7 RAONS PER NO DONAR EL PIT

7 RAONS PER NO DONAR EL PIT

Donar el pit és difícil, sacrificat i a vegades desesperant. Aquesta és la veritat. I ho dic així perquè la part bonica ja l’he explicat moltes vegades: la llet de la mare ens dóna beneficis nutricionals, immunitaris i preventius que no s’obtenen de la llet de fórmula. La lactància és preciosa, pràctica i un cop passat el primer mes, i la primera crisi, la majoria de mares n’estem molt contentes.

Decidir donar pit o biberó és una qüestió personal, però també, desgraciadament, sovint condicionada per falses creences o per una mala informació per part dels professionals sanitaris.

En el post d’avui no parlem de les lactàncies que no funcionen, ni de les que  comencen bé i acaben abans d’hora. Parlem de raons preconcebudes: motius pels que, abans de néixer el nen, uns pares decideixen que li donaran lactància artificial.

Un major protagonisme del pare, una malaltia infecto-contagiosa de la mare o qüestions estètiques son les raons més habituals per decidir-nos pel biberó. Una decisió correcta sempre que sigui ben informada.

Avui revisem les 7 raons més habituals per no donar el pit a Pediatria km.0

  • Que el pare pugui participar activament en la criança. De totes les possibles raons per no donar el pit, aquesta és l’única que a mi em sembla realment poc fonamentada. És possible que abans del part un no sigui conscient de la feina que ens ve a sobre, i no vegi les múltiples maneres en les que un pare pot implicar-se en la criança: abraçar, portejar, adormir, banyar, fer el menjar de casa, canviar bolquers, mimar mare i fill…Criar i cuidar un nadó no és només alimentar-lo! No té cap sentit privar un nadó d’un aliment tant sa i complet com la llet materna per aquesta raó.
  • Que la mare tingui alguna malaltia infecto-contagiosa que contraindiqui la lactància. Naturalment, depèn de la malaltia i del seu grau de control. Un refredat, una gastroenteritis o unes angines, per exemple, no contraindiquen la lactància, al contrari, fins i tot podem passar les nostres defenses a través de la llet. En realitat, son molt poques les malalties maternes que contraindiquen alletar: Sobretot el VIH i la Tuberculosis no tractada. Altres malalties com l’herpes contraindica temporalment la lactància si hi ha lesions al voltant del mugró. La Hepatitis B no contraindica la lactància si es realitza vacunació els primers dies de vida. Podeu trobar més informació en aquest document de la OMS. En cas de dubte consulteu el vostre metge, no doneu res per suposat.
  • Que la mare prengui alguna medicació incompatible amb la lactància: És cert que hi ha algunes medicacions que no son compatibles amb la lactància, però n’hi ha moltes més que si que ho son. Si preneu alguna medicació, consulteu la pàgina web e-lactancia. Allà podreu saber si pot ser perillosa pel nadó. Us sorprendreu veient que la majoria de medicaments son compatibles amb la lactància. I en cas que no sigui així, podeu demanar al vostre metge que us la canvii per una alternativa que sigui compatible amb l’alletament.
  • Qüestions estètiques: Durant molt temps s’ha cregut que lactar feia caure el pit. Però sembla que no és pròpiament la lactància la culpable d’aquest drama sinó els canvis de pes i de mida del pit que es produeixen sobretot durant l’embaràs, i l’inevitable pas del temps. És més, alguns experts suggereixen que un alletament prolongat podria tenir un efecte protector, ja que la glàndula torna a la seva mida basal de manera més progressiva que si no es dona pit.
  • Que la mare s’hagi realitzat una cirurgia d’augment o reducció mamària. També en aquest cas hi ha matisos. La possibilitat de lactar exitosament dependrà del tipus i localització de la pròtesi en cas d’augment, i de la quantitat de glàndula mamaria que ha quedat en cas de reducció. Com a norma general és possible l’alletament en aquestes circumstàncies, ja sigui de forma exclusiva o mixta. Demaneu consell a la vostra llevadora.
  • Que s’acostumi d’entrada als biberons, perquè haurà d’anar aviat a l’escola bressol. Aquesta raó està en un nivell similar a la primera, es a dir, amb poc sentit pràctic. Als biberons s’acostumarà si o si, quan la seva mare no hi sigui i s’hagi d’alimentar. I si no son els biberons serà el got, i si no, al baby led weaning o els purés. Un nen no passa gana en una casa on hi ha menjar. I tot i que pot ser desesperant al principi, el seu instint de supervivència farà que acabi prenent un biberó quan el necessiti.
  • Que cap dona de la seva família ha tingut llet o que en un fill anterior la lactància no va funcionar. Tot i que pot semblar poc consistent, aquesta raó és de les més habituals. Durant l’embaràs i sobretot la criança ens trobem amb un gran nombre de persones que opinen i donen consells que, tot i que son amb la millor intenció, poden afeblir la confiança de la mare en una lactància exitosa. “Jo vaig donar biberó als meus 5 fills, i tampoc heu sortit tan malament!” “Una amiga li dóna biberó i és súper súper pràctic!”. En resum, que la vostra mare no hagi tingut llet no vol dir que vosaltres no en tingueu. I que en el primer fill no funcionés, no vol dir que no pugui funcionar ara. Val la pena intentar-ho!

I la raó estrella: Que dormi toooota la nit: Si bé és cert que hi ha estudis que diuen que només un 2% dels nens que prenen pit dormen tota la nit, també ho és que n’hi ha que prenen biberó i tampoc dormen tota la nit. Com hem parlat altres vegades, que el nadó dormi és més una qüestió de sort i de maduració que del tipus d’alletament escollit. I si ho volem veure per la part pràctica, si te’n toca un que no dorm, el pit resulta una manera ràpida i pràctica per calmar-lo a la nit!

Finalment, m’agradaria recordar que tota mare és lliure d’escollir el tipus d’alimentació que trobi convenient pel seu nadó i també per a ella. Perquè la lactància artificial no és una bona opció quan s’escull basant-nos en falses creences, però la lactància materna també deixa de ser tan meravellosa quan implica una mare cansada, trista i frustrada. I perquè cap dona hauria de ser jutjada com a millor o pitjor mare per haver escollit una o altre opció.

Què n’opineu? Animeu-vos a comentar la vostra experiència amb la lactància, ja sigui materna o de fòrmula, i si aquest article t’ha resultat útil, comparteix!

Posts relacionats: Una visita a mitjanit: crisis de lactància i biberons

Material útil de consulta:

Fotografia: Photographer: Bess Hamiti. License: Creative Commons Zero (CC0) License

 

8 thoughts on “7 RAONS PER NO DONAR EL PIT

  1. Això de què dormin tota la nit els meus no ho feien quan els donava el pit ni tampoc ho van fer quan cap als sis mesos van deixar de fer-ne i van passar als biberons. I de nit és molt més pràctic donar el pit que aixecar-se a preparar biberons

    1. Exacte!! És bastant habitual que sigui així. Dormir o no depèn de molts factors i la majoria son incontrolables…
      Moltes gràcies pel teu comentari!

  2. Hola, m’agradaria fer-me una reducció de pit, però em tira enrere el fet de no poder fer lactància materna.
    Quines experiències en tens?
    Gracies!!

    1. Hola Anna! Depen molt del tipus de cirurgia i de la quantitat de glàndula que queda. Si et preocupa el tema de la lactància el millor és que parlis amb el teu cirurgià/na abans de l’operació. Conec més d’una mare amb reducció de pit que ha lactat amb èxit el seu bebé, i també alguns casos de lactància mixta.

  3. Molt bo!!
    Afegeixo un altre motiu inventat, tot i que te’l pugui dir personal sanitari (com va ser el meu cas): que donar el pit et deixa sense nutrients per a tu o provoca osteoporosi… En realitat donar el pit és una mesura preventiva contra l’osteoporosi (sobretot quan més prolongada sigui la lactància), el càncer de mama, de coll d’úter, i algun altre que em deixo… Tot el contrari doncs!

    1. Exacte! Donar el pit també te molts efectes positius sobre la salut femenina.
      Desgraciadament avui encara hi ha molts falsos mites al voltant de la lactància…
      Moltes gràcies pel teu comentari!

  4. Hola!
    M’estic llegint el teu blog i m’agrada molt, felicitats!
    Jo crec que cadascú ha de triar el tipus de lactància que vol fer, lliurement i sense pressions de cap mena. I s’ha de respectar :). Una lactància natural no pot funcionar si la mare no està 100% convençuda i motivada, perquè els inicis no són fàcils en absolut. I a l’inrevés, igual de nociu és forçar a interrompre una lactància materna exitosa, sigui quina sigui l’edat del nen. Perquè de la durada de la lactància materna et dóna per escriure un altre post!! (tindrà 18 anys i encara prendrà el pit!! XD) ;D

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *