APRENENT A DORMIR: El llibre d’Elisabeth Pantley

APRENENT A DORMIR: El llibre d’Elisabeth Pantley

Quan vaig començar a escriure aquest blog, el meu fill ja tenia vora 2 anys. Naturalment recordava el part i les dificultats dels primers mesos de criança. Que la lactància no era fàcil al principi, que les nits sense dormir acabaven amb la paciència de qualsevol. Però amb el temps havia idealitzat aquesta primera fase de la maternitat. Recordava només la part bonica, el meu fill adormint-se en braços, el seu primer somriure, el dia que va començar a caminar, els matins sota el sol de Mallorca, les primeres vacances els tres junts…

Però havia oblidat la son, la inseguretat, la sensació d’esgotament en arribar el vespre. El no poder més i aleshores, donar encara una miqueta més.

Com molts ja sabeu, fa unes setmanes he estat mare de nou. Tot just estic tornant a adaptant-me a no dormir, a la lactància (que si, al principi costa, també en un segon fill) i a recuperar-me del part. Però aquesta vegada jugo amb l’avantatge de saber que tot això és temporal.

Cap als últims mesos d’embaràs va arribar a les meves mans, gràcies a Nascuts per Llegir, la versió espanyola del llibre de l’Elisabeth Pantley: “El sueño del bebè sin lagrimas”.

En la recerca de la son del meu fill gran vaig llegir-me diversos llibres, arribant a la mateixa conclusió  que arriba Elisabeth P. en la introducció del seu llibre. Només sembla haver-hi 2 opcions: deixar plorar el teu fill fins que aprengui a adormir-se sol (i no ho pensava fer) o acceptar estoicament que això és el que hi ha, que estem programats per naturalesa a despertar-nos cada certes hores i que ja aprendrà a dormir tota la nit més endavant (i és cert).

No us vull enganyar, Elisabeth Panthley no us donarà la solució màgica per dormir tota la nit, però si un seguit de tècniques que poden millorar el descans de tots, sense afectar el vincle ni la seguretat del vostre nadó. Penseu que el llibre és avalat per William Sears, un dels pediatres defensors de la criança respectuosa.

És ideal llegir-lo com més aviat millor, idealment abans dels 4 mesos del nadó, o fins i tot durant l’embaràs. Però per nens més grans també té una bona utilitat.

En el post d’avui recullo algunes idees bàsiques que suggereix el llibre, però us animo llegir-lo sencer. El podeu trobar a la biblioteca de Govern d’Andorra gràcies a Nascuts per Llegir.

Fer del bressol o del llit un espai agradable:

No és obligatori dormir al bressol per dormir bé. Com hem parlat altres vegades, compartir llit amb un nadó és segur si se segueixen una sèrie de pautes. El que realment és important és que el lloc on vagi a dormir l’infant li resulti còmode i agradable. Que el bressol o llit estigui arreglat, en una habitació confortable i endreçada i una temperatura adequada. Algunes idees que dóna el llibre és posar una manteta calenta al lloc on vagi a dormir el nadó o escalfar una mica el bressol abans de posar-lo.

En aquest mateix punt, és bàsic no deixar-lo plorar mai al bressol. Ha de ser un espai que ell/a associï a sensacions positives. Si el deixem al bressol o al llit i plora, cal agafar-lo, calmar-lo, abraçar-lo, alimentar-lo, mimar-lo, tantes vegades com sigui necessari.

Realment s’ha despertat?

Cal aprendre a distingir entre els sorolls normals per adormir-se i els sorolls d’estar despert o incòmode. Molts nadons fan una sèrie de sorollets i moviments quan es comencen a adormir, això és el que s’anomena fase de son actiu i moltes vegades, deixant evolucionar aquesta fase, ells sols s’acaben adormint. També és possible sentir aquests sorolls quan canvien de fase del son, pel que a vegades ho interpretem com que s’ha despertat i agafant-lo o tocant-lo som nosaltres qui l’acabem despertant.

Observar i conèixer el seu ritme:

El llibre d’Elisabeth Pantley ens mostra una sèrie de plantilles per tal de registrar i conèixer els hàbits nocturns del nostre nadó. Tot i que d’entrada pot semblar poc útil, el fet de registrar-ho ens ajuda a veure en quin punt fallem i què podem millorar, i el més important, elaborar un pla personalitzat.

Desvincular succió i son:

És molt freqüent que els nadons s’adormin mentre prenen el pit o biberó. Moltes vegades esperem que s’adormi i un cop està completament adormit, li retirem el pit i el posem a dormir sobre el llit o bressol, intentant fer els mínims moviments perquè no es desperti.

Per reduir el nombre de despertars nocturns és important canviar aquest hàbit i procurar que s’adormi sense succionar. És a dir, es pot utilitzar el pit, biberó o xumet per induir un estat de relaxació, però just abans d’adormir-se del tot es retira. A vegades calen diversos intents per aconseguir-ho!

Diferenciar la nit del dia:

Quan neixen els nadons no tenen establert el ritme circadià, es a dir, no diferencien la nit del dia. És cap a les 6-8 setmanes quan comencen a tenir aquesta capacitat, i per aconseguir uns bons hàbits de son, podem anar-los ensenyant de petits que la nit és per dormir i el dia per estar desperts. Per fer-ho hi ha moltes maneres: dormir les migdiades en un ambient amb llum, no limitar els sorolls habituals d’una casa durant el dia, dormir les migdiades en una habitació diferent que la nit, o per exemple al cotxet o en braços (si, no hi ha cap problema per dormir en braços o prop dels pares!) Si ho fem així poc a poc anirà dormint més hores a la nit i menys durant el dia.

La importància de la migdiada:

Podríem pensar que si no dorm migdiada, dormirà millor durant la nit. És un error, almenys en els nadons. Si no aconsegueixen descansar diverses vegades durant el dia, els hi costarà molt més adormir-se a la nit. Elisabeth Pantley ens dóna algunes pautes per aconseguir unes migdiades més efectives i llargues.

A més d’aquestes pautes, aquest llibre ens explica una sèrie de sistemes tant per nens petits com per grans per, d’una manera respectuosa amb el nadó, la mare i la lactància materna, anar dormint cada dia una mica millor.

I vosaltres, us l’heu llegit? Us ha funcionat?

Jo us ho diré d’aquí alguns mesos…

Moltes gràcies per llegir-me, si aquest post t’ha resultat útil, comparteix!

Posts relacionats: Carinyo, i si provem el mètode Estivill?, El nen dorm amb vosaltres? 

2 thoughts on “APRENENT A DORMIR: El llibre d’Elisabeth Pantley

  1. Bon dia!

    Avui he descobert el teu blog i m’ha encantat. Gràcies per tot el que comparteixes!! Comparteixo amb tu aquesta mirada cap a l’infant i la criança i llegir-te m’ha donat seguretat per seguir en aquest camí… en els aspectes que he dubtat com a mare, en quan he sentit inseguretat, quan m’he deixat emportar per aquests consells no desitjats (que segurament són dits per ajudar amb el màxim respecte, però que si flaqueges i tens dubtes, et deixes portar per ells en co tradicció amb el que ens diu el cor…).
    Ara que fa uns mesos que estàs acompanyant a dormir com expliques, volia demanar-te com ha anat… sobretot aquest moment en que comentes que el bebè s’està adormint i abans que estiguu adormit profundament li treus el pit. En aquest moment, la idea és que s’adormi per ell mateix? Com ho acompanyes?
    Nosaltres portem 19 mesos fent el pit a les estones de dormir i no hem fet aquesta distinció de succió/descans, però mlltes vegades he pensat que hauria sigut millor fer-ho així… Ara entenc que ha de ser més difícil fer-ho, però si mai puc tornar a ser mare m’agradaria tenir-ho present.
    Moltes gràcies!!

    1. Hola Marta!
      És cert que com més petit és el bebè més senzill és que s’adormi “sol”. L’acompanyament el pots fer posant-li una mà a la panxeta o al cap per confortar-lo, o bé un objecte transició al com una muselina o un dudú. Si es mes gran costa una mica mes, pero també tens mes recursos (un conte, unes paraules reconfortants…) A mi personalment el sistema m’ha anat bastant bé, tot i que hi ha dies de tot. Dies que es desperta un sol cop i altres que se’n desperta 4.
      Finalment penso que dormir tota la nit es una qüestió de maduració. Es a dir, si es desperta 2 o 3 cops, possiblement no canviarà massa de si s’adorm amb el pit o no, doncs és una situació normal. Però si es desperta cada hora si que cal canviar pautes, i una pot ser ensenyar-lo a adormir-se sol (que no vol dir sense acompanyar-lo!)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *