AL·LÈRGICS A LA PENICIL·LINA. Quants ho son realment?

AL·LÈRGICS A LA PENICIL·LINA. Quants ho son realment?

El teu fill és al·lèrgic a la penicilina? Alerta, un 90% dels que tenen aquesta etiqueta no ho son realment! La penicil·lina pertany a una família d’antibiòtics molt bons que ens poden salvar la vida. Avui descobrim perquè és tan important fer-se les proves d’al·lèrgia.

La penicil·lina és un dels primers antibiòtics que es va descobrir, tal dia com avui, el 28 de setembre de 1928. Tot i que altres abans havien observat i utilitzat el poder antibacterià del fong Penicillium notatum, la historia diu que fou Alexander Fleming qui va iniciar el camí cap a la producció i la distribució universal de la penicil·lina.

Diu la història que la casualitat (o la Serendipity) va fer que Fleming s’oblidés de netejar uns cultius del seu laboratori quan va marxar de vacances. En tornar, al setembre, va observar que alguns dels cultius havien estat contaminats per fongs, i en aquest cultius no hi creixien els bacteris que estava estudiant.

Segurament en aquell moment Fleming no fou conscient que la penicil·lina, juntament amb les vacunes, salvaria milions de vides i representaria un dels avenços més importants de la història moderna.

Encara avui, casi 90 anys després, la penicil·lina és l’antibiòtic més consumit a nivell mundial.  Pertany a la família dels antibiòtics betalactàmics, un grup amb membres tan coneguts com l’amoxicil·lina (el famòs Clamoxyl), l’amoxicil·lina-clavulànic (Augmentine), o l’ampicil·lina…etc.

Però com que res és perfecte, la penicil·lina també és un dels medicaments que causen més al·lèrgies. Administrar penicil·lina a un pacient al·lèrgic, pot posar en perill la seva vida, però no fer-ho en un pacient que no ho és i la necessita, també.

Es calcula que aproximadament un 5% de la població està etiquetada d’al·lèrgic a la penicil·lina però d’aquests, vora un 90% no ho son en realitat.

Perquè tanta confusió, i sobretot en els nens? Hi ha diverses situacions que etiqueten com a al·lèrgics a la penicil·lina a persones que no ho son realment.

És al·lèrgic o ha tingut efectes indesitjats?

No és el mateix ser al·lèrgic que patir els efectes indesitjats del fàrmac.

Per exemple, a alguns pacients prendre amoxicil·lina els pot provocar diarrea, nàusees o malestar, però això no vol dir que hi siguin al·lèrgics.

És al·lèrgic o ha tingut un símptoma de la malaltia de base?

En nens la majoria de malalties son víriques. Els antibiòtics eliminen els bacteris, però no els virus.

Moltes vegades, però, ja sigui per automedicació o per cobrir totes les possibilitats, s’acaben prenent antibiòtics nens que només tenen una infecció vírica.

La infecció vírica segueix el seu curs i la febre acaba desapareixent, però molts virus infantils tenen la propietat de presentar un exantema (erupció o granets) durant la seva evolució.

Aquest exantema víric pot adoptar diverses formes segons el tipus de virus, des de taquetes rosades fins a una urticària parainfecciosa, que és indistingible d’una urticària al·lèrgica.

Fins i tot alguns virus, com l’Epstein-Barr, en combinar-se amb antibiòtic, donen lloc a un exantema.

I aquí ve la confusió: Un pacient amb una malaltia vírica ha pres penicil·lina i resulta que li ha sortit una erupció a la pell. Qui és el culpable? El virus o la penicil·lina?

Molts d’aquests pacients seran etiquetats erròniament com a al·lèrgics a la penicil·lina sense ser-ho realment.

La majoria d’ells podran viure una vida feliç i tranquil·la sense penicil·lina, però, què passarà si un dia agafen una malaltia realment greu?

El metge es trobarà amb el dilema d’utilitzar un antibiòtic bo i segur per curar-lo o no utilitzar-lo i evitar una reacció al·lèrgica

A més, faran ús d’antibiòtics de segona elecció, augmentant així el risc de resistències.

Tot i que existeixen altres antibiòtics, la penicil·lina segueix essent l’antibiòtic d’elecció i el que millor resultats dóna en un gran nombre de malalties.

A part d’un diagnòstic erroni, hi ha algunes persones que poden ser al·lèrgics a la penicil·lina en un determinat moment de la seva vida i no ser-ho més tard, podent utilitzar posteriorment aquest antibiòtic sense perill.

Quina és la solució?

Per saber del cert si una persona és al·lèrgica a un medicament, cal consultar un especialista en al·lergologia, que realitzarà les proves pertinents per donar un diagnòstic (normalment una prova cutània i/o una prova de provocació)

Si el vostre fill, o vosaltres mateixos heu estat etiquetats en algun moment de la vostra vida d’al·lèrgics a la penicil·lina, i mai us heu fet les proves, us recomano fermament que ho feu. No només us protegiu a vosaltres, ens protegiu a tots.

Finalment, recordar que el fet que un dels pares sigui al·lèrgic a la penicil·lina, tot i que augmenta discretament el risc que el nen ho sigui, no és motiu per evitar aquest antibiòtic. El risc de reacció anafilàctica (reacció al·lèrgica greu) en nens és molt poc freqüent.

Articles relacionats: Per les otitis, sempre antibiotics?, Segur que no necessita antibiòtic?

Bibliografia:

  • Baquero-Artigao, F, Michavila, A, Suárez-Rodriguez, A et al. Documento de consenso de la Sociedad Española de Infectología Pediátrica, Sociedad Española de Immunologia Clínica y Alergia Pediatricas, Asociación Española de Pediatria de Atención Primaria y Sociedad Española de Pediatria Extrahospitalaria y Atención Primaria sobre antibioteràpia en alergia a penicilina o amoxicilina. An Pediatr 2017;86:99.e1-9- Vol 86 Num 2.
  • Roland Solensky, MD In: Uptodate. Section Editor: N Franklin Adkinson, Jr, MD Deputy Editor: Anna M. Feldweg, MD (Accessed on Sep 2017)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *