L’atemptat d’ahir a Barcelona ens ha colpejat brutalment a tots. Molts de nosaltres no hem pogut contenir les llàgrimes, la ràbia i la impotència quan al Telenotícies explicaven una i altre vegada els fets ocorreguts. Quan veiem les Rambles, on tants cops hem passejat, devastades, la por, el terror. Quan rebíem els whatsapps dels nostres familiars o amics que viuen a Barcelona: “Estem tots bé, però quin horror…”

Com a adults, però, amb el pas de les hores podem fer-nos una idea de la situació i sobreposar-nos una mica al dolor i la impotència que ens produeix aquesta tragèdia.

Desgraciadament, ja forma part de la nostra manera d’entendre el món.

Molts érem quasi nens quan aquell 11 de setembre van caure les torres bessones, i estic segura que tots recordem on érem quan vam assabentar-nos-en.

Però, què passa amb els nens? En una època en que la informació és a tot arreu (televisió, diaris, internet…) com processen ells una situació com aquesta? És bo parlar-ne o és millor protegir-los i no explicar-los res?

Aquests son alguns dels consells dels psicòlegs per afrontar amb als nens una situació així, d’especial importància quan ens toca tan d’aprop.

Valorar la maduresa de l’infant:

Els nens menors de 6 anys, en general no tenen encara consciència clara sobre la vida i la mort, així que difícilment podran entendre la situació, i en aquests casos si que és millor mantenir-los al marge per no ferir la seva sensibilitat.

En el cas dels nens més grans, a partir 6 i 8 anys, tan pot ser que es facin preguntes com que no siguin encara conscients que ha passat alguna cosa, així que si tenim dubtes, el millor és preguntar-ho obertament: “Has vist alguna cosa a la tele que t’ha preocupat o cridat l’atenció?” “T’has assabentat del que ha passat a Barcelona?” Aleshores intentarem saber què ha entès ell de la situació, i respondrem les seves preguntes de manera que pugui entendre-ho per la seva edat, però sense mentir.

Transmetre seguretat:

És correcte i recomanable demostrar els nostres sentiments i emocions (ràbia, impotència, tristesa…) però no hem d’oblidar que son nens i que necessiten seguretat. Així, sense mentir, cal fer referència en que tot i que els atemptats son una cosa dolenta, afortunadament son poc freqüents al nostre país, i que policies, bombers i altres professionals treballen contínuament per la nostra seguretat.

Educar en la tolerància:

És important aprofitar per recordar als nostres fills que al món hi ha molts tipus de persones i religions, i explicar-los que la religió islàmica no representa als terroristes, al contrari. Cal que entenguin que a totes les religions hi ha moltes persones bones i algunes de dolentes, i que la violència no és acceptable en cap situació. Per més que nosaltres estiguem enrabiats amb la situació, promoure l’odi no porta enlloc.

És bo explicar-los també com tanta gent s’ha bolcat a ajudar les víctimes, com els taxistes han ajudat a transportar els afectats, la gent ha acudit massivament a donar sang…Afortunadament al món hi ha moltes més persones bones que dolentes.

Respondre les seves preguntes:

És bàsic respondre a les seves preguntes, no només en aquest cas sinó en general. Si nosaltres no hi responem, o ho fem de manera poc clara, els nens aniran a buscar respostes a altres llocs: els seus amics, internet, la seva imaginació…I des del nostre punt de vista adult podem donar respostes molt més adequades per a ells. Naturalment hi haurà preguntes que mai podrem respondre: “Perquè ho han fet?” En aquests casos podem dir-los que no ho sabem, però que és una cosa horrible i que ningú hauria de matar mai altres persones.

Deixar un espai per la reflexió i recordar-los que poden preguntar-nos més endavant.

Segur que us ha passat alguna vegada, que els nens  surten amb preguntes sobre coses que ja han passat fa temps, i per algun motiu s’han quedat donant voltes als seus pensaments.

Cal buscar un espai per la conversa i fer-los saber que ens poden preguntar sempre que vulguin.

Us recomano la visualizació d’aquest video de la revista FAROS de Sant Joan de Déu.

Tot i que sovint el més senzill és passar per alt els temes delicats, afavorir un clima de conversa i que a casa es pugui parlar de tot, farà que els nostres fills recorrin a nosaltres quan tinguin algun dubte o pregunta, tant de petits com de més grans.

Per acabar, us deixo una frase de la psicoterapeuta Evânia Reichert que personalment m’encanta: “La paz del mundo empieza en el vientre materno”

Tots som Barcelona.

Per saber-ne més:

• Revista FAROS (Hospital Sant Joan de Deu) http://faros.hsjdbcn.org/es/video/conflictos-belicos-atentados-terroristas-como-responder-ante-dudas-preguntas-inquietan-ninos
• Fundación Anar: https://www.anar.org/fundacion-anar-como-explicar-a-los-menores-de-edad-los-atentados-de-paris/