LA VERITABLE HISTORIA DE LES VACUNES I L’AUTISME

LA VERITABLE HISTORIA DE LES VACUNES I L’AUTISME

L’autisme es una alteració del neurodesenvolupament que, encara avui en dia, és de causa desconeguda. Fa uns anys es va començar a especular sobre una possible relació entre les vacunes, concretament la triple vírica i aquesta malaltia. Aquesta creença ha persistit fins a l’actualitat i és un dels arguments del moviment anti-vacunes. Segur que ho heu sentit alguna vegada:

 “Jo no vacuno, perquè les vacunes causen autisme”

Hi ha alguna part de veritat? En què es basa aquesta relació?(1)

L’any 1995 el científic Andrew Wakefield va publicar un article que acusava la vacuna triple vírica de ser causant de malalties inflamatòries intestinals tipus Crohn. Ràpidament però, van sorgir proves fefaents que l’associació era falsa, essent el mateix Wakefield qui es retractés del seu estudi, presumint així d’una gran integritat científica i moral.

Tres anys més tard Wakefield publicà un nou article (2) a The Lancet (una de les millors revistes mèdiques del món) on estudiava una mostra de 12 pacients amb problemes digestius i regressió en el neurodesenvolpament.  En aquest cas postulava la vacuna triple vírica com a culpable de l’autisme, mediat per un problema de malabsorció intestinal.

Aquesta troballa va provocar una gran commoció a la comunitat científica:

Si la triple vírica causava autisme, quants nens hi podia haver afectats? Les conseqüències podien ser realment devastadores!

Afortunadament aviat van arribar proves que, altra vegada, la teoria de Wakefield era falsa. No només tenia una mostra totalment insuficient per treure conclusions, a més no tenia grup de control i l’estudi no era reproduïble (una condició bàsica de qualsevol estudi científic és que, en tornar a fer el mateix procediment, els resultats siguin els mateixos, cosa que no passava en aquest cas).

Uns mesos mes tard de la publicació, el mateix The Lancet va classificar l’estudi de desastrosament deficient i 10 dels 12 coautors es van retractar de les conclusions. Van trobar-se en els estudis de Wakefield suborns, transgressions ètiques, falsificació de dades i interessos ocults (3). No només l’estudi estava mal plantejat, sinó que les dades eren directament falses.

Els interessos ocults contra la triple vírica:

A més de les demandes judicials que es pensaven emprendre contra les farmacèutiques per un suposat efecte indesitjat de les vacunes, hi ha indicis que relacionen Wakefield amb la patent d’una vacuna “alternativa” a la triple vírica tradicional, que, oh sorpresa! no causaria autisme.

Després d’aquest escàndol i que es demostrés fals el seu article mitjançant arguments científics irrefutables, The Lancet va demanar disculpes i Wakefield va ser jutjat i inhabilitat per exercir la medicina al seu país.

Però el mal ja estava fet.

El Timerosal, el nou culpable

Uns anys més tard, seguint l’embranzida mediàtica del cas de Wakefield, sorgeix un nou “culpable” de l’autisme: El timerosal.

El timerosal és un antisèptic, que s’havia utilitzat en l’era pre-antibiòtics en el tractament d’algunes infeccions (a dosis molt elevades i sense causar autisme) i que serveix també com a conservant d’algunes vacunes, entre elles la triple vírica.

Tot i que el timerosal deriva del mercuri, ho fa de la seva forma més inofensiva, l’etil-mercuri, que és de ràpida eliminació i que requereix grandíssimes quantitats en sang per provocar algun tipus de dany. Un tros de tonyina, per exemple, contenia més mercuri que qualsevol vacuna.

Malgrat que amb aquestes dades l’associació entre timerosal i autisme sembla impossible, l’any 2001 la revista Medical Hypothesis publica un article (4) que suggereix la seva implicació amb l’autisme basant-se en la suposada similitud entre els símptomes de l’autisme i els d’intoxicació per mercuri, cosa que té  molt poca validesa, ja que els dos quadres clínics tenen diferencies molt significatives.

Dos anys més tard, Geier and Geier asseguren que la vacunació amb timerosal s’associa a trastorns del desenvolupament. Aquesta sospita es basa en la revisió d’una base de dades oberta a tothom (és a dir, qualsevol persona hi pot enviar els efectes secundaris que li sembla que ha tingut una vacuna). Curiosament, la majoria de declaracions de casos d’autisme relacionats amb vacunes sorgeixen després del boom mediàtic de l’article de Wakefield i molts d’ells arriben fins i tot després de la retirada del timerosal de les vacunes.

Les vacunes ja no porten Timerosal?

Exacte. Des de l’any 1999 (5 anys abans de la publicació d’aquest “estudi”) s’havia anat retirant progressivament el timerosal de les vacunes, no per cap evidencia que fos dolent, sinó per l’aparició de nous conservants que oferien un millor perfil. És a dir, mai ningú ha pogut demostrar que el timerosal causi autisme, però en cas que així fos, tampoc s’utilitza actualment en la conservació de vacunes.

I a hores d’ara encara hi ha molta gent que es pensa que les vacunes porten mercuri. I no és veritat. Concretament és fals des de 1999.

Aquesta és, actualment, la composició exacta de la vacuna Triple vírica (10):

timerosal

Una possible explicació a la falsa relació entre vacunes i autisme, és que l’edat en que es diagnostiquen habitualment els primers símptomes d’autisme és cap als 12-18 mesos. Just el moment en que la majoria de calendaris vacunals administren la triple vírica. Però que coincideixin en el temps no les converteix en causa i conseqüència.

No obstant, malgrat que l’evidència científica és ben clara, els col·lectius anti-vacunes han erigit Wakefield com un heroi, amb teories conspiranoiques que afirmen que el van silenciar per preservar els interessos de les farmacèutiques. Però la realitat és que des de la publicació del seu article han passat 22 anys i moltes coses. Per exemple:

  • S’ha retirat el timerosal de totes les vacunes (excepte alguna de les vacunes de la grip), però els casos d’autisme segueixen augmentant (6,7)
  • En alguns països, com a Japó, es va deixar d’administrar la vacuna triple vírica (8) durant uns anys però els casos d’autisme van seguir augmentant
  • S’han realitzat desenes d’estudis seriosos i validats sobre el tema, amb milers de pacients (9), sense trobar absolutament cap relació entre les vacunes i l’autisme. I se segueix creient en un estudi mal fet de 12 pacients…
  • Les principals autoritats científiques mundials (OMS, FDA, EMEA, IOM) avalen l’evidencia actual i conclouen que les vacunes no causen autisme.
  • La moda antivacuna ha afavorit que tornin a morir nens per malalties que estaven pràcticament eradicades (sarampió, diftèria..)

En resum, s’ha demostrat sobradament i mitjançant les proves exposades aquí i moltes altres (1) que les vacunes no causen autisme, que les vacunes salven vides, que els metges no conspirem amb les industries farmacèutiques per provocar autisme a la població, i per mi, la prova més clara: Que els metges vacunem els nostres fills.

Què en penseu? Coneixíeu la història de les vacunes i l’autisme? Si aquest article us ha resultat útil, compartiu-lo!

Bibliografia:

  1. Artigas-Pallarés. Autismo y vacunes: ¿Punto final? Rev. Neurol 2010; 50 (Supl 3): S91-S99
  2. Wakefield AJ, Murch SH, Anthony, A et al. Ileal-lymphoid-nodular hyperplasia, non-specific colitis, and pervasive developmental disorder in Children. Lancet 1998; 351:637-41
  3. Brian Deer. URL: http://www.briandeer.com
  4. Bernard S, Enayati A, Redwood L et al. Autism: a novel form of mercuri poisoning. Med Hypotheses 2001; 56: 462-7
  5. Geier DA, Geier MR. An assessment of the impact of thimerosal-containing vaccines: a brief communication. Exp Biol Med 2003; 228: 660-4
  6. Madsen KM, Lauritsen MB, Pedersen CB et al. Thimerosal and the occurrence of autism: negative ecological evidence from Danish population-based data. Pediatrics 2003; 112: 604-6
  7. Schechter R, Grether JK. Continuing increases in autism reported to California developmental services System: mercuri in retrograde. Arch Gen Psychiatry 2008; 65: 19-24
  8. Uchiyama T, Kurosawa M, Inaba Y. MMR-vaccine and regresion in autism spectrum disorders: negative results presented from Japan. J Autism Dev Disord 2007; 37: 210-7
  9. Thompson WW, Price C, Goodson B et al. Early thimerosal exposure and neuropsychological outcomes at 7 to 10 years. N Engl J Med 2007; 357: 1281-92
  10. Manual de Vacunas En Linea de la AEP. ISSN 2386-2696

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *