris:
L’estrella dels artilugis innecessaris i anti-moviment lliure és el caminador. Apart des ser un element inútil (un nadó sa caminarà tard o d’hora, amb o sense caminador) pot resultar perillòs, ja que al permetre-li una movilitat que encara no controla pot ser causa d’accidents. (es com si a mi em doneu un Ferrari. Sé apretar embrague, fre i gas, però probablement tindria un accident a la primera curva)
Un altre compra innecessària son els coixins que mantenen la posició. El coixí de lactància que fa mantenir el nadó assegut impedeix que pugui desenvolupar la capacitat per asseure’s ell sol, igual que els coixins tipus “antivuelco” que es posen al bressol perquè no canviïn de posició. Son objectes que no necessitem i que no afavoreixen el desenvolupament.
En resum:
El moviment lliure és una corrent descrita per primera vegada per la pediatra Emmi Pikler que proposa la mínima intervenció de l’entorn en el desenvolupament psicomotor del nadó.
Cada moviment o fita del desenvolupament és la culminació d’un procés que té implicacions més enllà de la fita en si. Per això és important no avançar-nos i deixar que siguin ells sols qui arribin a una determinada fita.
L’ús d’elements externs (coixins, caminadors) és poc recomanable. En canvi, podem invertir en un espai de joc al terra on el nadó pugui desenvolupar totes les seves capacitats.
Moltes gràcies per llegir-me. Si aquest post t’ha resultat útil, comparteix!
Per saber-ne més:
Ayúdale a despegar Iñaki Pastor Pons, Jara Acín y Rivera. Ed. Aurum Volatile ISBN-13: 978-84-697-6853-2
Moverse en Libertad. Desarrollo de la Motricicad Global. Emmi Pilker. Narcea Ediciones, 1984
One thought on “EXPLORANT EL MOVIMENT LLIURE”
Quanta raó Mariona!! Ens capfiquem en ajudar i col laborar a evolucionar i desenvolupar els nostres nadons i a vegades interferim en el seu aprenentatge natural. Deixe-m’los que experimentin sols!! Laissez faire, laissez passer!