SEGUR QUE NO NECESSITA ANTIBIÒTIC?

SEGUR QUE NO NECESSITA ANTIBIÒTIC?

“M’ha dit que tenia un virus, i no m’ha receptat res!” – Segur que els que sou pares heu sentit aquest comentari alguna vegada en sortir de la consulta del pediatra. Potser vosaltres mateixos heu estat “víctimes” d’aquesta frase que et deixa amb un regust de: “Vale, molt bé, i ara què?”. Naturalment sempre hi ha algú que en sap una miqueta més: “Doncs al meu, fins que no li van donar antibiòtic, no es va curar!” I tot plegat fa que se’ns plantegin diverses qüestions: perquè als virus no els hi cal antibiòtic? Què passaria si els hi donem igualment?  Ho intentarem resoldre en aquest post.

Primer de tot, els antibiòtics no tenen propietats sobrenaturals, és a dir, no ho curen tot. És més, mes aviat no curen la majoria d’infeccions infantils, que son provocades, precisament, per virus.  Perquè?

A la naturalesa hi ha diversos tipus de microorganismes que poden provocar malalties als éssers humans. Son els virus, els bacteris, els fongs, els protozous i els paràsits. Com que els tres últims son relativament infreqüents, avui parlarem únicament de virus i bacteris, i les seves diferencies com a microorganismes

El bacteri és, per dir-ho d’alguna manera, una cèl·lula independent, amb tota la seva maquinària: capacitat d’alimentar-se, capacitat de reproduir-se, capacitat d’eliminar els seus residus…etc. Disposa també de sistemes de defensa. Aleshores, és relativament senzill trobar una substància que pugui eliminar-lo, interferint en alguna d’aquestes funcions. Aquestes substàncies son els antibiòtics, que solen actuar a nivell de la paret del bacteri i que son realment útils per destruir-los o inhabilitar-los.

D’altra banda tenim el virus, que és un microorganisme molt més simple. És una simple càpsula amb el seu ADN a dins. El virus no té, per si sol, cap capacitat de sobreviure. Per fer-ho, necessita parasitar una cèl·lula i utilitzar la maquinària d’aquesta per realitzar les seves funcions de supervivència i reproducció. El virus pot parasitar diferents cèl·lules del cos humà i per tant provocar infeccions molt diferents (respiratòries, digestives…etc). Desgraciadament, el virus és un ésser tan simple que encara no s’ha trobat cap medicament que el pugui atacar fins a eliminar-lo. Existeixen alguns medicaments anomenats “antivírics” però no son realment curatius sinó que ajuden a reduir la reproducció del virus o bé ajuden al sistema immunitari a vèncer la infecció, i la seva eficàcia és bastant limitada.

Sort en tenim del nostre sistema immunitari. Els anomenats glòbuls blancs ens defensen constantment tan de virus com de bacteris, així que els microorganismes que ens arriben a causar una infecció son realment una mínima part de tots els que entren al nostre cos.

Un cop sabem això, és fàcil entendre que els antibiòtics maten els bacteris i que contra els virus no hi ha res, excepte esperar que el sistema immunitari faci a feina. Però la clau és:

Com sabem quan estem davant d’una infecció vírica o bacteriana?

La gran majoria d’infeccions en nens, son per virus. Les infeccions víriques més comuns son el refredat, la bronquiolitis, les gastroenteritis, la grip, la varicel·la, el mà-boca-peu, la herpangina, la gingivoestomatitis… També hi ha molts virus que no donen cap símptoma o focalitat, simplement febre en un nen amb estat general mes o menys conservat. Son malalties que es resoldran únicament amb tractament simptomàtic, generalment amb una evolució benigna.

Que els virus son més bons que els bacteris? Doncs generalment si, però no oblidem que hi ha virus molt dolents, l’èbola i el VIH per exemple, son virus.

Les infeccions per bacteris solen ser infeccions focals, es a dir, que afecten un òrgan o sistema concret. Tot i que sense tractament es podrien resoldre (utilitzant la força del sistema immunitari) generalment necessiten una petita o gran ajuda a través dels antibiòtics. En son exemples les infeccions d’orina, les pneumònies bacterianes, els abscessos, algunes otitis, les angines amb pus, la meningitis meningocòccica o les sobreinfeccions respiratòries…

El vostre pediatra podrà fer el diagnòstic generalment mitjançant criteris clínics. En alguns casos serà necessari la realització d’alguna prova complementària. La prova més fiable sol ser una analítica de sang o un aspirat nasofaringi que detecta els virus més habituals.

A vegades serà simplement l’evolució el que ens pot alterar que una infecció que semblava vírica és finalment bacteriana. Però hem de donar-nos un xic de temps. És difícil saber quin tipus d’infecció serà a la mitja hora de començar la febre (que en si no és dolenta, com sabeu)

I si els hi donéssim antibiòtic a tots?

Podria semblar una bona opció. I realment els pediatres a vegades, davant el dubte decidim cobrir el risc d’infeccció bacteriana, però…

L’antibiòtic mata els bacteris, però no només mata els bacteris dolents. També mata bacteris bons que viuen al nostre cos i que hi fan una funció. Els probiòtics per exemple, son un tipus de bacteris bons que viuen al nostre intestí i que tenen funcions digestives i de defensa. Per tant, un antibiòtic innecessari estarà fent mes mal que bé.

A més, no podem obviar el tema de les resistències. Si un antibiòtic s’utilitza massa vegades en pacients que no ho necessiten, els bacteris s’hi fan resistents i poden deixar de curar.

Finalment, recordar que no hem de recórrer mai a l’automedicació, encara que una altra vegada tinguéssim exactament el mateix i l’antibiòtic ens hagués anat tan i tan bé.

Espero haver aportat un xic de llum al complex mon dels virus.

Gràcies per seguir-me, si t’ha resultat útil, comparteix!

Articles Relacionats: Per les otitis, sempre antibiòtics?; La febre, un enginy de la naturalesa; Al·lèrgics a la penicil·lina, quants ho son realment?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *