Us heu plantejat mai, estant embarassades, que el vostre fill podia néixer abans del previst?

La majoria de gent no pensa en aquesta possibilitat, però els parts prematurs suposen avui en dia fins al 10% de tots els parts. D’aquests, entre 1 i 2 de cada 10 seran abans de les 32 setmanes. L’augment de les xifres de prematuritat ve donat en gran part per l’augment de l’edat materna i les tècniques de reproducció assistida. Però això també té una part positiva i és que les unitats neonatals de prematurs estan cada vegada més preparades per donar la millor atenció a aquests pacients.

A partir de quan pot sobreviure un nounat prematur? Quines cures necessitarà? Quines seqüeles li poden quedar per néixer abans d’hora?

Una vegada una noia que estava a punt de ser mare d’un nadó de 27 setmanes em va preguntar si el seu fill tindria mans i peus. Pot semblar evident però en medicina res no ho és. El proper 17 de novembre se celebra el dia del nen prematur, i avui parlem de la prematuritat a Pediatria km.0.

Què significa ser prematur?

Un part es considera a terme entre les 37 i les 42 setmanes de gestació. Diem que és prematur un nadó que neix abans de les 37 setmanes. Abans d’aquest moment, el pronòstic i la taxa de complicacions depèn en bona mesura de l’edat gestacional:

Abans de les 24 setmanes (5 mesos i mig) les probabilitats de supervivència son poques i la taxa de seqüeles és pràcticament del 100%. Si, coneixem casos de nounats de 23 setmanes que han tirat endavant, però son excepcionals. A partir d’aquest moment, cada dia que passa conta, i el pronòstic és cada dia una mica més bo.

Entre les 24 i les 28 setmanes son el que anomenem prematurs extrems. La majoria d’ells necessitaran ajuda per respirar i alimentar-se durant les primeres setmanes, però amb una bona assistència, més de la meitat tindran una bona qualitat de vida sense seqüeles greus.

A partir de les 28 setmanes el pronòstic millora molt i tot i que requeriran ingrés  a la unitat de nounats, les complicacions son menys freqüents.

Entre les 34 i les 37 setmanes son el que es considera prematurs tardans. Sovint aquests nens, si mantenen una bona termoregulació i no tenen cap complicació poden estar-se a l’habitació amb la mare i no requeriran cures especials.

Quins problemes poden tenir?

Tot i que els òrgans i estructures es formen durant el primer trimestre, i per tant en el moment del naixement tindrà tots els òrgans formats i al seu lloc, moltes de les seves estructures son immadures, i això dóna lloc a alguns problemes. Els més habituals:

Respiratoris: Sovint, sobretot en menors de 28 setmanes, els prematurs poden necessitar ajuda per respirar. A vegades és suficient amb una mascareta (CPAP) i altres precisaran intubació endotraqueal i administració de medicació. Tot i que alguns necessitaran oxigen durant algunes setmanes o fins i tot mesos, molts altres aniran millorant progressivament a mesura que vagi augmentant l’edat gestacional.

Neurològics: Amb un cervell immadur, i dissenyat per desenvolupar-se dins l’úter, el fet de néixer prematurament pot ocasionar complicacions com per exemple una hemorràgia intraventricular. Son petites hemorràgies que generalment es van reabsorbint poc a poc. Per això si teniu un nadó prematur, veureu que li fan ecografies del cervell de manera seriada.

Cardíacs: Tot i que el cor està perfectament format a partir del segon trimestre d’embaràs, hi ha algunes estructures, com el ductus arteriós, que serveixen per transportar la sang oxigenada de la placenta cap als òrgans del nadó. Aquest ductus es tanca de manera natural durant les primeres hores o dies de vida, però en els prematurs a vegades persisteix, podent ocasionar problemes. Si és el cas, el seu tractament pot ser amb medicació i, en casos extrems, amb cirurgia.

Termoregulació: El nadó prematur encara no té la capacitat per retenir la calor que tenen els nadons a terme, per això ha d’estar dins la incubadora. No obstant en els últims anys ha pres força el mètode cangur, que consisteix en posar el nadó pell amb pell amb el pare o mare i mantenir així la seva calor corporal. A més de mantenir la calor aquest mètode fa que els nadons estiguin més tranquils, tinguin menys bradicàrdies i afavoreix l’alletament matern.

Digestius: Per la immaduresa digestiva, i la incapacitat de coordinar la succió amb la deglució, és possible que al principi necessitin una sonda nasogàstrica o fins i tot nutrició a través de la vena (nutrició parenteral). Poc a poc anirà aprenent a menjar.

Risc d’infecció: El seu immadur sistema immunitari i els nombrosos gèrmens que viuen als hospitals son les causes principals de les infeccions en els prematurs. Per això és molt important rentar-se bé les mans i seguir estrictament les mesures higièniques que ens proposen a la unitat de nounats.

Podré abraçar el meu fill, si neix abans d’hora?

Si. No sempre serà les primeres hores, a vegades caldrà esperar uns dies, fins que estigui estable. Però un cop estigui estable és possible i també recomanable tenir-lo prop, pell amb pell, tant temps com sigui possible. A més d’afavorir el vincle i l’alletament matern, redueix algunes de les complicacions d’aquests pacients.

Podré donar-li el pit?

Podràs i hauràs de donar-li el pit. En els prematurs l’alletament matern es encara mes important que en els nadons a terme. La llet materna és la que es tolera millor pel seu intestí immadur (tant és així, que, si la mare no pot alletar, s’utilitza llet materna de donant per als prematurs extrems). A més de ser l’alimentació adequada, li dona defenses per protegir-se de les infeccions aquestes primeres setmanes tan delicades.

Quan podrem marxar cap a casa?

Generalment, al voltant de les 36 setmanes d’edat gestacional o quan pesi prop de 2 kg.

Es desenvoluparà igual que els altres nens?

Excepte situacions i complicacions concretes, el desenvolupament serà similar al d’altres infants, però tenint en compte l’edat corregida. És a dir, si neix 2 mesos abans del previst, quan tingui 3 mesos, la seva edat corregida serà d’un mes, i per tant, assolirà les fites de desenvolupament d’un nadó d’1 mes.

Què puc fer pel meu fill prematur?

Cada dia més, els pares poden i han de participar activament a les cures del nadó. Queden enrere aquells anys en que les visites eren només dues hores al dia i a través d’una cortineta. S’ha demostrat que el contacte físic freqüent amb els pares (sempre que el nen estigui estable) millora el pronòstic d’aquests infants.

Donar-li alletament matern també millora el seu pronòstic, i tot i que sovint representa un sobreesforç per la mare (no és el mateix tenir un nadó que s’enganxa que haver d’estar tot el dia enganxada a un tirallets) a moltes els resulta una manera de mantenir-se ocupades i útils en la cura dels seus fills.

Què puc fer pels nens prematurs?

Hi ha moltes maneres d’ajudar aquestes famílies. A vegades, simplement oferint companyia o suport si hem passat una situació similar. Altres, col·laborant amb les unitats de prematurs. A Vall d’Hebron per exemple, fa mesos que treballen per crear el Centre de Neonatologia Avançada sota el projecte amb tu, com a casa. La seva idea és crear un centre on els prematurs puguin estar amb els seus familiars les 24 hores del dia. Podeu saber-ne més i col·laborar amb el projecte aquí.

Una altra manera d’ajudar, si ets mare lactant, és fer-te donant de llet materna. Jo ho he fet i és senzillíssim. Només necessites fer-te una analítica de sang i ells s’encarreguen de venir-te a buscar la llet a casa. Aleshores, processen aquesta llet per administrar-la als nadons prematurs que no poden ser alletats per les seves mares. I si, aquesta llet salva vides.

En resum, el pronòstic dels nens prematurs millora contínuament, i a les unitats de nounats metges, infermeres, auxiliars i pares i mares treballen dia a dia perquè així sigui.

Moltes gràcies per llegir-me, si aquest article t’ha resultat útil, comparteix!

Font:

1. Rellan Rodríguez, C. Garcia de Ribera y M.Paz Aragon Garcia. El recien nacido prematuro. Protocolos Diagnóstico Terapéuticos AEPED: Neonatología

Fotografia: Juhan Sonin in flickr. Llicència Creative Commons