PER UNA TASSETA…NO PASSA RES? Cafeïna, embaràs i lactància.

PER UNA TASSETA…NO PASSA RES? Cafeïna, embaràs i lactància.

La cafeïna és una de les substàncies psicoactives més consumides a nivell mundial. Trobem cafeïna al cafè, al te, a algunes begudes refrescants o energètiques, a la xocolata i també en alguns medicaments (sobretot remeis pel refredat o l’al·lèrgia o pastilles per aprimar entre altres). Consumeix cafeïna en major o menor mesura la gran majoria de la població mundial, concretament entre un 80 i un 90% de les dones en edat fèrtil consumeixen almenys 100 mg de cafeïna al dia (una tassa de cafè o dos de te o begudes cafeïnades).

Durant molt anys, defensors i detractors de la cafeïna han analitzat les propietats bones i dolentes d’aquesta substància però…què passa durant l’embaràs? És bo o dolent prendre cafè?

La cafeïna és una substancia altament soluble que travessa amb facilitat les membranes cel·lulars del cos humà, es a dir, que travessa també la placenta, arribant al líquid amniòtic i al fetus. El temps de metabolització i eliminació de la cafeïna depèn de diversos factors (es a dir, algunes persones l’eliminen més ràpid que altres, i concretament les embarassades l’eliminen més lentament), però de manera general en els adults la cafeïna arriba a la sang i als teixits uns 30-45 minuts després de la ingesta, i el seu pic màxim en sang es produeix a les 2 hores. En el cas dels fetus el metabolisme de la cafeïna és més lent, ja que l’òrgan que se n’encarrega (el fetge) és més immadur i els metabòlits (derivats de la cafeïna) tendeixen a acumular-se.

L’efecte més conegut de la cafeïna és el de combatre la somnolència o millorar l’estat d’alerta o la concentració, però també presenta altres efectes sobre el cos humà com per exemple l’augment de la freqüència cardíaca, nerviosisme, alteracions endocrines i alteracions del son.

Sabent això, sembla lògic pensar que una acumulació d’aquesta substancia en el cos del fetus pot tenir conseqüències. Però quines i com d’importants son?

Diversos estudis amb més o menys validesa han relacionat el consum de cafeïna, sobretot en grans quantitats amb:

  • Problemes de fertilitat (dificultat per concebre)
  • Augment del risc d’avortament espontani o mort intraúter
  • Augment del risc de malformacions congènites
  • Restricció del creixement del fetus (baix pes al néixer)
  • Trastorns del desenvolupament durant la infància
  • Risc de part prematur

Tot i que d’entrada aqueta dada por resultar molt alarmant, analitzant en profunditat els estudis realitzats podem concloure que el perill no és tant com sembla. La majoria d’aquests estudis han estat fet amb animals i no s’ha demostrat la seva validesa en humans. Així, segons l’evidència actual:

  • Tot i que s’ha demostrat més dificultat per concebre en estudis en animals, aquest efecte no està clar en humans. De totes maneres es recomana a les dones que tinguin intenció de quedar-se embarassades un consum inferior a 300 mg de cafeïna diaris. (podeu trobar les quantitats aproximades de cafeïna de les begudes més habituals al final de l’article)
  • Pel que fa el risc d’avortament espontani o la mort intraúter, s’ha observat un petit increment del risc en estudis amb animals, però només si prenguéssim l’equivalent a 10 tasses de cafè diari. En dosis menors no s’ha observat cap risc.
  • Respecte les malformacions congènites, els estudis disponibles tampoc no permeten demostrar cap relació, degut a la baixa qualitat dels estudis i a la gran quantitat de factors de confusió. En l’actualitat, es considera que un consum lleu o moderat de cafeïna no suposa un risc en l’augment de malformacions fetals.
  • El consum de cafeïna tampoc augmenta el risc de preeclàmpsia, de diabetis gestacional ni el risc de part prematur. No s’ha pogut demostrar tampoc relació amb els trastorns de desenvolupament en la infància.
  • Únicament s’ha demostrat que un elevat consum de cafeïna durant l’embaràs pot donar lloc a nadons de baix pes al néixer i que aquest efecte és dosi-dependent (es a dir, com més cafeïna, més baix pes), i s’incrementa encara més si la mare també és fumadora.
  • El consum de cafeïna també pot provocar augment en la freqüència cardíaca del fetus i dels moviments fetals.

I durant la lactància?

Durant la lactància materna la quantitat de cafeïna que passa al nadó és aproximadament un 1% de la que pren la mare, i arriba al nadó uns 15-30 minuts després de la ingesta. No s’han demostrat grans efectes en els nens amb aquestes quantitats de cafeïna, sobretot si la ingesta materna és inferior a 500 mg diaris, però és cert que alguns lactants son més sensibles que altres i poden presentar problemes per dormir, irritabilitat o alerta excessiva. En aquests casos es recomana reduir o suprimir el consum de cafeïna de la mare.

En resum, tot i que no s’han demostrat grans efectes negatius del consum moderat de cafeïna, les recomanacions actuals son no prendre més de 200 mg de cafeïna al dia durant l’embaràs i limitar o evitar el consum durant la lactància si s’observen efectes negatius en el lactant.

Podeu consultar el contingut aproximat de cafeïna en les begudes més habituals aquí o aquí.

Font:

Vicki Nisenblat, MD, Robert J Norman, MD. The effects of caffeine on reproductive outcomes in women. In: UpToDate, Post TW (Ed), UpToDate, Waltham, MA. (Accessed on Mar 2016.).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *