BABY LED WEANING: GUIA RÀPIDA PER A PRINCIPIANTS

BABY LED WEANING: GUIA RÀPIDA PER A PRINCIPIANTS

La primera vegada que vaig sentir parlar del Baby led weaning no va ser ni a la facultat de medicina, ni durant la meva residència de pediatria a l’hospital. Va ser al grup de post-part on cada divendres ens reuníem un grup de mares amb la llevadora per compartir el dia a dia dels primers mesos dels nostres fills.

Quan una de les mares ens va dir que ella havia optat per iniciar l’alimentació complementaria mitjançant aquest sistema, sense triturats i directament a trossos, jo com a pediatra en formació i mare primerenca, vaig pensar: Estem bojos o que? I tant m’equivocava…

Que és el baby Led weaning?

És un sistema d’introducció de l’alimentació complementaria (es a dir, aliments diferents de la llet, ja sigui materna o artificial), en el que enlloc de començar amb aliments triturats i cullera, fent els tradicionals purés o farinetes, es comença directament amb trossos d’aliments sòlids. (1) S’anomena també alimentació autodirigida o alimentació dirigida pel nadó.

És un sistema nou? Com es feia fins ara?

No es un sistema nou, és el que s’havia fet tota la vida, abans que a principi del segle XX els metges comencessin a dir a les mares com havien d’alimentar els seus fills.

Amb la “medicalització” de la lactància materna (“ha de donar el pit cada 3 hores durant 10 minuts”) aviat la producció de la llet materna va començar a ser insuficient. En interferir en la natural demanda del nadó, disminuïa també la natural producció de la mare. Aquest problema semblava tenir fàcil solució substituint la lactància materna pels biberons, però les fórmules de l’època tenien certs dèficits nutricionals, fet que va obligar a avançar cada vegada mes la introducció dels aliments complementaris, fins a arribar al punt de començar amb les farinetes als 2 mesos d’edat! Òbviament, als 2 mesos, ni parlar-ne de l’alimentació dirigida pel nadó.

Poc a poc les fórmules de llet artificial es van anar perfeccionant i es van establir els 4 mesos com l’edat mínima per començar a introduir aliments diferents a la llet.

A partir dels 4-6 mesos i altre vegada amb l’afany de dirigir cada pas del desenvolupament de l’infant, es va començar a instaurar el que s’anomena Beikost, un sistema que s’ha anat modificant al llarg dels anys i que proposa iniciar l’alimentació complementaria mitjançant triturats i amb un ordre bastant estricte.

Aquest sistema, si bé resulta pràctic en alguns aspectes (tranquil·litat dels pares en saber exactament què i quant menja el nen), també presenta certs inconvenients no gens despreciables, com per exemple la inhibició de la curiositat innata dels infants per provar coses noves, entre altres.

L’any 2008 Gill Rapsey, després d’anys d’observar els problemes més habituals amb l’alimentació dels nens, publica el llibre: Baby Led Weaning. Helping your baby to love good food, o, en la seva versió espanyola: El niño ya come solo. Consiga que su bebé disfrute de la buena comida

Poc a poc, cada vegada més famílies, ja sigui per fracàs de l’alimentació amb cullera, o perquè els hi resulta més pràctic o més coherent el baby led weaning, han anat incorporant aquest sistema en la criança dels seus fills. I té tota la lògica, que, si cada cop respectem més el ritme natural del nadó en quant a desenvolupament, hàbits de son i vincle, també ho fem en un aspecte com la introducció dels aliments.

Quan i com començar amb el Baby led weaning?

Pot iniciar-se en nens sans (en prematurs o nens amb alguna malaltia de base, consulteu al vostre pediatra) quan el lactant compleixi aquestes 3 condicions:

  • Haver complert els 6 mesos d’edat
  • Aguantar-se assegut
  • Mostrar interès pels aliments

Una de les claus per les que aquest mètode funciona, es que fa dels àpats un moment agradable i plaent, un moment per compartir amb la família i anar adaptant el nadó a les rutines de cada casa i cada cultura. S’ha acabat donar primer menjar al nen, tot sol, mentre tothom el mira fixament i a través de tot tipus d’estratègies per fer-li entrar una cullerada mes de puré de verdures.

S’asseu el petit a taula amb la resta de comensals després d’haver-li donat la seva presa habitual de lactància materna o llet d’inici i se li dona llibertat pràcticament absoluta per escollir els aliments que vol provar. Naturalment son els pares qui seleccionen els aliments que posaran a taula, que han de seguir unes normes bàsiques d’alimentació saludable, però serà el lactant qui decidirà com i quan els vol provar. Al principi probablement només els porquejarà, n’explorarà la textura i se’ls posarà a la boca, però se n’empassarà ben poca quantitat. És normal i és part de l’aprenentatge. No us heu preguntat mai perquè a alguns nens els costa tant menjar, i en canvi es posen qualsevol cosa a la boca? Cal aprofitar la curiositat innata del nadó!

 I no es pot ennuegar?

Els nens que practiquen el Baby Led Weaning no s’ennueguen més que els que mengen triturats amb cullera. Ho demostra un estudi que publica la revista Pediatrics l’octubre d’aquest any, amb un total de 206 participants (2).

En contra del que podria semblar, els infants que es posen ells mateixos el menjar a la boca controlen millor el reflex nauseós i l’ennuegament, ja que en notar que un aliment els molesta o es massa gros, ells mateixos l’expulsen.

És important que els aliments siguin tallats a una mida i consistència adequada. En nens petits (encara no saben fer la pinça) es millor tallar el menjar en tires o trossos grans que agafaran amb tota la mà, i més endavant anirà aprenent a agafar trossets mes petits, i també a menjar-los. Cal evitar aliments durs amb risc d’ennuegament, per exemple els fruits secs, crispetes i la pastanaga o poma crua i no deixar-lo mai sense vigilància mentre menja.

Podeu trobar les normes bàsiques de funcionament i seguretat aquí:

baby3

(feu click per a ampliar)

I vols dir que ja menja prou?

Menja el que necessita. I això resulta extremadament positiu, ja que així aprèn a controlar la sacietat, tan important per evitar problemes d’obesitat més endavant. No tots els nens mengen el mateix, igual que no tots els adults mengem igual, i és incorrecte establir comparacions o taules de quant ha de menjar un nen d’una certa edat. Si l’infant va guanyant pes i està saludable i content, no en tingueu dubtes, menja suficient. A més, està demostrat que l’aport total d’energia final és el mateix en els nens que fan el baby led weaning que els que mengen els pures (3) i que els primers son molt mes receptius a provar aliments nous (67% vs 8%). Recordeu finalment que estem parlant tota l’estona d’alimentació complementaria. A l’any de vida la llet, idealment materna, encara hauria d’aportar el 50% de l’energia total.

Tenen més risc de patir al·lèrgies alimentaries en un futur ?

Durant molts anys es va pensar que era així, i per això amb el Beikost s’insistia a respectar un temps concret d’introducció de cada aliment. No obstant, els últims estudis semblen demostrar que no hi ha relació entre el moment d’introducció dels aliments i una eventual al·lèrgia alimentaria en un futur (4). És més, durant tots els anys de generalització del Beikost no es va registrar un descens del nombre de nens al·lèrgics, sinó mes aviat el contrari. Alguns estudis suggereixen que el baby led weaning podria ser fins i tot positiu per evitar al·lèrgies ja que el contacte oral amb petites quantitats de l’aliment potencialment al·lèrgic podria generar una certa tolerància immunològica.

Aquestes son les recomanacions actuals a Catalunya(5) pel que fa l’edat d’introducció dels aliments. Podeu descarregar la guia completa aquí:

baby2

(feu click per a ampliar)

Quins avantatges té el baby led weaning?

  1. Respecte: Respecta els ritmes naturals del nadó, afavoreix el seu desenvolupament i la seva autonomia i autoestima.
  2. Comoditat: Tota la família pot menjar el mateix. No cal comprar aliments especials ni cuinar-los diferent. També es pot anar a menjar fora amb més facilitat. A més de gaudir del menjar, el nen anirà aprenent els costums a la taula de manera natural.
  3. Sense estrès: El moment de menjar és un moment per gaudir en família. No es força mai el nen a menjar. No hi ha xantatges ni estratègies. Si té gana, menjarà, si no, ja menjarà en el següent àpat. La llet segueix essent l’aliment principal.
  4. Autocontrol: Des de ben petits aprenen a controlar la sacietat i a gaudir del menjar. Això disminuirà a la llarga trastorns de l’alimentació i obesitat.
  5. Curiositat: Curiositat per provar coses noves i diversificar la dieta.

 

Per acabar, quatre consells pràctics:

  1. El baby led weaning no és incompatible amb l’alimentació tradicional, algunes famílies ho combinen amb els purés i altres fan el canvi més endavant. En qualsevol cas el més important és tenir una actitud positiva cap al menjar i no fer dels àpats un moment d’estrès o incomoditat.
  2. Grans dosis de paciència: No forçar mai el nen a menjar ni introduir-li menjar a la boca. A més de potenciar l’ennuegament això pot aconseguir que el nen no vulgui menjar més.
  3. No hi ha aliments “bons ni dolents”: L’excessiva insistència dels pares per certs aliments (verdures, llegums) pot fer que el nen hi desenvolupi una certa aversió, i la prohibició d’altres pot generar-hi més interès. Cal tractar tots els aliments per igual. El gust és un sentit educable: A vegades cal presentar un aliment fins a 15 vegades perquè finalment el tasti i/o l’accepti.
  4. Predicar amb l’exemple: No hi ha millor estímul per un nen petit que veure que els seus pares gaudeixen del menjar sa. Una dieta sana i variada per a tota la família farà que ell també tingui interès a provar coses noves i gaudeixi menjant.

 

La meva experiència personal amb el Baby Led weaning ha sigut molt bona, tot i que al principi reconec que desespera pensar que no menja gairebé res. Però fins i tot si el vostre nen és dels que li costa menjar, us animo a armar-vos de paciència i a provar-ho, val la pena!

 

Bibliografia:

  1. Gill Rapley, Tracey Murkett. Baby-Led Weaning. Helping your baby to love good food. Any 2008.
  2. L J. Fangupo, A-L.M Heath, S.M. Williams et al. A Baby-Led Approach to Eating Solids and Risk of Choking. PEDIATRICS. Volume 138, number 4, October 2016
  3. B. J. Morrison, R. W. Taylor, J.J. Haszard et al. How different are baby-led weaning and conventional complementary feeding? A cross-sectorial study of infants aged 6-8 months. British Medical Journal Open. Abril 2016
  4. G.Du Toil, R-X M. Foong, G.Lack. Prevention of food allergy – Early dietary interventions. Allergology International 65 (2016) 370-377
  5. Generaliltat de Catalunya. Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys). Any 2016

7 thoughts on “BABY LED WEANING: GUIA RÀPIDA PER A PRINCIPIANTS

  1. La meva experiència com a mare recorda el neguit que portava la excessiva pauta en la lactància materna que varem patir les mares dels vuitanta i noranta. I a més la llet disminuïa, el nadó no es feia, i acabavem amb lactància mixta. Com a àvia tinc un nét feliç que des dels sis mesos ho vol provar tot i gaudeix del menjar i de les meves especialitats…

  2. Bona tarda, soc mamá d’un nen de gairebé 7 mesos i estem començant amb el Baby led weaning, però tinc la sensació que menja molt poc. El pediatra em diu que li combini amb les papilles, pero no se si és compatible una cosa amb l’altre, a mes, la cullera tampoc li agrada gaire. És normal?

    1. Hola Eva, primer de tot, gràcies pel teu comentari.
      Si, es normal que al principi mengi molt poc. De fet, la filosofia del BLW és deixar als infants seguir el seu propi ritme. Recorda que fins l’any d’edat la llet seguirá essent l’aliment principal i la resta, aliments complementaris. Efectivament el BLW en la teoria és molt bonic pero en la pràctica no és senzill, i pot arribar a ser frustrant quan veus (o creus) que no mengen res. Pero pensa que ells mengen el que necessiten. Es pot combinar amb purés sempre que no siguem nosaltres que l’obliguem a acabar-se el puré mitjançant distraccions per anar-li introduint més menjar a la boca. Fins i tot una bona manera pot ser fer puré o crema de verdures per tota la família i que el petit també participi de l’àpat. Ànims i paciència, en el menjar, com en el dormir, sense forçar les coses sempre acabarem obtenint millors resultats.

  3. Hola Mariona! Enhorabona per aquest blog. Ja fa una mica que et vaig seguint. Me’l va recomanar una amiga doctora que apareix en alguna de les teves fotos 😁

    Tinc un nadó que al setembre començarà la llar d’infants amb 7 mesos i dos dies a la setmana s’haurà de quedar allà a dinar i no sé com fer-ho. Anem fent baby led weaning i algun dia també hem fet triturats per acostumar-la a menjar, però no vull forçar-la i pateixo de cares a la llar. Alguna recomanació? Fem lactància materna encara.

    Moltes gràcies i endavant amb la teva feina!

    1. Hola Adriana! Primer de tot moltes gràcies per seguir el blog!
      En la mesa opinió, el BLW no és incompatible amb els purés, de fet els adults també mengem sovint sopes o cremes de verdures, per exemple. El que és incompatible és amb la filosofia de forçar a menjar.
      El BLW és segur en quant a l’ennuegament sempre que sigui sota la supervisió d’un adult, i a la llar d’infants a vegades és complicat vigilar tots els nens alhora, per això normalment no solen oferir sólids fins a l’any de vida.
      Si només l’has de deixar a dinar 2 dies a la setmana, poden fer el menjar igual que la resta dels nens allà i a casa seguir amb el BLW. Això si, hauràs de parlar amb l’educadora, explicar-li que a casa feu aquest sistema i que és important no forçar-lo ni enganyar-lo per menjar.
      No pateixis, quan vagi a l’escola bressol si té gana menjarà els triturats, i si no en té, s’esperara que el vagis a buscar per atipar-se de pit. Les dues coses son correctes perquè fins l’any el 50% de les calories encara provenen de la llet.
      Molts ànims en aquesta etapa d’inici de l’escola bressol!

  4. Hola Mariona,
    Fa una setmana que hem començat amb l’alimentació complementària amb la meva filla de 6 mesos. Estem intentant BLW, el primer dia va tastar una mica de plàtan i no ha volgut saber res més ni de plàtan, ni pastanaga, ni patata… ni s’ho acosta a la boca, gairebé ni ho toca. Avui li he fet sèmola d’arròs per provar algo més tipus “papilla” i la boca tancada i barrada quan ha vist la cullera. Sé que fa molt pocs dies, però si el tema segueix així pateixo que no li acabi faltant algun nutrient. Ella només vol pit i més pit… Hi ha moments que em desespero, la veritat.. 🙁
    No sé si provar d’oferir-li coses diferents o si és millor repetir el que sembla que li va agradar més (plàtan en aquest cas…). Pot ser que l’error fos també que sempre li he ofert primer l’aliment sòlid abans del pit (ho deuria entendre al revés quan m’ho van dir a l’ambulatori) i potser es posa nerviosa pq té gana i vol pit.
    Moltes gràcies per la teva ajuda!
    M’he convertit en superfan del blog des que l’he descobert!!
    Montse

    1. Hola Montse! Disculpa, no sé què ha passat que fins avui no he vist el teu comentari! Ha passat gairebé un mes i mig des que vas escriure, què tal ha anat? És cert que el BLW es dificil a l’inici, pero la veritat es que les papilles a vegades tampoc son fàcils (xuclen la cullera, tanquen la boca) i a més, la teva segueix prenent pit, l’aliment principal fins a l’any! Tot plegat és un aprenentage…Si passes de nou pel blog, explica’ns què tal! Segur que a les altres mares i pares que segueixen el blog els resulta útil la teva experiència! Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *