ÉS HORA DE DEIXAR EL BOLQUER?

ÉS HORA DE DEIXAR EL BOLQUER?

A l’estiu, i aprofitant les vacances, son moltes les famílies que decideixen deixar el bolquer. Sabem com fer-ho? Jo tampoc tinc la solució màgica, però si algunes idees que he anat recopilant entre guies clíniques, altres mares i de la meva pròpia experiència.

Quan és el moment?

Igual com cada nen aprèn a caminar o a menjar en el seu moment, també el moment de controlar esfínters és diferent en cada criatura. Generalment en algun moment entre els 2 i els 4 anys. Controlar un esfínter no és una cosa que s’aprengui sinó una capacitat que s’adquireix quan es té un cert grau de maduresa neurològica. Tant normal és el que ho controla als 18 mesos com el que ho fa als 3 anys. El que si que s’aprèn és “l’entrenament” per fer les necessitats a l’orinal o al vàter, però no té cap sentit començar l’entrenament si no s’ha adquirit la maduresa necessària. És com voler fer caminar un nen que encara no s’aguanta dret.

Tot i que l’estiu és molt bona època per fer-ho, pel fet que porten menys roba i fa més calor, no és necessariament l’únic moment vàlid. A vegades val més esperar una mica més i aprofitar el moment en què està preparat. O al revés, si en ple hivern veiem signes que està preparat, podem aprofitar l’ocasió. Sobretot, no tenir pressa, la clau de l’èxit és triar el moment adequat.

Per saber si el nostre fill/a està preparat podem fixar-nos en diversos punts (que no necessàriament s’han de complir tots)

  1. Es retira a algun lloc quan ha de fer caca o pipí?
  2. Avisa o fa algun tipus de senyal quan està apunt de fer caca o pipi?
  3. Ens avisa quan es nota el bolquer mullat?
  4. És capaç de seguir ordres simples?
  5. És capaç d’expressar les seves necessitats de manera verbal o no verbal (gestos)?
  6. Es manté amb el bolquer sec més estona que abans?

Si comença a mostrar aquestes senyals, pot ser el moment per començar l’entrenament.

Com començar? 

Hi ha mil maneres de fer-ho, i cada maestrillo tiene su librillo. Jo us recomano la que em va funcionar a mi.

Uns dies abans del dia que hem decidit deixar el bolquer, podem anar preparant el terreny. A internet podeu trobar tot tipus de tècniques. Des de comprar un orinal i passejar-lo per tota la casa, fins a fer la festa de l’orinal amb un orinal amb llumetes i colors. Ja sabeu que jo aposto pel sentit comú així que, penso que és suficient amb comprar un orinal, deixar-lo al bany i aprofitar els moments apropiats per anar-lo fent servir. Quan els pares anem al bany, o bé asseure’l uns minuts just abans de banyar-lo o d’anar a dormir…etc. A vegades també a l’escola bressol els hi comencen a posar, i està molt bé perquè el fet de veure que els altres també ho fan sovint els inspira.

Sobretot és molt molt important no forçar la situació. Que vol seure 10 minuts mentre mirem un conte? Fantàstic. Que només vol seure 10 segons? Fantàstic també. Que surt un pipí? Super-fantàstic. Que s’asseu i no surt mai res? També bé! L’objectiu d’aquesta fase només és:

Això és un orinal, i serveix per fer pipi i caca. 

Ens pot ajudar comprar un conte relacionat amb el tema i anar-lo fullejant per anar captant com funciona la cosa. Us presento el que vam fer servir nosaltres:

Adeu bolquers!
En Pep i el seu orinal, un conte per ajudar a deixar el bolquer

El dia D: 

Quan portem uns dies fent això i el nen/a ja hagi entès el procediment, és el moment de deixar el bolquer. Escollir un dia que:

1. No tinguem res important a fer, ni aquest dia i si pot ser ni els següents. (Exemple: No triar el dia que ve tota la família a dinar, o el dia abans del casament de la teva germana)

2. Pugui estar amb una mateixa persona tot el dia (Exemple: No triar el dia que he d’anar a treballar a la tarda i s’ha de quedar amb els avis)

3. Estiguem motivats i plens de paciència.

4. El nen/a estigui en les millors condicions possibles (no estigui malalt, ni hagi passat mala nit…etc)

Aquest és el material bàsic que necessitarem:

  • Un orinal o adaptador pel WC
  • Pack de 10 (o 20!!) calçotets o calcetes
  • Empapadors o tovalloles
  • Pantalons curts i fàcils de treure
  • Aigua i sabó
  • Una fregona i tovalloletes humides

Aquest dia, de bon matí, li expliquem amb paraules que pugui entendre que ja és gran i que farà servir una peça de roba nova: els calçotets o calcetes! És bo fer-ho en positiu: No amb frases com: Ja no ets un bebé i ja no pots porter més bolquers. Sinó:

Com que ja ets gran, ara portaras calçotets! 

En resum, després de tota aquesta motivació, ve el moment de la veritat. El moment en el que, ja sense bolquer, al principi cada 10-15 minuts l’anem posant a l’orinal a veure si surt alguna cosa.

Quan finalment surti una mica de pipí a l’orinal (de pura casualitat!) ho celebrarem amb entusiasme!

Quan s’escapi el pipi als calçotets, sense renyar, direm alguna cosa com: Mira, s’ha escapat el pipi, el pròxim cop que en tinguis, m’ho dius i t’acompanyo a l’orinal. 

No esperem que ho entengui a la primera! Però poc a poc i amb paciència anirà entenent com i on es fa el pipi i la caca.

Coses a evitar: 

1) Frases confuses que donen informació contradictòria. La més típica, s’escapa pipí al terra i nosaltres diem: “No passa res!” Doncs no, perquè si que passa, si diem que no passa res ell realment entén que no passa res, i no és aquest l’objectiu. Podem dir amb veu suau: El próxim cop, el pipi s’ha de fer a l’orinal.

2) Enfadar-nos o cridar: Mai mai mai! Encara que s’hagi fet pipí a sobre 20 vegades! És un aprenentage i ningú neix ensenyat. Si la cosa no funciona ho deixarem per més endavant, però no cridarem ni renyarem. Abans abandonar que renyar!

3) Grans premis materials: “Si fas pipí a l’orinal et compraré una bicicleta nova!” No. La principal motivació ha de ser l’autonomia. Es a dir, la satisfacció d’haver aprés una cosa nova. Si que el podem animar per exemple amb paraules i gestos: Ho has fet super bé! És fantàstic! I fins i tot, siguem realistes, amb algun petit “premi” com a reforç positiu quan s’aconsegueix fer pipí a l’orinal (Jo vaig fer servir lacasitos) 

4) Amenaces o càstigs: Si no fas pipi a l’orinal avui no anem a la piscina. Terrible. No només no aconseguirem res, sinó que aconseguirem que el nen/a se senti malament i es tanqui en banda.

5) Ridiculitzar o comparar: “Mira que petit en Pere, que encara se li escapa el pipi fora de l’orinal!” És evident oi? D’una frase així no en pot sortir res de bo.

6) Negar l’afecte: El missatge clau és “Encara que no ho aconsegueixis, t’estimaré igual! Estàs aprenent una cosa nova i t’acompanyo en el teu aprenentatge.” És normal que es produeixin moments de frustració, per això, en aquests moments abraçar i mimar son més importants que mai.

7) Posar l’orinal al saló, la cuina o qualsevol lloc que no sigui el bany: Tot i que d’entrada pot semblar més còmode, no és una bona idea. És bo que ja que es fa l’aprenentatge, s’aprengui que el bany és el lloc on fer les necessitats.

Un cop comences, es pot tornar enrere? 

Si,es pot. Potser hem interpretat malament les senyals, potser no era un bon moment o pel que sigui no estava preparat. Si en un parell de dies no observem el més mínim progrés, senyal que no era un bon moment. Cap problema. Es tornen a posar els bolquers i s’intenta de nou en unes setmanes o uns mesos! Això és com el menjar o el dormir, cadascú té el seu ritme i la paciència, l’afecte i el respecte son claus per aconseguir l’èxit.

Recordeu aquella frase tan terrible “Si dorm amb tu no te’l trauràs mai més del teu llit!!”, doncs és dels mateixos creadors de “Un cop has començat a treure-li el bolquer ja no es pot tornar enrere, o no li trauràs mai!” I si fos així, una bona quantitat d’adults dormirien amb els seus pares i portarien bolquers!

I per dormir?

El moment de deixar de dormir amb bolquer també és molt variable entre infants. Alguns (pocs) el deixen pràcticament alhora que de dia, altres unes setmanes o mesos més tard i altres tarden una mica més, fins als 5 o 6 anys. Pel que fa a la migdiada, es considera que quan ja controla els esfínters de dia és capaç d’aguantar sec durant la migdiada.

En conclusió:

  • Cada infant té el seu propi moment per treure el bolquer, que ha de ser després que adquireixin la maduresa de controlar els esfínters. Fer-ho abans només generarà frustració.
  • Quan decidim fer el pas, hem de fer-ho en un ambient tranquil, un dia que puguem estar per ell/a.
  • Triar el moment adequat i tenir una gran dosis de paciència son les claus perquè el procés sigui un èxit.
  • Si no surt bé a la primera, no hi ha cap problema en tornar a posar els bolquers i intentar-ho de nou en unes setmanes o mesos!

I si t’animes a compartir la teva experiència amb la retirada del bolquer segur que ajudaras a altres mares/pares que es troben en aquesta situació!

Moltes gràcies per seguir-me, si aquest post t’ha resultat útil, comparteix!

 

One thought on “ÉS HORA DE DEIXAR EL BOLQUER?

  1. Hola sóc la Cristina,
    estic totalment d’acord amb que cal tenir paciència i esperar que l’infant estigui preparat.
    La meva experiència m’ha fet adonar que tenir pressa i treure el bolquer abans d’hora significa allargar l’aprenentatge i més roba bruta més sovint!
    Els infants preparats ho agafen més fàcilment i ho viuen com una cosa natural.
    En el cas contrari, crec que pot arribar a ser frustrant pel nen o nena.

    Felicitats pel blog!!! M’agrada molt!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *