I SI S’HI ACOSTUMA?

I SI S’HI ACOSTUMA?

Un vespre, de guàrdia, van venir uns pares molt preocupats. El motiu era que la seva filla d’un any plorava desconsoladament quan la posaven al seu bressol. Durant el dia estava bé, però quan arribava l’hora de posar-la a dormir, plorava sense remei. Feia moviments amb els braços perquè l’agafessin, es donava cops i fins i tot intentava saltar del bressol.

Quan finalment l’agafaven es calmava i s’acabava el problema.

“I si l’adormiu al llit amb vosaltres?”

El pare em va mirar com si hagués vist el dimoni.

“ No! Que s’hi podria acostumar!”

Ja vam parlar del tema de dormir amb els nens en un altre post, però avui vull parlar sobre els acostumaments i mals costums.

Hi ha una època en la vida de tota mare primerenca en que tothom et dona consells: la veïna del sisè, l’amiga que no te fills, les companyes de feina…

Generalment els consells van enfocats a dir que si fas allò que per instint faries (agafar el teu fill si plora, tenir-lo sempre aprop, portar-lo en braços) estàs cometent un terrible error que et portarà conseqüències a la llarga: s’hi acostumarà.

Però, què ens diu la ciència sobre això?

Primer de tot, ens diu que no és casual que els nadons se sentin tranquils i plorin menys estant aprop dels seus pares. Les cries humanes neixen en un estat de maduració molt inferior a la resta de mamífers 1, i necessiten com a mínim 9 mesos del que s’anomena exterogestació, es a dir, una adaptació progressiva a la vida extrauterina. Molts braços, molt contacte pell amb pell, i la protecció directe dels seus pares. Això ajuda a crear un vincle segur i té conseqüències en la formació de la personalitat. Agafant-lo en braços no estem creant un mal costum, estem cobrint una necessitat.

També sabem que el fet de portejar els nadons 2,3 (amb portanadons o en braços) calma el plor, ajuda a relaxar-se, disminueix l’estrés i afavoreix una millor gestió de les emocions. Carregant el nostre nadó no estem creant un mal costum, l’estem ensenyant a regular les seves emocions.

S’ha estudiat que un patró de vincle segur amb els pares repercuteix en la personalitat de l’infant.4 Així, els nens a qui els pares cobrien les seves necessitats d’afecte, eren avaluats com a més segurs de si mateixos, més orientats socialment, més empàtics amb el malestar aliè i amb relacions més profundes. Acudint quan plora o està trist no estem creant un mal costum, l’estem ensenyant a ser empàtic i a preocupar-se pels altres.

Finalment us volia parlar d’un altre estudi que em va agradar 5, fet a Salamanca l’any 2014 que demostra que un vincle segur amb els pares repercuteix en les primeres relacions de parella, fent-les de més qualitat, menys dependents i més profundes i en definitiva, menys tòxiques. Treballant per un vincle segur estem construint persones equilibrades, estem afavorint la capacitat d’estimar i confiar.

I en el fons, tots ens “acostumem” en certa manera. A tots ens agrada que les persones que estimem ens abracin, a tots ens agrada que quan plorem ens escoltin, a tots ens agrada sentir-nos segurs quan dormim.

El principal error de concepte amb la criança biològica o respectuosa és pensar que seran nens sense límits, que fan el que volen, i realment no té res a veure una cosa amb l’altre. Parlem de cobrir necessitats (menjar, afecte, protecció), no de deixar-los fer tot el que volen o tenir tot el que desitgen. Al contrari. Més aviat es tracta d’ensenyar des del respecte i l’exemple, però amb unes normes clares. De transmetre respecte pels altres, empatia pels sentiments aliens i crear un vincle segur per aprendre a gestionar les frustracions i les dificultats que tots tindrem al llarg de la vida.

I si, si l’abraceu, si el tracteu amb empatia, si us preocupeu de les seves necessitats, probablement s’hi acostumi: a ser escoltat i a escoltar. A ser estimat i a estimar. A ser respectat i a respectar.

I vosaltres, què en penseu? Coneixieu els efectes beneficiosos de “acostumar-se als braços”?

Articles relacionats: Carinyo, i si provem el mètode Estivill?; el nen dorm amb vosaltres?

Bibliografia:

  1. Juan Luís Arsuaga. El primer viaje de nuestra vida. Ed. Planeta Madrid, S.A. 2012Juan Luís Arsuaga. El primer viaje de nuestra vida. Ed. Planeta Madrid, S.A. 2012
  2. Esposito G, Setoh P, Yoshida S, Kuroda KO. The calming effect of maternal carrying in different mammalian species. Frontiers in Psychology. 2015;6:445. doi:10.3389/fpsyg.2015.00445.
  3. Esposito G1, Yoshida S, Ohnishi R, Tsuneoka Y, Rostagno Mdel C, Yokota S, Okabe S, Kamiya K, Hoshino M, Shimizu M, Venuti P, Kikusui T, Kato T, Kuroda KO Curr Biol. 2013 May 6;23(9):739-45. doi: 10.1016/j.cub.2013.03.041. Epub 2013 Apr 18.Infant calming responses during maternal carrying in humans and mice.
  4. Attachment and Dependency in Developmental Perspective L. Alan Sroufe, Nancy E. Fox and Van R. PancakeChild Development. Vol. 54, No. 6 (Dec., 1983), pp. 1615-1627
  5. MARTINEZ-ALVAREZ, José L. et al. Vínculos afectivos en la infancia y calidad en las relaciones de pareja de jóvenes adultos: el efecto mediador del apego actual. Anal. Psicol. [online]. 2014, vol.30, n.1 [citado  2018-02-14], pp.211-220.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *