Quan nosaltres érem petits, prendre un got de llet al matí era innegociable. La gran preocupació de les nostres mares era que no ens faltés calci, i una enorme tassa de llet a l’hora d’esmorzar semblava ser l’única manera de prendre’n.

Fa uns anys, però, va començar una espècie de creuada contra la llet de vaca: “No hi ha cap animal que prengui llet més enllà de la lactància”, “la llet de vaca és només pel vedell”. Hem vist relacionar la llet de vaca amb malalties autoinflamatòries, diabetis, asma i fins i tot càncer! De veritat és tan dolenta?

Anem a repassar l’evidència actual sobre aquest tema:

La millor llet, la de la mare.

La lactància materna dels humans és curta, en relació a la d’altres mamífers. Estudis antropològics senyalen l’edat del deslletament natural entre els 5 i els 7 anys, però en el nostre medi, menys d’un 30% arriben a alletar fins l’any de vida⁽¹⁾. Així que, evolutivament, els humans hem anat buscant altres recursos per proveir-nos de nutrients importants. Un d’ells és la llet de vaca, amb major quantitat de proteïnes que la llet materna però amb un perfil nutricional i una tolerància adequada pels infants humans. Però això no és així globalment, ja que hi ha molts països on la llet de vaca no forma part de la dieta.

Perquè hi ha tants adults que no toleren la llet?

El sucre principal de la llet és la lactosa, que no s’absorbeix directament a l’intestí. Per fer-ho, es divideix en dos sucres més petits, gràcies a l’ajuda d’un enzim anomenat lactasa. Gairebé tots els nens petits sintetitzen lactasa (la necessiten per absorbir la llet de la seva mare!) però poc a poc el cos la va deixant de fabricar. En altres llocs del món on no tenen per costum prendre llet més enllà de la lactància materna, gairebé tots els adults son intolerants a la lactosa (no la poden absorbir, perquè ja no fabriquen lactasa).

En països on hi ha molt consum de làctics, la síntesi de lactasa persisteix en l’edat adulta, però es calcula que fins un 70% dels adults tenen cert grau d’intolerància a la lactosa. Que no vol dir que no en puguin prendre gens, sinó que a partir d’una certa quantitat, no es tolerarà. Es a dir, molts adults som intolerants a la lactosa, possiblement perquè, d’entrada, la llet està pensada per infants. Això evolutivament assegura que en la lactància, el nadó tingui preferencia sobre l’adult.

Excés de llet de vaca i risc de ferropènia.

La llet de vaca és un aliment nutricionalment molt complet. Conté proteïnes, calci i hidrats de carboni, però té un defecte. Té poc ferro, i el poc que té, s’absorbeix malament. Així, diversos estudis han demostrat que els nens que prenen massa llet (>500 ml/dia) corren risc de patir dèficit de ferro, ja que la combinació caseïna + lactosa disminueix l’absorció d’aquest mineral.  A més, prendre massa llet pot desplaçar el consum d’altres aliments, que també son importants i necessaris. Làctics si, però dintre una dieta variada i rica en ferro. ^{(3) (4)}

Un excés de proteïnes

Un altre problema de la llet de vaca és el seu elevat contingut en proteïnes. Un excés de proteïnes en la infància s’ha relacionat amb augment del risc de sobrepès i obesitat en l’edat adulta ^(2). A més, actualment nens i adults consumim moltes més proteïnes que les que necessitem, pel que en nens es recomana un consum de làctics màxim de 500 ml/dia.

Font de calci:

Una bona aportació de calci en la infància és bàsica pel bon desenvolupament i mineralització dels óssos. Tot i que la llet hi juga un paper important, no és l’únic. Actualment podem obtenir calci de molts altres aliments, però cal ser-ne conscient, i si un nen no pren làctics, assessorar-nos bé perquè obtingui el calci d’una altra manera.

Gràcies al seu excel·lent perfil nutricional (conté carbohidrats, proteïnes, grassa, vitamines i  minerals) la llet de vaca ha estat un gran recurs en països subdesenvolupats o en èpoques d’escasesa alimentaria.

Llet, asma, diabetis i altres malalties cròniques:

Tot i les nombroses propietats negatives que s’han atribuït a la llet (fer sortir mocs, augmentar el risc d’asma o diabetis, de malalties autoimmunes…) avui en dia no existeix cap estudi científic vàlid que ho demostri.

Llet i càncer:

La llet conté IGF-1, que és un factor de creixement. Això ens ajuda a créixer, però també té un paper en la reproducció cel·lular, pel que en un cert moment es va relacionar la llet de vaca amb alguns tipus de càncer. Avui en dia aquesta relació tampoc s’ha pogut demostrar, i si bé és cert que hi ha una certa tendència a recomanar no prendre làctics a dones que han patit un càncer de mama, probablement aquest fet té més relació amb les hormones “extres” que  porta la llet (hormones que s’administren als animals per augmentar la producció de llet) que amb la composició de la llet en si. ⁽⁵⁾

Begudes vegetals com a substitut de la llet de vaca:

Pels nens, les begudes vegetals son nutricionalment menys completes que la llet de vaca. A més, sovint per donar-los un gust i una textura similars a la llet, cal processar-les molt i afegir-hi sucres, pel que no acaben essent en realitat tan naturals i sanes com semblen.

Llets de creixement, sense avantatges demostrats:  

Segur que n’heu vist al supermercat, es reconeixen amb noms com “Junior Crecimiento” “Crecimiento Plus” “Mi primer yogurt”…etc. Generalment adornades amb motius infantils i sovint barrejades amb cereals o galeta, i amb algun indicatiu del tipus “Rico en Hierro y vitaminas”. Doncs bé, malgrat el reclam publicitari, aquest tipus de llet no ha demostrat cap avantatge sobre la llet de vaca normal, és més, sovint porten gran quantitat de sucre per fer-les més atractives als infants, així que no son recomanables.

La llet ideal és la lactància materna fins als 2 anys, i si no és possible, a partir de l’any, llet de vaca normal. Mentre el lactant faci 4 o més preses de lactància materna, no necessita cap aportació extra de làctics.

Finalment, com a conclusió:

• La llet de vaca és un aliment nutricionalment molt complert i adequat per l’alimentació infantil, però no imprescindible.
• L’alt contingut de proteïnes de la llet de vaca i el risc de ferropènia fan que la quantitat màxima recomanada per infants sigui de 500 ml/dia.
• Mentre segueixi prenent el pit (3-4 preses diàries) no serà necessària una aportació extra de productes làctics.
• Un consum excessiu de llet de vaca s’ha relacionat amb augment del risc d’obesitat en l’edat adulta i amb litiasi renal, però no s’ha relacionat amb asma, malalties autoinflamatòries, diabetis o càncer.

Moltes gràcies per llegir-me, si aquest article t’ha resultat útil, compateix!

 

Bibliografia:

1. Cuadrón Andrésa, M.P. Samper Villagrasaa, M.L. Álvarez Saurasb, J.J. Lasarte Velillasa,c, G. Rodríguez Martíneza,b, Grupo Colaborativo CALINA. Prevalencia de la lactancia materna durante el primer año de vida en Aragón. Estudio CALINA An Pediatr (Barc) 2013;79:312-8 – Vol. 79 Núm.5 DOI: 10.1016/j.anpedi.2013.03.010
2. Baird J, Fisher D, Lucas P, Kleijnen J, Roberts H, Law C. Being big or growing fast: systematic review of size and growth in infancy and later obesity. BMJ. 2005;331:929.
3. Carlo Agostoni, Dominique Turck. Is Cow’s Milk Harmful to a Child’s Health? JPGN Volume 53, Number 6, December 2011
4. Martínez Rubio A, Espín Jaime B. La ley del péndulo en torno a la leche en la dieta infantil. En: AEPap (ed.). Curso de Actualización Pediatría 2016. Madrid: Lúa Ediciones 3.0; 2016. p. 67-79.
5. Keeve E. Nachman & Tyler J. S. Smith. Hormone Use in Food Animal Production: Assessing Potential Dietary Exposures and Breast Cancer Risk. Curr Envir Health Rpt (2015) 2:1–14. DOI 10.1007/s40572-014-0042-8