CARINYO, I SI PROVEM EL MÈTODE ESTIVILL?

CARINYO, I SI PROVEM EL MÈTODE ESTIVILL?

El mètode Estivill ha estat un èxit de vendes arreu del mon. Per què? Perquè senzillament, tots els pares volem dormir. I el que fa aquest llibre, primer de tot, es fer-nos creure que tenim un problema. I després, ofereix una solució miracle. És realment així? Parlem-ne amb calma.

No dormir és esgotador, no hi ha manera de suavitzar-ho. És així. No dormir a les nits ens fa sentir cansats i de mal humor. Ens canvia el caràcter, ens fa discutir amb la parella, no rendir a la feina, veure-ho tot més difícil del que és, i no ens permet gaudir de la maternitat tant com voldríem.

L’efecte de la falta de son, a més, és acumulatiu. Per molts es suporta millor els primers mesos, però poc a poc va calant i arriba un dia, quan portes mesos sense dormir a la nit, que no pots mes, i dius:

Carinyo, alguna cosa hem de fer amb aquest nen! No és normal!

Però el nen si que és normal. Els nadons es desperten i s’han de despertar a la nit. Per tres motius principals:

  • Els lactants, sobretot alimentats amb lactància materna (l’aliment natural per les cries humanes) necessiten menjar sovint, tant durant el dia com a la nit, per assegurar el seu creixement i mantenir els nivells de sucre en la sang
  • Prendre el pit a la nit augmenta la producció materna de llet. Com més estimulació, més producció.
  • Despertar-se i demanar contacte és un mecanisme de supervivència. Els nostres avantpassats, nadons completament indefensos, necessitaven assegurar-se que la seva mare era sempre aprop seu perquè no vingués el llop i se`ls mengés. La manera d’assegurar-se’n era despertar-se sovint, i, si la mare no hi era, cridar-la i reclamar protecció.

I tu, mare, que vols el millor pel teu fill, però que estàs esgotada, en un món que no dóna treva (amb 16 ridícules setmanes de baixa maternal), que necessites ser productiva a la feina i tornar a dormir, penses que has de fer alguna cosa. I aleshores cau a les teves mans El mètode Estivill(1). Perquè alguna companya de feina et diu: Doncs a mi em va funcionar perfecte! I tot i que penses que no va massa d’acord amb el teu estil de criança, has sentit a parlar del mètode i penses:

Per llegir-me’l, què hi perdré?

I aleshores llegeixes, a les primeres pàgines, que tots els nadons de mes de 6 mesos haurien de dormir la nit sencera. I si no, és que alguna cosa has fet malament.

Oh no, carinyo! El nostre nen no és normal! Té 6 mesos i encara es desperta!

És cert que les afirmacions del mètode es basen en estudis científics, però amb interpretacions inexactes i totalment esbiaixades.

Estivill es basa en estudis realitzats als anys 80-90 (2) que no podem considerar com a vàlids per dos motius. Primer, perquè la majoria d’ells no tenen en compte si el nadó és alimentat al pit o amb biberó, fet que canvia els hàbits nocturns (si, els nens que prenen pit es desperten més)

Segon, perquè en la majoria d’estudis aportats (2), quan es refereixen a “dormir tota la nit”, la variable estudiada és, en realitat “estar dins el seu bressol entre les 12 i les 5 del matí”. Això son 5 hores, no és tota la nit. I “estar dins el seu bressol” tampoc vol dir dormir.

En canvi, d’una manera més realista, la guia de lactància materna per a professionals (3) ens explica que als 6 mesos d’edat, només un 16% dels nadons dormen tota la nit (De 00h a les 06h), un 50% es desperta ocasionalment a la nit i que els despertars nocturns son freqüents almenys fins al final del primer any de vida. També sabem que, a qualsevol edat, només un 2% dels nens amamantats dormen tota la nit d’una tirada.

Així que si, si el teu fill es desperta a la nit, és un nen normal, i si no, també.

Però si no ho sabem, i ens creiem Estivill quan diu que els nens de 6 mesos haurien de dormir tota la nit, i que el problema és per un mal hàbit, comença l’aplicació del mètode.

En què consisteix el Mètode Estivill?

El mètode Estivill (o mètode Ferber, en la precursora versió americana) és, en essència, un entrenament per dormir, una teràpia conductual, una extinció del plor. Es basa en la teoria de que, si en els múltiples despertars nocturns que tots tenim i que son normals, el nen no es troba EXACTAMENT en la mateixa situació i escenari que quan s’ha adormit (al seu bressol, amb el seu peluix, amb el mateix pòster a la paret), es despertarà irremeiablement i no sabrà tornar-se a adormir sol. Perquè si s’ha adormit, per exemple, en braços, o al pit de la mare, necessitarà de nou aquesta situació per tornar a conciliar el son. Així, segons Estivill, és imprescindible que el nen s’adormi al seu bressol i tot sol, sense ningú més a l’habitació. Cal ensenyar-li a dormir. I per aconseguir-ho, s’hi val gairebé tot.

Com s’aplica el mètode?

Després d’una rutina del son (banyar, sopar i explicar el conte) arriba el moment de posar el nen a dormir. Se’l porta al seu llit o bressol, se li dona un ninot i se li diu: “Els pares t’estimem molt, però ja ets gran i has de dormir solet. En Pere (o nom del ninot) estarà amb tu aquesta nit”

En aquest punt poden passar dues coses. La primera és que el nen digui: D’acord mama. I a continuació s’adormi. Tot un èxit del mètode!

La segona, i mes freqüent, és que plori, cridi, reclami braços o qualsevol altre estratègia perquè ens quedem al seu costat. Segons Estivill, intentarà tot tipus de coses per manipular-nos, des de demanar aigua fins a vomitar. Sembla oblidar o desconèixer que fins als 8 mesos el nadó ni tan sols té consciència de ser un ésser diferent de la mare, ni és capaç d’afrontar la consecució de l’equilibri (8) i fins als 15-18 mesos no apareix la capacitat de saber que els altres tenen pensaments propis, que poden variar segons la seva actitud, es a dir, biològicament no té la capacitat de “manipular”. Si un nadó plora, et necessita.

El llibre ens diu que si plora, crida, o ens reclama, cal aguantar estoicament fora l’habitació, i l’única cosa que podem fer es entrar cada x minuts per dir-li unes paraules de consol “T’estimem molt, però has d’aprendre a dormir sol”. Els intervals de minuts que cal esperar els podeu trobar en una taula adjunta al llibre. Estrictament, cronòmetre en mà.

I diu que així deixarà de plorar i s’adormirà…Si es clar, quin remei, no?

Però, què passa realment?

El nen deixa de plorar, si, però sent igualment l’estrès. Només deixa de plorar perquè sap que ningú atendrà la seva petició.

No cal que perdi energia en plorar, total, ningú vindrà. Estic sol.

Mentrestant, i encara que no plori, els seus nivells de cortisol (una substància que es produeix amb l’estrès) segueixen alts, igual que quan plorava.

Ho demostra un estudi (4) que va col·locar en habitacions contigües 25 parelles de mares amb nadons entre 4 i 10 mesos per practicar el mètode d’entrenament del son.

En mesurar el cortisol la primera nit del mètode, tant mares com nens el tenien altíssim. Els nens ploraven, se sentien sols i en perill, i les mares, en sentir-los plorar, també es posaven nervioses. La tercera nit, quan el mètode començava a fer efecte i els nens deixaven de plorar, el nivell del cortisol de les mares baixava, però el dels nadons es mantenia igual, totes les nits fins al final de l’estudi.

L’elevació del cortisol s’ha relacionat amb menys tolerància a la frustració en l’edat adulta, més inseguretat i relacions afectives menys sanes.

I sembla que els efectes de l’estrés, la separació o la deprivació emocional durant els primers mesos de vida poden perdurar molts anys més tard.(5) (8)

Atenent el teu fill a la nit si et necessita, li estàs ensenyant: Em tindràs amb tu quan em necessitis. Pots comptar amb mi, quan sigui.

I aquesta, ja ho sabeu, és la base d’un vincle afectiu segur i sà.

I a la llarga?

El vincle segur amb el pare i la mare és la base dels vincles que establirem en l’edat adulta(6). Els nens amb vincle segur s’han avaluat a la llarga (7) com persones més autoconfiades, més orientats socialment, més empàtics amb el malestar aliè i amb relacions més profundes.

No és estrany sentir el cas d’algun nen que ha dormit tant i tant bé amb el mètode Estivill però als 3, 4, 5 anys resulta que es torna a despertar, perquè a la nit té por, perquè no vol dormir sol, perquè diu que hi ha un monstre a l’habitació.

És veritat, el mètode Estivill funciona en alguns casos. Ja hem vist perquè. Però també hi ha altres mètodes molt mes respectuosos que funcionen a la llarga.

També és cert que la criança és un tot, i que uns pares sensibles i respectuosos amb els seus fills, disponibles i propers que, pel que sigui, han aplicat el mètode Estivill, probablement compensaran aquestes nits d’estrés per una altra banda, obtenint un vincle sà i segur amb els seus fills.

Els nens sans (es a dir, sense cap malaltia neurològica o trastorns severs del son) que no han sigut sotmesos a cap entrenament ni pressió per dormir sols, els nens amb un vincle segur, de manera natural entre els 2 i 3 anys dormiran bé, i fins i tot ens començaran a demanar el seu espai, dormir al seu llit, o a la seva habitació. Cap als 6-7 anys el patró de son dels nens ja és gairebé igual que el dels adults. I si, de tan en tant potser tornaran al llit familiar. Sabran que poden contar amb el seus pares si mai els necessiten.

El problema ve quan es proven 10 mètodes diferents per fer dormir el nen, quan una nit se l’obliga a dormir sol al seu llit i se’l deixa plorar, i la següent dorm amb els pares. Quan es fa de l’hora de dormir un moment desagradable o insegur. Quan hi ha baralles, plors, nervis…

Acceptem els nostres fills tal com son. Uns son més porucs, altres més valents. Uns mengen molt, uns mengen poc, uns dormiran abans, altres més tard.

Aleshores, com a conclusió, fem ús del sentit comú. Si el nen, de ben petit, en deixar-lo al seu bressol s’hi adorm tranquil·lament, perfecte!

Si no és així, no ens obsessionem amb mètodes d’eficàcia no demostrada. Respirem fons, prenguem paciència i pensem que un dia o altre dormirà i nosaltres també. Com solia dir l’últim any de la meva residència, quan dormia poc i treballava molt: El primer pas és l’acceptació.

I acceptant acceptant, sense adonar-nos-en, un dia vam tornar a dormir!

 

Fotografia: Cristina Puscas fotos (Facebook: Cristina Puscas fotos)

Fonts:

  1. Eduard Estivill. Nen, a dormir. Ed. Rosa dels Vents. Any 2011
  2. Thomas F. Anders, M.D. Night-Walking in infants during the first year of life. Pediatrics, 1979.
  3. Comité de Lactancia Materna de la Asociación Española de Pediatria. Lactancia materna: Guia para profesionales. Any 2004
  4. Middlemiss, Granger D. A., Goldberg, W.A, Nathans L. Asyncrony of mother-infant hypothalamic-pituitary-adrenal axis activity following extintion of infant crying responses induced durint the transition to sleep. August 23, 2011
  5. Dettling AC, Feldon J, Pryce CR: Repeated parental deprivation in the infant common marmoset and analysis of its effects on early development. Biol Psychiatry 52:1037-1046. (2002)
  6. L. Martinez Alvarez, A. Fuertes-Martín, B. Orgaz-Baz et al. Vínculos afectivos en la infancia y calidad en las relaciones de pareja de jóvenes adultos: el efecto mediador del apego actual. Anales de Psicología, 2014, vol. 30 nº1, 211-220
  7. Alan Sroufe, Nancy E.Fox and Van R. Pancake. Attachment and Dependency in Developmental Perspective. University of Minnesota, 1983
  8. Eduard Punset. El Viaje al Amor: Las nuevas claves cientificas. Ed. Destino, 2009

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *