16 SETMANES

16 SETMANES

Avui la meva filla compleix 16 setmanes de vida. Avui, segons la legislació espanyola actual, jo hauria de tornar a la feina.

Avui la meva filla compleix 16 setmanes de vida i menja unes 8 vegades cada dia. A vegades 7, i a vegades 12, i no passa res, perquè quan té gana només necessita enganxar-se al meu pit. I jo hi soc. La protecció que li dóna l’alletament matern exclusiu durant els primers sis mesos és un regal per tota la vida.

Avui la meva filla compleix 16 setmanes de vida i es desperta entre 2 i 5 vegades cada nit, i no passa res. Ho fa perquè em necessita. I jo hi soc. I l’endemà, en algun moment del dia, totes dues ens estirarem a fer una migdiada.

Avui la meva filla compleix 16 setmanes de vida i quan està estirada comença a intentar donar la volta. Però apart d’això no gateja, no camina. I és normal per la seva edat. És perquè la naturalesa ha previst que estigui enganxada a mi com a mínim fins que comenci a desplaçar-se sola. Durant aquestes 16 setmanes, però també fins als 9 mesos, el seu cervell creixerà a la mateixa velocitat que ho feia dins la panxa. Les connexions que les seves neurones crearan aquests mesos influiran en la seva personalitat futura. Per molts només és un bebè que ni tan sols parla, però a dins hi ha un nen i un adult que s’està impregnant de l’amor, el respecte, la seguretat i l’empatia que li dona la seva família.

Avui la meva filla compleix 16 setmanes de vida i encara no hi veu del tot bé. Li donen seguretat les olors i les veus que coneix, les de casa, no les de l’escola bressol. No és fins als 8 mesos que un bebè comença a ser conscient que és un ésser diferent de la mare. No té capacitat de manipulació, ni maldat.

Avui la meva filla compleix 16 setmanes de vida i té un sistema immunitari immadur. Encara no ha tingut temps de completar la pauta vacunal contra algunes infeccions potencialment greus. Per un nen de 2 anys i mig de l’escola bressol, un virus respiratori potser li provocarà un parell de dies de febre. Per la meva filla de 3 mesos i mig podria ser una bronquiolitis.

Els polítics que en nom de la igualtat em demanen que me’n torni a treballar i em separi de la meva filla, no en tenen ni idea ni d’alletament ni de criança.

No calen més places d’escola bressol, sinó baixes més llargues, que garanteixin la lactància materna fins als 6 mesos, com a mínim, i mesures que incentivin la conciliació, però de veritat. Fins que no entenguem que l’alletament, la criança i el respecte cap a les nostres criatures és la millor inversió de futur que pot fer un país, no avançarem cap a una societat més justa, respectuosa i igualitària.

Moltes gràcies per seguir-me. Si t’ha agradat aquest post, comparteix!

Articles relacionats i bibliografia: Si a l’ampliació de la baixa per maternitat

19 thoughts on “16 SETMANES

  1. Estic completament d’acord. Em sento súper afortunada d’haver pogut quedar-me amb el meu fill més enllà de les 16 setmanes. La separació se’m feia inimaginable, jo soc la seva llar, el seu aliment i en una llar d’infants, per molt bona que sigui, no pot ser equiparable. Els nostres nens són la futura societat, els que prenen les decisions haurien de esta pensar-hi.

    1. Exacte Maria, ni la millor de les llars d’infants pot competir amb els braços d’una mare. El problema és que es veu l’ampliació de la baixa com una despesa, i no com un benefici a la llarga (tant econòmic com de salut pública).
      S’aproven mesures que queden bé de cara a la galeria (igualar el permís paternal) però ningú ha pensat en el verdaderament important: els nadons, i l’alletament exclusiu fins als sis mesos. Cal seguir lluitant!

  2. Quanta raó. Jo sóc de les afortunades q té una feina amb més facilitats al respecte però tot i així penso en deixar a les nenes a l’escola bressol i em poso trista, tot i que la meva tristesa no té res a veure amb les escoles, q em semblen magnífiques. Us admiro a les mares/pares que deixeu les criatures des de les 16 setmanes.

  3. Jo tinc un fill de 3 anys i no estic d’acord. No en el mon que vivim. Soc conscient que soc mare i que el meu fill tenia 5 mesos quan vaig incorporar-me a la feina. Pero tenia varies coses clares:
    1 . Soc mare, pero tambe visc al segle 21 i he estudiat per treballar del que m.agrada. No tancar-me a casa amb el pit 24 hores o sortir i estar condicionada a amamantar anys segons la Oms quan el nen o ho necessiti.
    2. El rol que vam agafar a casa era biberó, 3hores un i 3 hores el seu pare . Em vaig sentir dona, treballadora, del segle 21. I no una mare esclavitzada que està amb el nen les 24h del dia dedicant-se a ell i el seu pare relegat a un 2on terme com passa amb moltes lactancies i colecho. Que evidentment el nen meu va anar a la seva habitació amb 5 mesos i es va adptar superbe. 3. Si. Tinc un fill. Soc mare i també esposa i dona treballadora. Cadascu que faci de mare com vulgui. Pero el meu cas concret es que del meu sou depen l’economia de la familia i evidentment no m.el puc emportar a la feina aixi que en comptes de queixar-me que les baixes siguin de 6 mesos o mes. El sistema meu de casa no aguantaria i ens hem adaptat a les circumstancies. Al segle que vivim on la dona tre-ba-lla i no es queda a casa dient que vok estar amb el seu fill minim 6 mesos. Per mi solucio: bibis i escola bressol si depen de vosaltres el sou i el menjar i la hipoteca i tot a casa vostre! En fi. A ser mare al segle 21.

    1. Isolda, primer de tot, moltes gràcies pel teu comentari. Penso com tu que hi ha moltes maneres de ser mare, i totes s’han de respectar, només faltaria!
      En aquest blog les recomanacions que fem son basades en l’evidencia científica actual, no únicament en opinions, i l’evidencia ens diu que si, que allargar la baixa te grans beneficis, tant pel nadó com per la mare (pots consultar la bibliografia al final del post)
      Respecte la resta de punts que em planteges, no coincideixo gens amb el que dius sobre el pit. Ni es una esclavitud, ni un retorn al passat ni molt menys que amb el pit has d’estar tancada a casa 24 hores…justament un dels avantatges és que pots anar a tot arreu i tens l’aliment del nen preparat en qualsevol moment i lloc, a mes dels incomptables beneficis de salut tant per la mare com pel bebè.
      Tampoc estic d’acord que en una família on es practica lactancia materna el pare no pugui participar activament en la criança. Hi ha mil coses que un pare pot fer a mes d’alimentar el nadó.
      La formula artificial es un gran invent, perquè hi ha mares que per les raons que sigui no poden donar el pit o malgrat voler-ho, la lactància no resulta exitosa. Però l’objectiu dels pediatres ha de ser informar i asessorar perquè sigui possible seguir les recomanacions de la OMS, es a dir, la lactancia materna fins als 6 mesos.
      Respecte al que comentes de l’economia familiar, precisament demanem una baixa de 6 mesos remunerada perquè no només puguin allargar lactancia aquelles mares que es puguin permetre demanar una excedència, sinó totes.
      Em qualsevol cas el que demanem és un dret, no una obligació, i tothom es lliure de reincorporar-se abans dels 6 mesos, si ho prefereix.
      Finalment dir-te que jo també soc mare, esposa i treballadora, i igual que a tu, la meva feina m’apassiona. Però crec fermament que hem de treballar perquè una cosa no sigui incompatible amb l’altre.

      1. Gràcies, pediatriakm0! Subscric les teves paraules lletra per lletra. Alletar i estar pels meus nadons no ha estat mai una esclavització per mi, sinó tot un plaer. Igualment entenc que hi ha famílies de molts tipus però em sembla que no s’hauria de menystenir l’evidència científica o utilitzar desqualificatius com “esclavització” en aquesta etapa tan bonica de la cura dels fills.

  4. Hola Mariona, moltes gràcies pel teu escrit. No es podria haver explicat millor.

    Em trobo en la mateixa situació que tu, el meu petitó acaba de complir 16 setmanes i no crec que aquest temps sigui suficient ni de bon tros… No em puc imaginar deixar-lo (encara que sigui en les millors mans), em necessita, aquesta és la realitat.

    S’ha de fer molta feina! Per començar, he compartit el teu article (fem córrer la veu!).

  5. Em queden 10 dies per tornar a treballar i ja sé el que és…és el tercer fill que “abandono” als braços d’un altre a les 16 setmanes i se’m trenca el cor…

    1. Molts ànims!! Encara que t’hagis de separar d’ell segur que trobes maneres per compensar-ho i gaudir el màxim les estones que passeu junts 🙂
      Moltes gràcies per seguir el blog!

  6. Estic d’acord amb tu en tot.he compartit el post i jo tambe soc mare de dos fills, i treballo. I amb la primera filla vaig donar pit fins casi els 3 anys i ara amb el nen de 1 mes també estem amb el pit. I dorm amb mi i esta tot el día amb mi.per això l’he parit, soc la seva mare i ha d’estar amb mi, amb l’ajuda imprecindible del pare, naturalment. sense ell estaría ben perduda. No jutjaré el que fa la resta… Tampoc vull que Ho facin amb mi.pero ens hem de Fer costat encara q no compartim mètodes de criança,per que aixi guanyem drets per nosaltres i pels nens, que son el més important que Hi ha.

    1. Hola Sandra! Enhorabona per aquesta lactància tan exitosa!
      Fer-nos costat entre mares és clau per aconseguir més drets.
      Jo també estic a favor de la criança respectuosa, en braços i amb molt de carinyo. No només pel que suposa pel bebè sinó per la satisfacció que dona a les mares.
      Gràcies pel teu comentari!

  7. Molts ànims a totes
    El consol que ens queda (si és que ens serveix per alliberar culpa) és que al final són uns autèntics supervivents i s’adapten a tots els models: escola bressol, avís, tiets, cangurs i el q faci falta. Inclòs a vegades 24h sense la mama pq et toca estar de guàrdia fins l’endemà
    Tot i les dificultats de la reincorporació a la feina, amb el nen 12mesos de LM i amb la nena en duem quasi 19.
    Hem necessitat molta ajuda del pare i del xumet per afrontar les nits, ja que l’esgotament em podia i no he pogut estar per ells tot el que m’hagués agradat.
    Sé que m’he perdut moltes “primeres vegades” però malgrat tot, tinc dues criatures totalment felices.
    Molts ànims a totes, repeteixo.
    Encara queda molt per fer, però mentrestant saber que hi ha llum a final del túnel, ajuda 💜

  8. Els meus dos fills ja tenen 11 i 5 anys i malgrat les meves baixes de maternitat ja han acabat ,com a mare i psicòloga especialista amb infants i joves voldria que els propers governs poguéssin aplicar mesures perqué les mares que encara hi són a temps i les que vindrán puguin tenir el dret si volen, d’allargar la baixa maternal i poder estar amb els seus fills.Els meus estudis com a psicologa infanto-juvenil i terapeuta familiar en els quals he estudiat molt sobre el vincle afectiu van fer que com a mare em costés separar-me dels meus fills per reincorporar-me a la feina,justament per tota l’evidència científica de la que parles i segurament escoltar el meu instint mamífer també hi va ajudar.Pediatria Km.0 subscric les teves paraules en tot el que has dit en el teu article i no deixis d’escriure, moltes mares es sentiran molt enteses en alguns dels moments que més ho necessiten.

    1. Silvia, moltíssimes gràcies! M’agrada molt el teu comentari i reflexió, sobretot venint d’una persona que ha estudiat sobre el tema. Sovint ens deixem endur per comentaris que auguren un futur terrible als nostres infants si no ens en separem “si sempre està amb tu no sabrà fer mai res sol” “Serà un malcriat” “ha d’anar a l’escola bressol per socialitzar”, quan la ciència pero sobretot l’instint mamífer ens diu el contrari.
      Moltes gràcies de nou!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *