ESTARÉ EMBARASSADA?
Per alguns l’embaràs és una cosa molt plantejada i desitjada, per altres arriba per sorpresa i a vegades fins i tot, pot arribar inesperadament mentre encara estem en període de lactància del primer fill, fent que, com que durant aquest període a vegades no es té la regla, es tardi una mica més a fer el diagnòstic.
Cada dia, Google té milers de recerques de l’estil: signes d’embaràs, estic embarassada, test casolà d’embaràs? I, no ens enganyem, la xarxa és plena d’informacions contradictòries.
El signe més fiable i sospitós d’embaràs és l’amenorrea, es a dir, la falta de la regla. No obstant, a vegades poden haver-hi hemorràgies d’implantació que poden confondre’s amb la regla i altres vegades cicles irregulars que fan que hi hagi mesos que no es tingui la regla, així que l’amenorrea no és l’únic signe ni és 100% fiable.
Altres mares experimenten nombrosos símptomes que a vegades son fins i tot previs a la primera falta. Aquests son els més habituals:
- Amenorrea
- Nàusees amb o sense vòmits
- Sensació de tensió mamària
- Increment de la freqüència miccional sense dolor
- Cansament
- Malestar uterí lleu sense sangrat
- Inflor abdominal
- Restrenyiment
- Mal de cap
- Congestió nasal
- Dificultat respiratòria
- Aversions o fàstic per algun menjar
- Canvis d’humor
- Angiomes en aranya
- Atordiment
- Eritema de les palmes de les mans
- Canvis en la pigmentació de cara, línia alba i arèoles.
Com veieu son signes molt inespecífics, que tant poden ser d’embaràs com de moltes altres coses, per això, davant el dubte, el millor és fer-se un test.
Quan és el millor moment per fer-se un test?
Els tests d’embaràs en orina funcionen detectant la hormona HCG, que es comença a secretar després de la implantació. Com més sensible és un test, més aviat detectarà la hormona, perquè en detecta quantitats més petites. Per tant, un test que detecti 10 mlU/ml serà més sensible que un que detecti 50 mlU/ml.
En els tests normals de la farmàcia (habitualment sensibilitat 25 mlU/ml) es recomana esperar com a mínim 2-3 dies després de la falta. Fins i tot així, si el cicle ha estat irregular, poden tenir falsos negatius, i per més seguretat, si la regla no apareix, es recomana repetir el test en uns dies.
Existeixen actualment tests de més alta sensibilitat en orina (10 o fins i tot 5 mlU/ml). Aquests test poden detectar l’HCG en orina fins i tot 3 o 4 dies abans de la primera falta, tot i que, des del meu punt de vista, tenen un defecte: Sabem que entre un 20 i un 30% de les concepcions, fins i tot amb test d’embaràs positiu, s’interrompen espontaniament durant les primeres setmanes, generalment per anomalies cromosòmiques o altres malformacions incompatibles amb la vida. Son embrions que s’expulsen de manera natural amb la regla (a vegades pot notar-se un petit retard en la regla o un sangrat més abundant). Aleshores, un test positiu molt precoç pot respondre al que diem un “embaràs bioquímic” que no es desenvoluparà. I ens enduem un bon disgust quan arriba la regla.
Generalment tots funcionen de la mateixa manera: Una ratlleta, negatiu. Dos ratlletes, encara que una sigui molt tènue, és un positiu.
La prova de detecció en sang de HCG pot detectar la hormona fins i tot una mica abans, fins a una setmana abans de la falta. Per fer-la es necessita una analítica de sang i té el mateix defecte que els test ultrasensibles.
I amb el test positiu, ho dic a tothom?
Depèn molt de cada persona. Alguns necessiten dir-ho de seguida, altres prefereixen esperar gairebé fins que és evident, per si alguna cosa no surt com voldrien. No hi ha una recomanació general, però:
La majoria de pèrdues gestacionals es produeix durant el primer trimestre, i sobretot, abans de les 7-9 setmanes de gestació. Per això moltes parelles escullen comunicar-ho al voltant de les 12 setmanes, quan s’acaba el primer trimestre i quan han fet la primera ecografia.
A la primera ecografia es valora, entre altres coses la presència de batec cardíac i una sèrie de paràmetres ecogràfics i analítics que s’anomenen Triple Screening. Aquest screening ens serveix per sospitar o descartar malalties cromosòmiques del fetus. Superat aquest punt de l’embaràs, el més probable és que tot vagi endavant.
Un altre punt d’inflexió és l’ecografia de les 20 setmanes. En aquesta ecografia, també anomenada morfològica, es valoren una sèrie de paràmetres per descartar malformacions congènites del fetus. Es mira bé el cervell, el cor, la longitud dels óssos… Cal saber que, si bé la majoria de vegades no hi ha cap problema, hi ha la possibilitat de detectar alguna malformació de pronòstic incert (cardiopaties, malformacions neurològiques…).
Els pares més reservats o que potser han tingut algun disgust en embarassos previs, escullen les 20 setmanes com a moment per comunicar la noticia.
En realitat, malgrat fer tots els controls i prendre totes les precaucions, no hi ha cap punt en que sigui 100% segur que tot anirà bé, perquè ja ens ho deien els nostres professors “En la medicina y en el amor, no digas siempre ni nunca”. Així que, finalment, el moment de comunicar l’embaràs, depèn molt del caràcter dels futurs pares i de les experiències prèvies, però totes les opcions son bones.
Per cert, tenia moltes ganes de dir-vos-ho: nosaltres, si tot va bé, serem pares de nou a finals d’aquest any!
Moltes gràcies per llegir-me. Si aquest article t’ha resultat útil, comparteix!
Fotografia: Cristina Puscas fotos
Articles relacionats: Anticoncepció i embaràs durant la lactància, Perquè plores mama? Maternity blues i depressió post-part, Per una tasseta, no passa res? Cafeïna, embaràs i lactància