Ser pare o mare implica preocupar-se, tenir pors. Algunes d’aquestes pors son irracionals, però d’altres poden amainar si tenim la informació adequada.

Una matinada, a urgències, va venir una mare molt preocupada amb un nen molt content. Tot i que a la seva arribada l’infant estava com unes castanyoles, a casa havia tingut febre i la mare tenia una preocupació:

Jo el veig bé, però la meva sogra m’ha dit que el portés, que amb tanta febre podria convulsionar!

Pot convulsionar un nen amb febre?

Si. És el que s’anomena una convulsió febril. Afecta aproximadament un 3% dels nens entre 6 mesos i 5 anys. L’edat més habitual és al voltant dels 18 mesos.

Què és una convulsió?

Una convulsió és un episodi desconnexió del medi sovint acompanyat de moviments rítmics d’una o mes extremitats (com sacsejades) que no admeten contenció (es a dir, encara que tu li agafis l’extremitat, seguirà fent el moviment) i que no respon a estímuls (si bufant-li a la cara o cridant-li respon, probablement no sigui una convulsió). Va seguit d’un període postcrític (uns minuts en què el nen es troba irritable, normalment plorant però segueix desconnectat del medi, a vegades adormint-se i despertant-se)

Cal distingir la convulsió febril d’episodis més freqüents i no patològics com el tremolor de l’ascens febril (nen que tremola com una fulla quan li puja la febre), l’apatia o adormiment que a vegades acompanya la febre, o el deliri febril.

Quan es produeix una convulsió febril?

La majoria de vegades, el primer dia de la febre, sovint amb el primer pic febril, quan els pares encara no s’han ni adonat que el nen està malalt.

Com puc saber si el meu fill/a té factors de risc?

Les convulsions febrils tenen molta càrrega genètica. Així, si els familiars de primer grau han patit convulsions febrils en la infància, el risc augmenta. Sembla que l’exposició prenatal a la nicotina pot augmentar discretament el risc a patir convulsions febrils.

Què puc fer si convulsiona?

Primer de tot, tranquil·litzar-te i col·locar al nen a un lloc on no es pugui fer mal (generalment al terra, sense objectes al seu voltant). És important no introduir-li res a la boca, i si podem, col·locar-lo en posició lateral de seguretat. A continuació, i sobretot si és un primer episodi, avisar els serveis d’emergència.

És important també comptabilitzar el temps des de l’inici de la convulsió, doncs es un dels factors que ens permet distingir entre convulsions simples i complexes.

La majoria de convulsions febrils duren menys de 5 minuts i cedeixen sense medicació. Si no és el cas, i dura més, els serveis d’emergència poden administrar medicació anticonvulsiva

Quines proves necessita?

En un primer episodi de convulsió febril, és probable que el nen s’hagi de quedar unes hores en observació, ja que algunes convulsions poden repetir durant les primeres 24 hores, tot i que és poc freqüent. També és possible que el pediatra vulgui realitzar alguna exploració complementaria per determinar l’orígen de la febre o descartar infeccions greus. Generalment, si la convulsió s’ha produït en un context de febre i no presenta signes d’alarma, no serà necessari fer cap prova d’imatge.

Si ha tingut una convulsió febril, en tindrà una altra?

Després d’un primer episodi, el risc de tenir una nova convulsió febril és d’aproximadament el 30%. Aquest risc és una mica més alt si la primera convulsió s’ha produït abans de l’any de vida, i una mica més baix si s’ha produït a partir de l’any. Només un 6% d’aquests infants tindran mes de tres episodis, que generalment desapareixeran sense tractament cap als 4 o 5 anys de vida.

Hi ha alguna manera de prevenir-les?

No. S’ha demostrat que donar antitèrmics no evita la convulsió. Únicament en casos de nens amb convulsions de repetició, el neuropediatra pot considerar convenient iniciar un tractament amb antiepilèptics.

Significa que quan sigui gran tindrà epilèpsia?

Tenir convulsions febrils simples no afecta al neurodesenvolupament ni al rendiment escolar. Pel que fa a l’epilèpsia, el risc d’un nen que ha patit convulsions febrils simples de tenir epilèpsia en un futur, és de 1-2%, molt similar a un nen que no ha convulsionat mai.

Conclusions:

• La convulsió febril afecta un 3% dels infants entre els 6 mesos i els 5 anys. Sol ser un episodi benigne i autolimitat i no té un risc significativament major de tenir epilèpsia en l’edat adulta.
• Desgraciadament, no disposem de cap tractament preventiu ni cap signe clínic que ens ajudi a predir els nens que convulsionaran.
• En cas de convulsió i sobretot en un primer episodi, cal avisar els serveis d’emergencia o acudir a urgències per rebre una valoració mèdica.
• Podeu trobar un resum de la convulsió febril a la pàgina de la SEUP, aquí.

Moltes gràcies per llegir-me! Si aquest article t’ha resultat útil, comparteix!

Entrades relacionades: La febre, un enginy de la naturalesa

Bibliografia:

– John J Millichamp, MD FAAP. Clinical features and evaluation of febrile seizures. In: UpToDate, Douglas R Nordli, Jr, MD (Ed), UpToDate, John F Dashe MD (D.Ed) (Accessed on Mar 2018.)

– John J Millichamp, MD FAAP. Treatment and prognosis of febrile seizures. In: UpToDate, Douglas R Nordli, Jr, MD (Ed), UpToDate, John F Dashe MD (D.Ed) (Accessed on Mar 2018.)

– El-Radhi AS,  Barry W . Do antipyretics prevent febrile convulsions? Arch Dis Child 2003;88:641–2