PER QUÈ PLORES MAMÀ? Maternity Blues i depressió post-part.

PER QUÈ PLORES MAMÀ? Maternity Blues i depressió post-part.

Durant l’embaràs moltes dones imaginen un escenari perfecte després del part, és aquella il·lusió naïf en la que els futurs pares miren els que ja son pares i se solen dir entre ells: “A nosaltres no ens passarà”, “el nostre fill dormirà al seu llit tota la nit!”, “la lactància materna és fàcil i natural”, “nosaltres seguirem anant de vacances a les Maldives com fins ara”. És natural i sa que sigui així, i que s’esperi l’arribada d’un nou membre a la família amb optimisme i il·lusió. Realment és difícil imaginar què significa estar amb i per un nadó totalment dependent les 24 hores del dia. I només hi ha una manera d’entendre-ho: fer-ho.

És curiós però, com en aquest temps de preparació en el que se solen llegir llibres sobre embaràs i criança, en les que es parla amb altres pares i mares, amb els amics o amb la família, poques vegades es parla del Maternity Blues, una situació que, segons alguns estudis, experimenten fins a un 80% de les noves mares!

Probablement sigui perquè aquest fenomen encara no és acceptat com una part més del puerperi normal, i les dones que el pateixen tendeixen a minimitzar-lo i a patir-lo en silenci per no sentir-se males mares o menys fortes que la resta. Perquè…què hi pot haver més bonic i feliç que els primers dies del teu fill? Doncs no sempre és així, també l’esdeveniment mes feliç requereix a vegades un temps d’adaptació, i el Maternity blues ben poc té a veure amb la fortalesa mental o amb ser bona o mala mare. És simplement, un procés fisiològic i hormonal.

El Maternity blues, també conegut com a postpartum blues o tristesa maternal, es una condició que afecta a les noves mares generalment amb un pic entre el 2n i 3r dia i durant els primers 10 dies després del part, i es caracteritza per:

  • Irritabilitat
  • Facilitat per plorar per qualsevol cosa
  • Canvis d’humor
  • Ansietat
  • Cansament
  • Sentir-se desbordada
  • Tristesa
  • Pensaments negatius sobre la criança (no seré capaç de fer-ho, no hauria de, no seré una bona mare, tot això em va gran..etc)
  • Dificultat de gaudir de les coses bones.

 

Aquests canvis, que poden ser percebuts com una incapacitat per afrontar la maternitat, son causats pels canvis hormonals que tenen lloc després del part, probablement en relació amb el ràpid descens d’hormones que es produeix en expulsar la placenta. Aqueta situació s’agreuja per l’esgotament físic que sol acompanyar els primers dies del recent nascut (dormir menys, adaptació a una nova situació..etc). Aquests canvis hormonals no afecten a totes les dones per igual, i tot i que alguns experts han assenyalat el Maternity blues com un factor de risc de la depressió postpart, n’hi ha molts altres que ho consideren una fase més del puerperi normal.

Per tal de superar amb èxit aquesta fase és imprescindible el suport de la parella o la família i amics, que sovint poden no entendre perquè la nova mare, que fins fa dos dies estava tan impacient per tenir la criatura en braços, ara no para de plorar o se sent angoixada i irritable. Cal no buscar-hi masses raons i acceptar-ho amb naturalitat com una part més del puerperi. És bàsic comprendre que és normal, que passarà, i ajudar des del respecte i l’empatia, sense fer-ne un drama. Si es gestiona correctament, no es prolongarà més enllà de les 2-4 setmanes post-part. Passarà sol, sense fer res especial, de manera natural.

I si no passa?

Si no millora a partir de les 2 setmanes, o si els símptomes son greus o s’hi afegeixen símptomes més seriosos com descuidar el nadó o fins i tot en alguns casos, desig de fer-li mal o ideacions suïcides, probablement es tracta d’una depressió post-part.

Durant anys s’ha relacionat el Maternity Blues amb la Depressió postpart, però, tot i que els símptomes son similars, es tracta de dues coses diferents:

El Maternity Blues és un fenomen freqüent, amb una explicació hormonal i autolimitat (el normal es que duri 3-4 dies però es pot allargar fins a 2 setmanes). No es considera una malaltia. No representa un perill per la mare ni pel nadó.

Per contra, la depressió post-part és una malaltia, que requereix tractament psicològic i/o farmacològic per curar-se. Si que pot representar un perill tant per la mare com pel nadó.

A efectes pràctics, si els símptomes del Maternity blues persisteixen mes enllà de les 2-4 setmanes, cal consultar el metge. Tant la família, amics, com ginecòlegs, llevadores i pediatres hem d’estar atents, ja que la depressió postpart (inclou depressió menor i major) té una prevalença del 10% durant el primer any després del part, i es una malaltia seriosa que requereix atenció especialitzada. Gairebé la meitat d’aquestes depressions post-part ja comencen a mostrar símptomes depressius durant l’embaràs. Alguns dels factors de risc per patir una depressió post-part son:

  • Mares molt joves
  • Mares solteres o amb poc suport familiar
  • Multiparitat
  • Historia familiar de depressió postpart o malalties psiquiàtriques
  • Antecedents de depressió
  • Antecedents de violència de gènere o abusos
  • Embaràs no desitjat
  • Insatisfacció amb la imatge personal
  • Historia de disfòria premenstrual
  • Problemes del son
  • Part durant els mesos d’hivern
  • Nadons molt demandants
  • Problemes econòmics o amb la parella, entre altres.

 

Tot això son factors de risc, no significa que qui els tingui tindrà una depressió postpart, simplement vol dir que en aquests casos cal estar més atents per detectar els símptomes i buscar ajuda si és necessari.

Un bon test de cribratge per detectar la depressió postpart es l’escala Edinburgh Postnatal Depression Scale, que podeu trobar aquí. Es tracta d’un test de cribratge, i una puntuació superior a 12 o 13 punts no assegura el diagnòstic de depressió postpart, però si que requereix una consulta al metge.

La lactància materna en canvi, tot i que provoca maldecaps al principi, es un factor protector contra la depressió postpart, i la protecció augmenta a més temps de lactància. També resulta molt beneficiosa l’assistència a grups de post-part o de lactància i criança durant els primers mesos del nadó.

A l’altre extrem del Maternity Blues trobem el que s’anomena el que s’anomena el Baby Pinks, una reacció de felicitat i despreocupació totalment desmesurada, que comparteix simptomatologia amb un episodi maníac: no tenir necessitat de dormir, caràcter expansiu o megalòman, energia desbordant, impulsivitat…Tot i que es molt menys freqüent que el Maternity blues o la depressió post-part cal estar alerta, ja que pot relacionar-se amb un trastorn bipolar.

Com a conclusió, sentir-se superada o desbordada durant els primers dies o setmanes del nadó, mes irritable o trista, és habitual, ja veieu, passa en major o menor grau en un 80% de les mares! Si us passa, sobretot no us sentiu culpables, és una cosa normal! Respireu fons, fugiu de consells i opinions no desitjades, seguiu el vostre instint maternal, demaneu ajuda si la necessiteu i deixeu-vos cuidar, tot passarà!

Si aquest post us ha resultat útil compartiu-lo! Moltes gràcies!

Bibliografia:

  1. FAISAL-CURY, A., ROSSI MENEZES, P., A TEDESCO, J., KAHALLE, S., ZUGAIB, M.. Maternity “blues”: prevalence and risk factors. The Spanish Journal of Psychology, North America, 11, jan. 2008. Available at: <http://revistas.ucm.es/index.php/SJOP/article/view/SJOP0808220593A/28745>. Date accessed: 05 Jan. 2017.
  2. HOWARD, L.M., MOLYNEAUX, E., DENNIS, C-L. et al. Non-psychotic mental disorders in the perinatal period. The Lancet November 15, 2014; 384:1775-88
  3. Adele Viguera, MD. Postpartum unipolar major depression: Epidemiology, clinical features, assessment, and diagnosis. In: UpToDate, Post TW (Ed), UpToDate, Waltham, MA. (Accessed on Jan 2017.).

2 thoughts on “PER QUÈ PLORES MAMÀ? Maternity Blues i depressió post-part.

  1. Molt interessant perquè posa sobre la taula un tema que pot angoixar molt. A més trenca mites i desfà malentesos i sentiments contraposats.
    Com sempre, un apunt ben explicat i documentat.

    1. Es un tema del que se’n parla poc i després investigant veus que li passa a molta gent i que a més té una explicació científica!
      Moltes gràcies pel teu comentari i per seguir el blog!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *