Quan vaig començar la residència de pediatria, recordo que una amiga em va preguntar si el seu fill de 2 anys i mig podia menjar unes galetes que contenien fruits secs. Li vaig dir que rotundament NO. Quatre anys i mig més tard, en acabar-la, el meu fill de 15 mesos en feia mes de 6 que menjava de tot. Fruits secs (triturats!), ou, peix, maduixes i gambes inclòs.
No és que jo passés olímpicament de les recomanacions, sinó que, com passa sovint en medicina, en 4 anys, les coses van canviar. No és que “ni els pediatres ens aclarim” com diuen alguns, és simplement que la ciència està en constant evolució. Els temes es revisen contínuament, cada dia es fan nous estudis, més ben fets, amb mes eines i coneixement, i per sort, cada dia està menys de moda allò de “és que sempre s’ha fet així”.
A mi m’encanta el BLW, ja ho sabeu, i m’encanta també la iniciativa de les mares i pares d’avui, d’investigar, de saber, de preguntar i d’informar-se. Això ens obliga també als pediatres a estar en constant evolució.
Per això avui vull parlar de la introducció dels aliments potencialment al·lergènics, ja sigui mitjançant el BLW o amb el Beikost (triturats), perquè és un tema que ha canviat molt en els últims anys.

Les al·lèrgies i la seva historia:

Actualment es calcula que les al·lèrgies alimentaries afecten a un 8-10% dels nens.
Com explicava en aquest altre post sobre el BLW, el Beikost i la seva introducció progressiva dels aliments (als 6 mesos als cereals, als 7 la carn, als 8 el rovell de l’ou…) va instaurar-se cap a la dècada dels 70 i des d’aleshores mai ha estat uniforme ni entre països ni en el temps.
Periòdicament canviaven les recomanacions, i aquestes també eren diferents entre països. Als Estats units per exemple, es recomanava no introduir el peix fins als 3 anys mentre que a la majoria de països europeus es feia abans de l’any.
Amb la tendència a ajornar cada vegada més la introducció d’aliments potencialment al·lergènics s’esperaria una disminució dels nens al·lèrgics. Però no ha estat així, al contrari. En els últims 30 anys el nombre d’al·lèrgics a aliments ha augmentat escandalosament, i sobretot en països com Estats Units que endarrereixen més i més la introducció d’aquests aliments.⁽¹⁾

Què estem fent malament?

Aquesta pregunta va portar a científics de tot el mon a replantejar-se els tempos en els que calia introduir els aliments, amb resultats realment sorprenents.
La guia de la generalitat de 2016 exposa els resultats de l’evidència més actual d’una manera molt clara, basada en articles recents que podeu trobar al final del post:

La llet de vaca, fins a l’any.
La llet de vaca és l’aliment que més al·lèrgies provoca en menors de 2 anys. Aproximadament 3 de cada 100 nens hi tindran al·lèrgia. Tot i que encara no està clar que endarrerir-ne la introducció disminueixi el risc d’al·lèrgia, calen mes estudis per canviar la pauta, i de moment se segueix recomanant no introduir fins l’any de vida. Això si, es poden començar a provar petites quantitats de làctics a partir dels 9 mesos (algun tros de formatge fresc, iogurt..)

L’ou, quan abans millor.
L’al·lèrgia a l’ou és la segona més freqüent en nens, afectant aproximadament 2 de cada 100 nens. Tradicionalment l’ou s’introduïa entre els 8 i els 10 mesos, introduint la clara i el rovell per separat. Per sort, això s’ha acabat. Diversos estudis apunten que una introducció precoç de l’ou (als 6 mesos) no augmenta sinó que disminueix el risc d’al·lèrgia en un futur.^(2-5)  
Respecte la cocció, es recomana donar l’ou cuit en els nadons, no tant perquè cru sigui més al·lergènic sinó per evitar infeccions tipus salmonel·la, que en nens petits poden ser més greus que en adults.

Peix blau, blanc i marisc:
Tot i que alguns calendaris com el d’Estats units proposava endarrerir la introducció del peix fins als 3 anys, actualment no hi ha cap evidencia que això disminueixi el risc d’al·lèrgia. Al contrari, un estudi realitzat a Suecia el 2006 amb 4000 ⁽⁶⁾ pacients indica que un consum regular de peix durant el primer any de vida redueix el risc d’al·lèrgia en un futur.

La guía de la generalitat molt encertadament en recomana la introducció a partir dels 6 mesos, evitant els peixos grans com la tonyina pel seu alt contingut en mercuri i els caps de gambes i escamarlans pel seu contingut en cadmi. Aixi que, podeu aprofitar els moments de curiositat que tenen els nens de 6 a 12 mesos per introduir aquests aliments. A vegades si esperem molt, perden la curiositat i ja no ho volen provar.

Fruits secs. Triturats a partir dels 6 mesos, sencers a partir dels 3 anys.
Els fruits secs sencers no s’han d’introduir fins als 3 anys, però és pel risc d’ennuegament, no pel risc al·lergènic.
El cacauet és el gran damnificat entre els fruits secs, acusat de causar terribles al·lèrgies si es gosa provar abans dels 3 anys. Tot i que la probabilitat de patir al·lèrgia al cacauet és menor que la de la llet de vaca o l’ou, les reaccions solen ser més severes pel que la fama està justificada.
No obstant, estudis recents ^(7-9) demostren que no serveix de res endarrerir-ne la introducció. També en aquest cas, una introducció precoç (entre els 6 i els 11 mesos) sembla disminuir el risc d’al·lèrgia.
No oblideu que el cacauet no s’ha de donar mai sencer a un nen petit. Té la mida exacta de les vies respiratòries i per tant, un risc molt alt d’ofegament.
Respecte la resta de fruits secs, tampoc hi ha cap evidència actualment que s’hagi d’endarrerir la seva introducció, pel que es pot fer, sempre triturat, a partir dels 6 mesos.

Tots aquests estudis, realitzats en diferents països amb diferents aliments ens porten a pensar que efectivament, alguna cosa féiem malament. Alguns experts parlen d’una “finestra immunològica” un temps entre els 6 i els 12 mesos en el que el cos accepta millor aliments nous. Aquest concepte forma part encara d’un tema per explorar i en constant evolució, que espero anar tractant en pròxims posts del blog.

Finalment, té algun sentit esperar a una edat concreta, per exemple als 12 mesos, per introduir certs aliments? A la llum de les dades actuals, sembla que no, tot i que evidentment, cal respectar els costums i hàbits de cada família i cultura. Si en una família no han menjat mai a la vida cacauets, tampoc començaran a fer plats amb cacauets triturats perquè el nen els tasti. Davant de tot, sentit comú.

Us recomano fermament la lectura de la Guia de la Generalitat per a l’alimentació de 0 a 3 anys, allà us resoldrà molts dubtes sobre quins aliments es poden o no es poden donar.

Si teniu dubtes sobre algun altre aliment, podeu deixar un comentari i ho resoldrem!
Gràcies per llegir-me. Si aquest post t’ha resultat útil, comparteix!

Bibliografia:

Fonts principals:
– George Du Toit a, c , Ru-Xin M. Foong a, b, c , Gideon Lack a, Prevention of food allergy e Early dietary interventions. Allergology International 65 (2016) 370e377
– Ierodiakonou D, Garcia-Larsen V, Logan A, Groome A, Cunha S, Chivinge J, et al. Timing of allergenic food introduction to the infant diet and risk of allergic or autoimmune disease: a systematic review and meta-analysis. JAMA. 2016;316:1181-92.
– Generaliltat de Catalunya. Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys). Any 2016
– Fewtrell, Mary*; Bronsky, Jiri; Campoy, Cristina; Domellöf, Magnus; Embleton, Nicholas; Fidler Mis, Nataša; Hojsak, Iva; Hulst, Jessie M.; Indrio, Flavia; Lapillonne, Alexandre; Molgaard, Christian. Complementary Feeding: A Position Paper by the European Society for Paediatric Gastroenterology, Hepatology, and Nutrition (ESPGHAN) Committee on Nutrition. January 2017 – Volume 64 – Issue 1

Altres articles consultats:
1. Perdikidis Olivieri L. Las pautas de alimentación que incluyen huevos o cacahuetes parecen reducir la incidencia de alergias alimentarias. Evidencias en Pediatría: 2017;13:46.
2. Koplin JJ, Osborne NJ, Wake M, Martin PE, Gurrin LC, Robinson MN, et al. Can early introduction of egg prevent egg allergy in infants? A population-based study. J Allergy Clin Immunol 2010;126:807e13.
3. Leonard SA, Sampson HA, Sicherer SH, Noone S, Moshier EL, Godbold J, et al. Dietary baked egg accelerates resolution of egg allergy in children. J Allergy Clin Immunol 2012;130:473e80. e1.
4. Bellach J SV, Ahrens B, Trendelenburg V, Keil T, Niggemann B, Beyer K. Early introduction of hen’s egg during weaning results in frequent allergic reactions: first results from a randomized placebo-controlled trial on hen’s egg allergy prevention. EAACI Online Libr 2015:104806
5. Perkin MR, Logan K, Marrs T, Radulovic S, Craven J, Flohr C, et al. Enquiring About Tolerance (EAT) study: feasibility of an early allergenic food introduction regimen. J Allergy Clin Immunol 2016;137:1477e86
6. Kull I, Bergstrom A, Lilja G, Pershagen G, Wickman M. Fish consumption during the first year of life and development of allergic diseases during childhood. Allergy 2006;61:1009e15.
7. Du Toit G, Katz Y, Sasieni P, Mesher D, Maleki SJ, Fisher HR, et al. Early consumption of peanuts in infancy is associated with a low prevalence of peanut allergy. J Allergy Clin Immunol 2008;122:984e91.
8. Du Toit G, Roberts G, Sayre PH, Plaut M, Bahnson HT, Mitchell H, et al. Identifying infants at high risk of peanut allergy: the Learning Early About Peanut Allergy (LEAP) screening study. J Allergy Clin Immunol 2013;131:135e43.
9. Du Toit G, Roberts G, Sayre PH, Bahnson HT, Radulovic S, Santos AF, et al. Randomized trial of peanut consumption in infants at risk for peanut allergy. N Engl J Med 2015;372:803e13.