Aquest matí, cap a les 11, he rebut una trucada de l’escola bressol. Resulta que el nen havia vomitat i no es trobava massa bé. Aquesta setmana estic prevacacional, al Congrés de Cardiologia Pediàtrica que se celebra a Barcelona, així que, sense poder acabar d’escoltar un dels millors cirurgians del món que ens ensenyava la precisa i meravellosa reparació d’un cor neonatal, he agafat les coses i corrents cap a l’escoleta.

En arribar he trobat el nen eixerit com un gínjol “Mama, he vomitat, però després he menjat una hamburguesa i una poma.”

Així que he passat per la farmàcia  a compar el sèrum de rehidratació oral, i després hem fet tots dos una migdiada de 2 hores.

Cap al vespre, hem parlat una estona per faceTime amb la meva mare. I en explicar l’incident, ha dit sense dubtar: Ah si, hi ha una passa!

No he pogut evitar riure per sota el nas. Des que tinc memòria, de ben petita, que sempre que algú té mal de panxa o no es troba del tot fi, hi ha algú que diu la famosa frase: És que hi ha una passa!

I aprofitant que el virus l’ha fet anar a dormir aviat, he pensat que calia escriure’n un post…

Què és una gastroenteritis?

Les gastroenteritis o GEA (el mateix nom diu de què va: inflamació de l’estomac i l’intestí) en els nens son causades generalment per una infecció per virus. Son virus que els nens es passen dels uns als altres a través del contacte feco-oral, es a dir, tal qual, del cul a la boca. I per tant la mesura més eficaç per prevenir-ne la propagació és rentar-se enèrgicament les mans després d’anar al lavabo o de canviar els bolquers. A aquests virus els agrada l’ambient calentet, i això fa que a l’estiu proliferin més.

Una altra opció, menys freqüent, de transmissió de les gastroenteritis és la toxiinfecció o la intoxicació alimentaria, que semblen el mateix però no ho son.

En la intoxicació, el que ens fa mal és la toxina que alguns microorganismes poden deixar als aliments, per exemple la toxina botulínica, o algunes especies de E. Coli. Avui en dia al nostre país, afortunadament poc freqüent.

En la toxi-infecció, el que ens provoca la GEA és la proliferació de microorganismes dins el menjar, majoritàriament en aliments crus o poc cuits. Per exemple la salmonel·losi o la Listeriosi. Un gran clàssic, la crema de les coques de Sant Joan.

Intoxicacions i toxiinfeccions alimentaries també son més freqüents a l’estiu ja que la calor afavoreix la proliferació d’alguns microorganismes.

Els brots de toxiinfecció alimentaria es caracteritzen perquè diverses persones, que han estat menjant el mateix, es posen malaltes mes o menys alhora. En el cas dels virus gastrointestinals, la transmissió es produeix escalonadament, en forma de la temuda i sobrevalorada “passa”.

Els símptomes principals d’una GEA son malestar abdominal, vòmits i diarrea, però poden no estar tots presents, o poden aparèixer-ne d’altres com febre, calfreds, astènia, mareig…

Que podem fer a casa?

Com que les gastroenteritis son causades la majoria de vegades per virus, no hi ha cap antibiòtic ni medicament que  curi la malaltia, es a dir, que mati el virus. Fins i tot en el cas de gastroenteritis bacterianes (per exemple salmonel·losi), el tractament antibiòtic és indicat només en casos molt concrets.

Farem aleshores, el que en diem tractament simptomàtic.

Amb les gastroenteritis, la clau del tractament és la hidratació. En cada vòmit o diarrea el cos perd líquids, que, si no resposem, poden acabar derivant en una deshidratació.

Com més petit el nen, més gran el risc de deshidratació.

Les quantitats necessàries de líquid a reposar perquè no es deshidrati son:

Per cada vòmit abundant: 3-5 ml per kg.

Per cada diarrea abundant: 10 ml per kg.

Aleshores, si un nen pesa 10 kg, per cada vòmit gros, haurà de prendre uns 30 ml de líquid i per cada diarrea, uns 100 ml de suero.

Reposarem les pèrdues idealment amb sèrum de rehidratació oral (SRO) que podem trobar a la farmàcia, i que li hem de donar molt a poc a poc perquè l’accepti bé (una culleradeta cada 3-5 minuts). El SRO a més de líquid, aporta components per restablir l’equilibri hidroelectrolític del cos, però si no el tolera o no li agrada, també podem fer-ho amb aigua. En lactants, es pot hidratar també amb llet materna. A més de líquid, conté probiòtics i immunoglobulines. Ah, i la lactància materna protegeix de les gastroenteritis!

I Aquarius no?

Les begudes comercials com l’Aquarius o la Coca-cola poden funcionar en un moment concret, però no son indicades per el tractament de la GEA en nens, perquè tenen molta osmolaritat i insuficients electròlits, fet que pot fins i tot empitjorar el quadre.

I medicaments?

La majoria de vegades el tractament amb SRO serà suficent fins que el cos venci la infecció.

Si les diarrees son abundants, podem ajudar el cos amb probiòtics. Però alerta, a la farmàcia hi ha mil probiòtics, mireu bé la capsa: només els que contenen Lactobacillus Rhamnosus i Saccharomices Boulardii s’han demostrat eficaços en el tractament d’algunes gastroenteritis!

Per exemple: Ultralevure, Rotagermine, Bivos o Prodefén son alguns dels preparats adequats pel tractament de la GEA.

Tot i que hi ha altres medicaments que poden ajudar al tractament simptomàtic de les gastroenteritis, convé consultar al pediatra, ja que alguns d’ells, com el conegut Primperan, no son indicats en nens pel risc de distonia.

Quan cal anar al pediatra?

La majoria de casos son autolimitats i de curta durada, però hi ha situacions que requeriran una visita al metge.

Cal demanar cita al pediatra si:

• El nen es menor de 6 mesos o de 8 kg de pes.
• Si el quadre s’acompanya de febre >38ºC en menors de 3 mesos o >39ºC en majors de 3 mesos
• Vòmits o deposicions amb sang
• Diarreas molt voluminoses o freqüents
• Persistencia del quadre > 5-7 dies.
• Pacient amb alguna malaltia de base (immunodeficiència, diabetis…)
• Si té mal de panxa però no ens queda clar que tingui una GEA (sobretot per descartar processos tipu apendicitis)

Cal acudir directament a urgències si:

• El nen presenta mal estat general, no deixa de vomitar i/o és impossible administrar-li líquids al mateix ritme que els perd.
• Si presenta signes clars de deshidratació (deixa d’orinar i tenir llàgrimes als ulls, té les mucoses seques, perd la turgència de la pell, pal·lidesa cutània o ulls enfonsats)
• Si presenta rigidesa de nuca o taques a la pell que no desapareixen en passar el dit per sobre (petèquies)

I la dieta?

Quan toleri bé el SRO podem començar a donar-li aliments. Convé no deixar-los massa estona en dejú. Començarem amb aliments suaus (unes torrades, un iogurt…) i si ho accepta bé, podem continuar amb la dieta habitual del nen. La dieta astringent estricta (el classic arròs bullit tot el dia) no escurça la duració de la diarrea i en general NO es necessària.

Actuarem amb sentit comú, oferint aliments de fàcil digestió, que siguin sans i que vinguin de gust, sense forçar a menjar.

Tampoc és necessari ni recomanable deixar de prendre lactosa ni prendre fórmules especials mentre dura la GEA. Només es retirarà la lactosa en casos seleccionats de pacients amb problemes de base o en diarrees de llarga evolució. És a dir, una minoria, i per indicació del pediatra.

Quan pot tornar a l’escola?

Per saber quants dies s’ha de quedar a casa un infant que ha estat malalt, podeu consultar el post: Malalties i escola.

I per evitar el contagi…

Com en la gran majoria d’infeccions víriques de transmissió per contacte:

• Rentar-se les mans sovint, però sobretot després d’anar al lavabo o del canvi de bolquer
• No compartir gots ni coberts amb la persona afectada
• Respectar els períodes d’exclusió escolar

 

Si sou dels afortunats que aquests dies us heu de quedar a casa sota els efectes dels virus gastrointestinals, molts ànims i paciència, i, com diuen Els Amics: no patiu, que no esteu sols 😉

 

Bibliografia:

• The Treatment of Diarrhoea: a manual for physicians and other senior health workers. In. 4 ed: World Health Organization; 2005.
• Gutiérrez Castrellón, I. Polanco Alluéb, E. Salazar Lindo. Manejo de la gastroenteritis aguda en menores de 5 años: un enfoque basado en la evidencia. Anales de Pediatria. Recibido 24 noviembre 2009, Aceptado 24 noviembre 2009
• M. Benéitez Maestre, F. de Miguel Durán. Gastroenteritis Aguda. Pediatria Integral. Vol XIX. Num 1. Ene-Feb 2015
• David O Matson, MD, PhD. Acute viral gastroenteritis in children in resource-rich countries: Clinical features and diagnosis. In: Uptodate. Section Editors: Morven S Edwards, MD, George D Ferry, MD. Deputy Editor: Mary M Torchia, MD (Accessed on Jul 2017)
• Horta BL, and Victora CG: Short-term effects of breastfeeding: a systematic review of the benefits of breastfeeding on diarhoea and pneumonia mortality. Geneva: World Health Organization, 2013
• Albert de la Torre, L., Roa Francia, M.A. Gastroenteritis aguda. Guia ABE (2011)
• Buñuel Álvarez JC. En niños menores de 3 años de edad con gastroenteritis infecciosa aguda, la administración de Lactofillus fue eficaz para disminuir tanto la duración del proceso como el número de deposiciones/día. Rev Pediatr Aten Primaria. 2002;4:631-7
• Guandalini,L. Pensabene,M.A. Zikri,J.A. Dias,L.G. Casali,H. Hoekstra. Lactobacillus GG administered in oral rehydration solution to children with acute diarrhea: a multicenter European trial. J Pediatr Gastroenterol Nutr, 30 (2000), pp. 54-60
• A. Margolis,T. Litteer,N. Hare,M. Pichichero. Effects of unrestricted diet on mild infantile diarrhea. A practice-based study. Am J Dis Child, 144 (1990), pp. 162-164
• Isolauri,T. Vesikari,P. Saha,M. Viander. Milk versus no milk in rapid refeeding after acute gastroenteritis. J Pediatr Gastroenterol Nutr, 5 (1986), pp. 254-261
• Szymanski,J. Pejcz,M. Jawien,A. Chmielarczyk,M. Strus,P.B. Heczko Treatment of acute infectious diarrhoea in infants and children with a mixture of three Lactobacillus rhamnosus strains–a randomized, double-blind, placebo-controlled trial. Aliment Pharmacol Ther, 23 (2006), pp. 247-253