10 MANERES PERQUÈ UN NEN MENGI

10 MANERES PERQUÈ UN NEN MENGI

La setmana passada hi va haver un bon enrenou a les xarxes pel tema de la cullera de Nutribén. Pels que no n’estigueu assabentats es tracta d’una cullera que consta d’un suport per posar-hi el mòbil i projecta una espècie d’holograma sobre la cullera. (Si no l’han retirat, podeu veure el vídeo aquí). L’objectiu de l’artilugi és distreure el nen i que obri els ulls i la boca per poder-li introduir a la boca una cullerada de puré. Tant es que no tingui gana, o que el puré no li agradi. L’holograma és tan espectacular que no hi ha verdura que es resisteixi. Genialitat o desastre?

Per mi, malament. Primer, perquè telèfon mòbil i menjar em semblen dos coses incompatibles. Segon, perquè distreure un nen perquè mengi em sembla una mala estratègia. Potser menjarà avui, que el seu pare fa l’avió, però no aprendrà ni a gaudir del menjar ni a sentir la sacietat ni a comportar-se a taula.

A mi personalment, l’enrenou de la cullera nutribén em porta a recordar els inicis del meu fill a l’escola bressol. Un any de lactància materna, uns mesos de baby led weaning i, en arribar a l’escola, no menjava ni de casualitat. Això si, s’esperava que l’anés a buscar a les 3 en punt per atipar-se de pit. I berenava i sopava com un senyor. Fins que un dia l’educadora em va dir, tota orgullosa:

– Avui si que ha menjat!

– Ah si? Que bé!

– Si, li anava posant la cullera a la boca i després el xumet, i així he aconseguit que mengés mig plat de puré!

Us podeu imaginar la meva cara, oi?

Més endavant vaig poder comprovar que la preocupació de les escoles bressol pel menjar era bastant generalitzada. Quan n’anava a veure una la meva primera pregunta era:

– I què feu si el nen no vol menjar?

– Dona!! Alguna cosa ha de menjar!!

Per això penso que si Nutribén ha creat aquesta cullera és perquè tindria un bon mercat, i és que hi ha pares que inventen les mil i una perquè el seu fill mengi.

L’objectiu del post d’avui és recollir una sèrie de consells o estratègies que els pediatres o les mares utilitzem per aconseguir que els nens mengin una dieta diversa i sana. No és tan dedicat a nadons que s’inicien en l’alimentació (en aquest cas les normes son més laxes i l’aliment principal segueix essent la llet a demanda) sinó mes aviat per nens una mica més grans, a partir dels 12-18 mesos de vida.

Serveixen tan si es fa BLW com alimentació amb purés, i es poden anar adaptant a l’edat del nen.

1) Menjar a taula: Sembla evident però no ho és tant. Hi ha molts nens que mengen davant la televisió, o al sofà, a la seva trona mentre els pares fan el sopar…L’ideal és, almenys un cop al dia, poder menjar tots junts. Els nens aprenen per imitació. No hi ha millor estímul per ells que veure que els seus pares i germans mengen. Si no volem que s’aixequin de la cadira tampoc ens hem d’aixecar nosaltres. Així, a mes d’interessar-se pel menjar anirà aprenent les normes de comportament a la taula, i és un moment que s’aprofita per compartir preocupacions, explicar coses i estar en família. La meva mare de petits ens deia: “La família que sopa unida, roman unida” A mi em feia gràcia la solemnitat de la frase, però ara veig que tenia tota la raó

2) El nen NO és el centre d’atenció: Vosaltres menjaríeu amb una persona mirant-vos fixament tota l’estona? A vegades val mes deixar-li el plat a taula, i anar fent com si res. Menjar resulta prou plaent com per gaudir-ho cadascú al seu ritme. A vegades com més insistim perquè provi una cosa nova, menys ho fa.

3) Respectar la gana de l’infant: Nosaltres a vegades tenim molta gana, a vegades poca. Això depèn de mil factors, i controlar la sacietat i saber quan hem menjat prou ens ajuda a prevenir la obesitat més endavant. Menjar segons la gana que tingui, no segons el paper que ens dóna el pediatra (50 g de patata, 50 g de mongeta, ¼ de pit de pollastre…). L’estómac dels nens és molt més petit que el nostre!

4) Dues o tres opcions a taula, no cinquanta: És normal que hi hagi aliments que no agraden. I no passa res. No cal deixar d’oferir-los, al contrari. A vegades cal presentar fins a 15 vegades un aliment perquè sigui acceptat. Però un bon sistema és presentar 2 o 3 aliments en un mateix àpat. Per exemple, si els pèsols no son un gran èxit, podem fer per sopar uns pèsols i una truita. Segurament es menjarà la truita, i ell escollirà menjar els pèsols o no. Si no els menja no quedarà completament tip, però tampoc completament amb gana. Imprescindible tenir clar que no se substituirà l’aliment que no li agrada per una altra cosa.

5) La llet com a aliment complementari: Sobretot en els més petits. A l’any de vida el 50% de les calories encara provenen de la llet. El pit com a postre o abans d’anar a dormir ens assegura que, tot i que no hagi menjat gaire per sopar, la dieta queda complementada per la llet.

6) Els aliments no son premis ni càstigs: Evitem frases com “Si t’ho acabes tot, tindràs un gelat de xocolata!” o bé: “Com no et portis bé, avui per sopar, verdura”. Però, siguem realistes, hi ha postres molt atractius que poden estimular a acabar-se el que hi ha al plat. Una manera que m’agrada bastant de gestionar el tema dels postres és la tant odiada frase de les nostres mares “Si no tens gana pel peix, tampoc tens gana pels postres”. És a dir “D’acord, no t’has acabat el que t’he posat al plat, doncs no hi ha res més”.

7) No als càstigs per no menjar: Menjar és un plaer, un moment de de compartir i socialitzar, no un moment d’estrès, nervis o càstigs: Fórmules com “no t’aixecaràs de la taula fins que t’ho acabis” no solen donar bon resultat. És millor que responsabilitzem al nen dels seus actes. És a dir, si no vol menjar-se el dinar, tindrà gana, i no hi haurà res fins l’hora de berenar. Aviat s’adonarà que el problema és seu sense necessitat de cap càstig.

8) No hi ha aliments bons ni dolents: Nosaltres volem que el nen mengi verdura. D’acord, la verdura es molt sana per un adult, però pel metabolisme d’un nen no és tan fantàstica. Els nens cremen molta energia durant el dia, per tant el seu objectiu es ingerir el màxim de calories en el mínim de temps, per això preferiran un plat de macarrons (carbohidrats) a un plat de verdura (hipocalòric). No obstant és important diversificar la dieta des de ben petits, així que aquí la presentació juga un paper clau: no és el mateix un puré amb tot de verdures bullides barrejades que unes verdures de colors ben col·locadetes al plat amb un raig d’oli. També com a pares ens cal saber “dissimular” i no mostrar una insistència excessiva a acabar-se la verdura i en canvi prohibir que repeteixi de patates fregides. Això genera rebuig als aliments imposats i massa interès pels aliments “prohibits”

9) Una dieta sana, per tota la família: Si a casa no es compren galetes, no es menjaran galetes. El que no podem pretendre és que el nostre fill es mengi una poma mentre nosaltres ens prenem una capsa de dònuts. En moltes ocasions, tenir un nen petit pot ajudar-nos a posar ordre a la nostra dieta com a família, tant en la qualitat com en els horaris.

10) Les 3 cullerades: “Prova una mica d’això” “Es que no m’agrada! (abans de tastar-ho)”. “D’acord, prova’n 3 cullerades, i si no t’agrada no cal que en mengis més” Perquè 3 cullerades? A la primera ho tastarà amb mala predisposició, i òbviament no li agradarà. A la segona apreciarà el gust de l’aliment i a la tercera podrà decidir si li agrada o no sense condicionants. Naturalment, cal respectar el tracte. Si a la tercera no li ha agradat, no cal que s’ho acabi. Un altre dia, mes endavant, es pot tornar a intentar.

Aquestes son només algunes idees. Òbviament cada cas és un món, i cada nen diferent. El que amb un funciona amb un altre pot ser un desastre. Com a conceptes generals: mantenir la calma, compartir la taula sense distraccions i sobretot, gaudir del menjar grans i petits!

Moltes gràcies per llegir-me. Si aquest article t’ha resultat útil, comparteix!

I si coneixes altres tècniques que t’han funcionat, comparteix-les als comentaris!

One thought on “10 MANERES PERQUÈ UN NEN MENGI

  1. Encara recordo el “no t’aixecaras de taula fins que t’ho acabis”… i l’inefable “si no ho menjas per dinar ho menjaras per sopar”… quines experiencies mes inutils!… I encara ho recordo tot i tenir una edat…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *