Sabíeu que segons els estudis de l’antropòleg Ashley Montagu, i tal com vam parlar al post de la baixa maternal, la gestació humana hauria de durar entre 18 i 21 mesos?⁽¹⁾ No obstant els nadons humans neixen als 9 mesos, en un estat d’immaduresa molt inferior als altres primats. En el moment del naixement la mida del cervell del nadó humà és només d’un 30% del que serà en l’edat adulta mentre que en la resta de primats és superior al 50%. I és més, durant el primer any de vida, el cervell dels humans segueix creixent a la mateixa velocitat que ho feia dins la panxa de la mare.

I perquè naixem tan aviat?

Això és així perquè al llarg de l’evolució la pelvis femenina es va anar estrenyent per permetre als homínids caminar drets, a la vegada que el cervell dels humans anava creixent per fer-nos més intel·ligents. Aleshores, es converteix en impossible néixer neurològicament tan madurs com la resta de primats, ja que un cap tan gran no pot passar per una pelvis tan estreta.

Així doncs, tots naixem prematurs, abans de temps, immadurs. I és per això que Montagu defineix dues parts de la gestació. La uterogestació i la exterogestació. La uterogestació és el temps que passa el nadó dins la panxa de la mare i l’exterogestació un temps similar, però fora. D’aquí ve que durant els primers 9-12 mesos d’edat el nadó és un apèndix de la seva mare. I d’aquí ve la seva necessitat vital de sentir-se a prop d’ella.

Aleshores, quin sentit té aquest afany per afavorir la separació mare-fill quant abans millor, aquest estar mal vist que el nen plori quan el separen de la mare, que no sigui independent, que no vulgui dormir sol al seu llit, que no vulgui anar al cuco del cotxet. De manera natural un nadó i la seva mare haurien d’estar estretament units com a mínim fins als 9 mesos d’edat, que correspon amb el moment en que el petit comença a desplaçar-se per si mateix, es a dir, que evolutivament comença a mostrar una certa independència.

Però es clar, avui en dia ja no som a la prehistòria i les mares, les dones, tenim altres coses a fer a mes de passar-se el dia amb el nen en braços.

Quan s’espera un nadó ens entestem a buscar el millor cotxet (amb el seu cuco, maxi-cosi, desmuntable, ultraresistent), el millor bressol, una banyereta ben bonica… però un dels regals més útils i agraïts pel naixement del nadó és un portabebès. Un portabebès que et permeti compatibilitzar tenir el nen en braços amb les activitats de la vida diària.

Un estudi publicat l’any 2013 ⁽²⁾ va comprovar que les pulsacions, el plor del nadó i el nombre de moviments disminueixen significativament en nens que estan en posició de porteig (es a dir, en braços i contacte directe amb l’adult) respecte els que no. Son nens que ploren menys, i amb millor gestió de l’estrès a la llarga. I és normal, perquè el balanceig de les passes de la mare i estar a prop del batec del seu cor els recorden els sorolls que sentien dins la panxa i els resulta molt plaent i relaxant. A més, en contra del que pot semblar, els ajuda molt a relacionar-se amb l’entorn, ja que van sentint la veu de la mare o la persona que els porta, veuen com es relaciona, l’acompanyen a tot arreu, i aprenen sempre des d’una posició segura i agradable per a ells. I no, no s’acostumen als braços, s’acostumen a sentir-se bé.

A més, la posició del petit en un bon portabebès, vertical i en contacte directe amb el pare o mare, afavoreix la digestió, ajuda a conciliar el son i pot millorar els còlics del lactant.

Arribats a aquest punt, cal saber que no s’hi val amb qualsevol motxilla, és molt i molt important escollir el portabebès correcte i utilitzar-lo de manera adequada.

Primer de tot, cal que sigui ergonòmica, tant pel correcte desenvolupament de les articulacions del petit com per la salut dels pares.

Algunes cases comercials molt conegudes vénen motxilles com a adequades per a nadons que no ho son en absolut. És més, en ocasions a la capsa posa “ergonòmica” però no sempre és així. Son motxilles que poden ser-nos útils en un moment puntual, però si volem que realment funcioni, ha de tenir, com a punts bàsics:

• Les cames del nadó han de mantenir-se en posició de M o de granoteta. És la posició adequada pel correcte desenvolupament dels seus malucs.
• El cos del nadó ha de quedar completament subjecte al del portador de manera que no pugui caure ni relliscar. No son recomanables les motxilles que porten el nen penjant, es a dir, la panxa del nadó ha de tocar amb la del portador, sense arnesos ni motxilla pel mig. El fet que quedi penjant augmenta el risc d’accidents. També ha de quedar relativament amunt, de manera que en portar-lo arribem a fer-li un petó sense gairebé doblegar el coll. D’aquesta manera es carrega el pes sobre tota l’esquena i els malucs del portador i resulta més còmode. Les motxilles que porten el nen separat del portador resulten molt mes incòmodes ja que no reparteixen bé el pes.
• Eviteu sempre motxilles que porten o que poden portar el nadó mirant cap endavant. La curvatura que es produeix a l’esquena en aquesta posició és totalment anti-natural per un lactant de pocs mesos i no és adequada pel seu desenvolupament, sobretot si s’utilitzen molt sovint. La posició adequada per l’esquena d’un nadó es en forma de C, com en els portabebès ergonòmics.
• Eviteu també les motxilles en que les cames del nadó van penjant, ja sigui cara endavant o cap endarrere. Significa que carrega tot el pes del seu cos sobre els genitals i això és totalment inadequat i molest.

 

 

A més de les motxilles, existeix una gran varietat de portabebès ergonòmics que poden ser igual o més útils, sobretot quan encara és molt petit: El foulard, el portabebès d’anella, el pouch…Es poden trobar a qualsevol botiga de criança natural o bé per internet.

Aquí us deixo alguns noms de les motxilles ergonòmiques i portabebès més coneguts amb els seus preus aproximats.

• Manduca: http://www.mochilamanduca.es Preu aproximat: 120-140 Euros
• Ergobaby: http://www.ergobaby.es Preu aproximat: 70-120 Euros
• Mei-tai: Preu aproximat: 60-100 Euros
• Foulard: Preu aproximat: 35-70 Euros
• Foulard d’anella: Preu aproximat 40-70 Euros
• Pouch: Preu aproximat 25-50 Euros

També us adjunto el link d’un fantàstic blog de costura per si algú s’anima a cosir un portabebès d’anella. És molt fàcil i molt útil! http://www.creativaatelier.com/como-hacer-un-bandolera-portabebes-diy

A mi, quan van néixer el meu fill les meves amigues em van regalar la Manduca, i ara que té 2 anys encara la fem servir. És genial! També vam fer servir molt durant els primers mesos un foulard d’anelles que em va fer la meva mare i un pouch que vaig comprar a la botiga Embolics a Palma de Mallorca.

I vosaltres, utilitzeu portabebès? Quin us ha estat més útil?

 

 

Fotografia: Cristina Puscas. Facebook: Cristina Puscas Fotos.

Dibuixos: Pediatria km. 0

Bibliografia:

1. Juan Luís Arsuaga. El primer viaje de nuestra vida. Ed. Planeta Madrid, S.A. 2012.
2. Esposito G, Setoh P, Yoshida S, Kuroda KO. The calming effect of maternal carrying in different mammalian species. Frontiers in Psychology. 2015;6:445. doi:10.3389/fpsyg.2015.00445.
3. R. Moore, G.C. Anderson, N. Bergman, T. Dowswell. Early skin-to-skin contact for mothers and their healthy newborn infants. Cochrane Database of Systematic reviews 2012. Art. No.: CD 003519 doi: 10.1002/14651858.CD003519.pub3.