MENINGITIS I VACUNES. ESTEM PROTEGITS?

MENINGITIS I VACUNES. ESTEM PROTEGITS?

Aquesta setmana hem conegut la desgraciada noticia de la mort d’una nena a Catalunya a causa de la Meningitis C. Aquest fet, junt amb el desproveïment de Bexsero (la vacuna contra el meningococ B) ha desencadenat alguns dubtes al voltant d’aquesta malaltia i les seves vacunes. Avui a Pediatria km.0 intentarem resoldre’ls de manera ràpida i senzilla.

La meningitis és una infecció que afecta el sistema nerviós central (es a dir, cervell i medul·la espinal) És una malaltia poc freqüent però greu i cal distingir principalment entre dos tipus de meningitis:

  • Meningitis víriques: generalment lleus, que no tenen tractament i es resolen espontàniament. En alguns casos, fins i tot, es poden controlar ambulatòriament.
  • Meningitis bacterianes: potencialment molt més greus, que poden causar una sèpsia, fracàs multiorgànic i en els pitjors casos, la mort. Aquest és el tipus de meningitis del que parlarem en aquest post.

Afortunadament avui en dia, disposem de vacunes pels tres bacteris que més freqüentment causen meningitis bacterianes: El pneumococ (amb la vacuna Prevenar), l’H. Influenzae (que fa anys que està inclòs al calendari obligatori) i el Meningococ. Dins dels meningococs hi ha diversos serotips, però els que més freqüentment causen meningitis greus son el Meningococ C (també fa molts anys que s’inclou al calendari obligatori) i el Meningococ B (la recent instaurada vacuna Bexsero)

Així, en l’actualitat, les vacunes contra els patògens més freqüentment causants de meningitis estan inclosos al calendari vacunal d’Andorra, que podeu consultar aquí, i, excepte la Bexsero que és optativa, també en el calendari Espanyol, que podeu consultar aquí.

Son realment efectives aquestes vacunes?

La incidència de meningitis bacterianes s’ha reduït dràsticament amb la vacunació universal de la població, essent per tant aquestes vacunes efectives. Tot i que és cert que la probabilitat de contraure la malaltia és baixa (la incidència actual de la malaltia és de 2-5/100000 persones cada any), la gravetat en cas de contagi és tal, que la vacunació és altament recomanable.

Les poblacions amb més risc de patir aquest tipus de meningitis son els nens menors de 5 anys, els adolescents i adults joves (de 16 a 21 anys) i les persones d’edat avançada.

Aleshores, per què hi segueix havent casos?

Tot i que la incidència s’ha reduït moltíssim respecte fa uns anys, cada any seguim declarant casos de meningitis, això passa per:

  • La decisió d’alguns pares de no vacunar els seus fills. Els nens no vacunats son els mes susceptibles a contraure aquestes malalties.
  • Hi ha persones que, a causa d’alguna malaltia, no poden ser vacunades i altres que malgrat portar la vacuna, no hi responen i no creen anticossos contra algunes infeccions. Per això és tan important el que anomenem immunitat de grup. Si gairebé tota la població esta vacunada, les malalties no circulen i protegim així aquells que no s’han pogut vacunar o que no els hi ha fet efecte.

 

Quan sospitar una meningitis?

Sospitarem una meningitis en un nen amb febre (generalment alta), mal estat general (no millora o millora escassament quan li donem els antitèrmics), amb cefalea i vòmits. Pot aparèixer també rigidesa de nuca i petèquies (taques a la pell que no desapareixen en passar-hi el dit per sobre). En cas de sospitar una meningitis cal acudir de seguida a urgències.

La prova a realitzar per fer el diagnòstic generalment és un analítica de sang i una punció lumbar (extreure mitjançant una agulla una mica de líquid cefaloraquidi per analitzar-lo).

El tractament serà antibiòtic per via endovenosa i tractament de suport si apareixen complicacions.

En alguns casos, amb el tractament adequat, el resultat és la curació sense seqüeles, però desgraciadament no sempre és així. Les meningitis bacterianes tenen una mortalitat d’un 5-10% en els països desenvolupats i un risc de seqüeles del 15-30%

Per això, la millor estratègia és la prevenció primària mitjançant la vacunació universal.

Cal protegir-se després d’estar amb contacte amb una persona amb meningitis?

Si. Si vosaltres o el vostre fill heu estat en contacte íntim amb una persona afectada de meningitis, caldrà prendre una profilaxis antibiòtica per evitar la propagació del bacteri.

Es considera contacte íntim:

  • Persones que conviuen a la mateixa casa que l’afectat o bé que hi tinguin un contacte molt proper (petons a la boca o altres intercanvis de secrecions orals)
  • Companys de la classe de l’escola bressol o pre-escolar.
  • En l’escola primària, secundària o universitat, únicament els companys més íntims (per exemple, el company de pupitre)
  • Personal mèdic que ha tingut contacte amb les secrecions del pacient (intubació endotraqueal, maniobres de reanimació boca a boca…)

La profilaxis és una petita dosis d’antibiòtic que serveix per eliminar el microorganisme que es podria trobar a les mucoses. El vostre pediatra o metge de capçalera us pot orientar sobre si necessiteu prendre la profilaxis i quin seria l’antibiòtic adequat.

En resum, la meningitis bacteriana és una malaltia greu tot i que afortunadament molt poc freqüent en el nostre medi. En cas de presentar símptomes o haver estat en contacte amb un pacient afectat, cal consultar al metge de manera urgent. I finalment, recordar que les vacunes, tant les ja incloses al calendari obligatori com la nova Bexsero, son una estratègia segura i efectiva per la seva prevenció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *